Staurikosaurus pricei
Staurikosaurus pricei (gr. "fardacho de la Creu del Sur") és l'única espècie coneguda del gènero Staurikosaurus de dinosauri terópodo herrerasáurido, que va viure a finals del periodo Triásico, fa aproximadament 225 millons d'anys, en el Carniense, en lo que és hui Sudamérica. És un dels dinosauris més antics coneguts, junt a Herrerasaurus, Panphagia i Eoraptor.
Descripció
[editar | editar còdic]Colbert en 1970 va descriure a Staurikosaurus com un chicotet i àgil depredador bípedo.[1] Staurikosaurus va viure durant l'etapa tardana del Carniense i principis del Noriense, del Triásico tardà, fa aproximadament 225 millons d'anys, lo que ho convertix en un dels primers dinosauris coneguts. En 2,25 metros de llarc,[2] 80 centímetros d'alt i un pes de 30 quilograms, Staurikosaurus era chicotet en comparació a terópodos posteriors com Megalosaurus . L'espècimen tipo té ossos de les extremitats llarcs pero relativament prims.
Existix registre molt incomplet de fòssils de Staurikosaurus, consistix en la major part de l'espina dorsal, cames i la gran mandíbula inferior. No obstant, en estar datant en un periodo tan primerenc en l'història dels dinosauris i ser tan primitiu, la major part de les característiques de Staurikosaurus, que també serien primitives poden ser reconstruïdes. Per eixemple, Staurikosaurus es representa generalment en cinc dits del peu i cinc dits en les mans,[3] característiques d'un dinosauri no especialisat. No obstant, ya que l'estructura esquelètica de les cames es coneix, pot ser que Staurikosaurus haja segut un corredor ràpit per al seu tamany. També tenia una articulació d'a penes dos vèrtebras i pelvis a columna vertebral, un apany típicament primitiu. La coa hauria segut llarga i prima per a balancejar la part anterior del cos.
Les dents disponibles per a Staurikosaurus tenen una morfologia que sugerix fortament una dieta carnívora. Totes les dents són serrats, lateralment comprimits i caudalmente curvats, és dir, la part superior de cada dent està curvada cap a arrere, cap a la gola.[4] Esta dentició sugerix que Staurikosaurus podria atrapar i sostindre assuts, aixina com tallar i esgarrar la carn per a ajudar en la digestió mecànica.[5]
La coa del Staurikosaurus era relativament llarga, en més de 40 vèrtebres, en comparació al restant del seu cos i es mantenia recta i separada del sol mentres corria. La part atrassera de la coa de Staurikosaurus està rígida per les característiques de les vèrtebres de la coa. Ostrom en 1969 va considerar que esta adaptació funcionava com un estabilisador dinàmic que facilitava els bots i les carreres de l'animal.[6]
Segons Sues en 1990, Staurikosaurus es pot distinguir en funció de les següents característiques. Una mandíbula casi tan llarga com el fèmur, lo que sugerix un cap proporcionalment gran i un dentario prou profunt pero prim en 13 a 14 dents i en un procés retroarticular ben desenrollat. Una columna vertebral en 9 a 10 vèrtebres cervicals, 15 dorsals, 2 sacras i més de 40 cabals. Es considera que Staurikosaurus és més primitiu que qualsevol atre dinosauri perque solament estan presents dos vèrtebres sacras. Una tercera, quarta i quinta vèrtebres cervicals allargades, lo que representa una condició primitiva. Vèrtebres cervicals craneals que carixen de epífisis. L'absència d'articulacions intervertebrales accessòries. Un full escapular prima que no s'expandix proximalment, un coracoides gran i en forma de placa i un húmer que presenta una cresta deltopectoral prominent, lo que representa una condició primitiva, ademés de tindre extrems articulares clarament expandits. Un ilion en una paret medial extensament desenrollada d'un acetàbul semiperforado, com Herrerasaurus, pero diferent de qualsevol atre dinosauri, un pubis llarc, dos terços de la llongitut del fèmur, ossos buits de les extremitats que presenten parets prou grosses, un fèmur robust en un eix en forma de S i una tébea i un peroné llaugerament més llarcs que el fèmur.