Spacelab
El Spacelab va ser un laboratori de microgravedad transportat pel transbordador espacial en les seues missions a l'espai. Pel seu disseny modular, este es podia reajustar per a complir en certs requisits segons la missió.
El laboratori tenia quatre components principals: un mòdul presurizado, que a la seua volta contenia un laboratori; vàries plataformes que permetien expondre materials i equipament al buit de l'espai; un túnel d'accés al mòdul; i un subsistema de senyalisació d'instruments.
El laboratori principal, de forma cilíndrica, era dut en la part atrassera de la baïa de càrrega del transbordador. Posseïa un diàmetro extern de 4.06 metros, i cada u dels seus segments una llongitut de 2.7 metros. S'usaven dos segments la major part del temps, resultant puix una llongitut total de 5.4 metros.
En abril de 1973, la NASA i l'ESA (coneguda llavors com ESRO), varen firmar un acort per a la seua fabricació. La seua construcció va ser iniciada en 1974 per ERNO (Entwicklungsring Nord, representat per VFW-Fokker GmbH, adquirit despuix per MBB i des de 2003 formant part de la divisió EADS Space Transportation del consorci europeu EADS). El primer laboratori, LM1, va ser concedit debades a la NASA a canvi de que astronautes europeus gojaren de noves oportunitats de vol. Un segon laboratori, el LM2, va ser adquirit per la NASA per al seu propi us.
El Spacelab es va usar en 25 vols espacials. En 1998 va ser desarmat (se suponia que el treball científic tenia que ser traslladat a l'Estació Espacial Internacional i al mòdul Spacehab, versió més chicoteta del Spacelab). Els palés es varen reutilisar més vesprada en 2002 per a la missió STS-99 del transbordador espacial, i és molt provable el seu us en el futur.
El laboratori LM1 s'exhibix actualment en el Bremenhalle, aeroport de Bremen (Alemània).
Descripció
[editar | editar còdic]
El mòdul del Spacelab Module consistia en un gran laboratori principal cilíndric que estava volant en la part atrassera del celler de càrrega del transbordador, conectat a el compartimento de tripulació per un tubo llarc. El laboratori tenia un diàmetro exterior de 4,03 m, i cada segment una llongitut de 2,7 m. La majoria de les voltes era usat en forma de configuració modular doble.
El palé del Spacelab és una plataforma en forma d'O per al montage d'instrumental, instruments grans, experiments que requerien d'exposició a l'espai, i instruments que necessitaven un ranc de visió ampli, com els telescopis. The pallet té varis punts forts per a montar equips pesats. The pallet pot ser usat en configuració simple o stacked end to end en configuracions doble o triple .
El túnel, l'Iglú, i el sistema instrumental de senyalisació (IPS), són uns atres dels elements del Spacelab.
Missions del Spacelab
[editar | editar còdic]
- STS-9, Spacelab 1, novembre 1983, LM1
- STS-51-B, Spacelab 3, abril 1985, LM1
- STS-51-F, Spacelab 2, juliol 1985, Palette
- STS-61-A, Spacelab D1, octubre 1985, LM2
- STS-35, ASTRO-1, decembre 1990, Palette
- STS-40, SLS-1, juny 1991, LM1
- STS-42, IML-1, giner 1992, LM2
- STS-45, ATLAS-1, març 1992, Palette
- STS-50, USML-1, juny 1992, LM1
- STS-47, Spacelab-J, setembre 1992, LM2
- STS-56, ATLAS-2, abril 1993, Palette
- STS-55, Spacelab D2, abril 1993, LM1
- STS-58, SLS-2, octubre 1993, LM2
- STS-59, SRL-1, abril 1994, Palette
- STS-65, IML-2, juliol de 1994, LM1
- STS-68, SRL-2, octubre de 1994, Palette
- STS-66, ATLAS-3, novembre de 1994, Palette
- STS-67, ASTRO-2, març de 1995, Palette
- STS-71, Spacelab-Mir, juny de 1995, LM2
- STS-73, USML-2, octubre de 1995, LM1
- STS-78, LMS, juny de 1996, LM2
- STS-83, MSL-1, abril de 1997, LM1
- STS-94, MSL-1R, juliol de 1997, LM1
- STS-90, Neurolab, abril 1998, LM2
- STS-99, SRTM, febrer 2000, Palette
- Este artícul conté una traducció derivada de «Spacelab» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.