Sternopygus macrurus
Sternopygus macrurus és una espècie de peix d'aigua dolça del gènero Sternopygus de la família Sternopygidae.[1] Es distribuïx en ambients aquàtics de Sudamérica càlida,[2] i és denominada comunament cuchilla, banderola, bío del riu, etc. Posseïx una miqueta d'importància comercial en acuariología.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1801 pels ictiólogos alemans Marcus Elieser Bloch i Johann Gottlob Schneider baix el terme científic de Gymnotus macrurus.[3]
Etimológicamente el nom genèric Sternopygus es construïx en dos paraules del idioma grec, en a on sterno que significa 'esternó' i pyge que és 'coa'.[4]
Morfologia
[editar | editar còdic]El seu llarc total alcança en el mascle 141 cm. Posseïx el seu cos la forma d'un gavinet comprimit; no presenta ni aletes pèlviques ni dorsal, sent l'aleta anal extremadament llarga i ondulante per a permetre-li moure's tant cap a davant com cap a arrere. També posseïx un orgue elèctric que genera descàrregues elèctriques.[5]
Distribució
[editar | editar còdic]Esta espècie es distribuïx en les grans conques suramericanes: la de l'Amazones, la del Orinoco, i la de l'Argent, ademés de la conca del riu Magdalena, la del São Francisco,[6] aixina com també en drenages atlàntics de l'est del Brasil. Conten en poblacions les Guayanas, Veneçola, Colòmbia, Equador,[7] Perú,[8] Bolívia, Brasil, Paraguay, Uruguay i l'Argentina,[9][10] aplegant pel sur fins al delta del Paraná.[11]
Costums
[editar | editar còdic]Habita en pantans, rieres i rius d'aigües lénticas. S'alimenta de menuts invertebrats, particularment de les larves d'insectes aquàtics.[12] Es reproduïx just abans de l'inici de la temporada de pluges o durant la mateixa. Pot produir 6473 ous.[13] Els mascles persistentemente defenen un territori i busquen una parella reproductora fent senyals elèctriques a les femelles que passen. Les femelles madures posseïxen freqüències més altes que els mascles madurs.[14] Durant l'época de reproducció els andrógenos plasmáticos modulen la freqüència EOD.[15] 4 dies despuix de la fecundació, els embrions eclosionan, començant a alimentar-se exógenamente recent en el dia 11, moment en el qual l'orgue elèctric i els electrorreceptores ya estan presents.[16] Segons experiments de reproducció en captiveri, alcança la madurea sexual a partir de 1 any d'edat, quan alcancen 20 a 30 cm de llarc total.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Albert, J. S. and W. L. Fink (1996). Sternopygus xingu, a new species of electric fish from Brazil (Teleostei: Gymnotoidei), with comments on the phylogenetic position of Sternopygus. Copeia 1996(1):85-102.
- ↑ «Sternopygus macrurus» (en anglés) (World Wide Web electronic publication). FishBase. Consultat el 24 de setembre de 2013.
- ↑ Bloch, M. I. and J. G. Schneider (1801). BHL M. I. Blochii, Systema Ichthyologiae Iconibus cx Ilustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. i-lx + 1-584, Pls. 1-110.
- ↑ Romero (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
- ↑ Albert, J. S. (2003). Sternopygidae (Glass knifefishes,Rattail knifefishes). p. 487-491. In R. I. Reis, S. O. Kullander and C. J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porte Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
- ↑ Barbosa, J. M. & I. C. Soares (2009). Perfil dona ictiofauna dona Bacia do Sao Francisco: estudo preliminar. Revista Brasileira de Engenharia de Peixca 4(1): 155-172.
- ↑ Ventre, R. (1991). Peixos d'aigua dolça de l'Equador. Revista d'Informació tècnic-científica, Quito, Equador, Politècnica, XVI(3):7-88.
- ↑ Ortega, H. and R.P. Vari (1986). Annotated checklist of the freshwater fishes of Peru. Smithson. Contrib. Zool. (437):1-25.
- ↑ López, R. B. & H. P. Castello (1966). Sternopygus macrurus (Bloch i Schneider) (Teleostomi, Sternopyginae) primera cita per a l'Argentina.Comunic. Zoologia MACN, Tom IV Nº.3: 13-16. Buenos Aires
- ↑ López, H. L., R. C. Menni & A. M. Miguelarena (1987). Llista dels peixos d'aigua dolça de l'Argentina. Biologia Aquàtica Nº. 12, 50 p. (Institut d'Limnología "Dr. Raúl A. Ringuelet").
- ↑ Liotta, Jorge (2013). Claus per a l'identificació dels Gymnotiformes d'Argentina i ampliació de la distribució de tres espècies en la delta del Paraná. 77° Reunió de Comunicacions Científiques. 3° Simpòsium Argentí d'Ictiologia. Santa Fe, 17 i 18 d'octubre de 2013.
- ↑ Planquette, P., P. Keith and P. I. Li Bail (1996). Atles dones poissons d'eau douce de Guyane. Prenga 1. Collection Patrimoines Naturels 22: 429p. Paris: Publications scientifiques du Museum national d'Histoire naturelle.
- ↑ Provenzano, R. F. (1984). Aspectes de la reproducció en peixos Gymnotiformes del Baix Pla de Veneçola. Thesis, Univ. Central de Veneçola, Caracas. 68 p.
- ↑ Hopkins, C. D. (1972). Sex differences in electric signaling in an electric fish. Science 176:1035-1037.
- ↑ Zakon, H. H., P. Thomas and H. I. Yan (1991). Electric organ discharge frequency and plasma sex steroid levels during gonadal recrudescence in a natural population of Sternopygus macrurus. J. Comp. Physiol. 169A:493-499.
- ↑ Kirschbaum, F. (1995). Reproduction and development in mormyriform and gymnotiform fishes. p.267-301. In P. Moller (ed.) Electric fishes:history and behavior. Fish and Fisheries Séries 117. Chapman & Hall, London.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wikispecies-logo.svg Sternopygus macrurus en Wikispecies. Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sternopygus macrurus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Sternopygus macrurus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.