[7] Novas en 1993 va agregar que Staurikosaurus es distinguix d'atres dinosauris per la presència d'un bisell distal en el marge anterior del seu pubis.[8] Langer i Benton en 2006 varen notar que Staurikosaurus es pot distinguir basant-se que el trocànter anterior es reduïx a una cicatriu.[9] Bittencourt i Kellner en 2009 també varen notar que el peroné proximal té una regata medial, que és exclusiu de Staurikosaurus pricei.[4]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]És el primer dinosauri conegut de Brasil i va ser descobert pel paleontòlec Llewellyn Ivor Price en 1936, en el geoparque de Paleorrota. Va ser trobat en la ciutat de Santa Maria, en l'estat de Riu Gran do Sul, en Brasil. Es va trobar en Lloc Paleontológico Jazigo Cinc de la Formació Santa María.[3]
Els restants que consistixen d'algunes dents i elements postcraneales descrits en 1970, per Edwin Harris Colbert, treballant per al Museu Americà d'Història Natural.[1] Existixen parents d'este animal en Argentina[10] i Suràfrica. El nom del gènero fa referència a la constelació de la Cruz del Sur que apareix en l'escut i bandera del Brasily sol visible en l'hemisferi sur; quan es va descriure a Staurikosaurus en 1970.[1] Quan Staurikosaurus va ser descobert les troballes en Amèrica del Sur eren estranys. El nom de l'espècie fa referència al paleontòlec brasiler Llewellyn Ivor Price, qui extraguera el fòssil. La rarea dels restants de Staurikosaurus poden ser un resultat de que eren infreqüent mentres estaven vius, o perque va viure en un ambient com un bosc, en a on els fòssils es formen en dificultat.[3] No obstant, García et al. en 2019 varen referir l'holotip de Teyuwasu barberenai com un segon espècimen de Staurikosaurus pricei.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Colbert, E. H. (1970). A Saurischian dinosaur from the Triassic of Brazil. AM. MUS. NOVITATES 2405; 1-39
- ↑ Grill, O.N. and Azevedo, S.A.K. (2011). "Recovering missing data: estimating position and size of cabal vertebrae in Staurikosaurus pricei Colbert, 1970." Annals of the Brazilian Academy of Sciences,
- ↑ 3,0 3,1 3,2 "Staurikosaurus." In: Dodson, Peter & Britt, Brooks & Carpenter, Kenneth & Forster, Catherine A. & Gillette, David D. & Norell, Mark A. & Olshevsky, George & Parrish, J. Michael & Weishampel, David B. The Age of Dinosaurs. Publications International, LTD. p. 45. ISBN 0-7853-0443-6.
- ↑ 4,0 4,1 Bittencourt, J.S. & Kellner, A.W.A., 2009. The anatomy and phylogenetic position of the Triassic dinosaur Staurikosaurus pricei Colbert, 1970. Zootaxa 2079, 1–56.
- ↑ Langer, M. C., 2004, Basal Saurischia, Chapter Two: In: The Dinosauria, Second Edition, edited by Weishampel, D.B., Dodson, P., and Osmolska, H., Califòrnia University Press, p. 25-46.
- ↑ J. H. Ostrom. 1969. Osteology of Deinonychus antirrhopus, an unusual theropod from the Lower Cretaceous of Montana. Peabody Museum Bulletin 30:1-165 [M. Carrano/M. Carrano/M. Carrano]
- ↑ Sues, 1990. Staurikosaurus and Herrerasauridae. in Weishampel, et al. (eds.). The Dinosauria. University of Califòrnia Press, Berkeley, Los Angeles, Oxford. 143-147.
- ↑ Novas, 1993. New information on the systematics and postcranial skeleton of Herrerasaurus ischigualastensis (Theropoda: Herrerasauridae) from the Ischigualasto Formation (Upper Triassic) of Argentina. Journal of Vertebrate Paleontology 13 p. 400-423.
- ↑ “Early dinosaurs: A phylogenetic study” (2006). Journal of Systematic Palaeontology 4 (4): 309–358. doi:.
- ↑ Brinkman, D. B., and Sues, H. (1987). A staurikosaurid dinosaur from the Upper Triassic Ischigualasto Formation of Argentina and the relationships of the Staurikosauridae. Palaeontology 30; 493-503.
- ↑ “On the taxonomic status of Teyuwasu barberenai Kischlat, 1999 (Archosauria: Dinosauriformes), a challenging taxon from the Upper Triassic of southern Brazil” . Zootaxa 4629 (1): 146–150. doi:. ISSN 1175-5334. PMID 31712541.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Staurikosaurus pricei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.