Suïssa Francona
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La Suïssa Francona (en alemán: Fränkische Schweiz) és el nom que rep una regió turística popular en l'Alta Franconia, en Baviera, Alemània.[1] Ubicada entre els rius Regnitz (a l'oest i sur) i Meno (al nort), el seu replanell conforma l'alvertent septentrional del Jura Francón (Frankenjura). La regió és famosa pel seu paisage, cerveseries tradicionals, numerosos castells, rutes de senderisme i àrees d'escalada de roques, dels més importants del món.[2] En la lliteratura en espanyol també apareix a sovint com la Franconia Suïssa[3] (o Franconia suïssa),[4][5] si be esta traducció és incorrecta.
Nom
[editar | editar còdic]
L'ocupació de la paraula ‘Suïssa’ és comuna en Alemània per a denotar llocs característics pels seus traces geològiques (montanyes, valls i formacions rocoses), normalment rodejats o esguitats per cossos d'aigua i els espais verts al seu entorn, i plagats de monuments de patrimoni històric. La menció del país helvètic es va popularisar pels poetes romàntics alemans de el XIX en descriure regions com la Suïssa Sajona, la Suïssa Holsteiniana, la Suïssa Margravial, la Suïssa Pomerana o la Suïssa Meclemburguesa, que seguixen duent estos noms (oficials o descriptivos) fins a l'actualitat.
Anteriorment, la regió es coneixia com la «vella serra» (Altes Gebürg; paraula heretada del alt alemà) o serra de Muggendorf (Muggendorfer Gebürg), i es va fer popular entre turistes durant el Romanticisme. Famosos per la seua exploració de la regió varen ser els escritors del Romanticisme Wilhelm Heinrich Wackenroder i Ludwig Tieck, llavors estudiants de l'Universitat de Erlangen-Núremberg, a els qui se'ls acredita l'us del terme Suïssa Francona per volta primera en el seu llibre de 1798, Eine Reise in die Fränkische Schweiz (Un viage a la Suïssa Francona). No obstant, va ser Jakob Reiselsberger qui en 1820 va perpetuar el nom en el seu llibre Die kleine Schweiz (La chicoteta Suïssa), escrit en el seu poble natal, Waischenfeld, en ple cor d'esta regió.
Geografia
[editar | editar còdic]La Suïssa Francona s'estén sobre una formació de relleu montanyós que alcança els 600 metros d'altitut en el Jura Francón. Comprén grosso modo els districtes de Bamberg, Bayreuth i Forchheim, estant delimitada pels rius Regnitz, Pegnitz i el Meno Rojo, i rodejada de ciutats i municipis com Erlangen al suroest, Forchheim a l'oest, Bamberg al noroest, Bayreuth al noreste i Pegnitz a l'est. Com a marc orientativo de referència nort-sur se sol definir entre Lichtenfels i Núremberg, si be la regió pròpiament dita es desenrolla entorn a la conca del Wiesent, estant emmarcada en la seua totalitat dins de l'Alta Franconia, per lo que tant la franja al nort de Núremberg com la ciutat de Erlangen queden fòra d'ella. Al nort colindar en la Conca de l'Alt Meno, quedant per tant el curs principal del Meno alluntat d'ella, i per això municipis com Lichtenfels.
Entre les localitats més conegudes de la Suïssa Francona s'inclouen Pottenstein, Gößweinstein, Muggendorf, Ebermannstadt, Streitberg, Egloffstein i Waischenfeld, entre unes atres. Vialment, està delimitada per les autopistes A 70, A 9 i A 73 en el seu pas per la regió.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Dein Ausflug in die Fränkische Schweiz: 14 Tipps - von Sommerrodelbahn bis Wildpark» (en de). inFranken.de. Consultat el 2023-05-18.
- ↑ Roeper, Malte (2021). Eine kleine Geschichte dones Bergsteigens: von der Erstbesteigung dones Mont Blanc zoom Free Solament am El Capitan, 1. Auflage edició, riva. ISBN 978-3-7453-1288-1.
- ↑ «Franconia Suïssa en dos australians | DW | 29.06.2013» (en és-es). DW.COM. Consultat el 2023-05-19.
- ↑ Baxter, Sarah (2021-01-15). Una història del món en 500 rutes (en en), Blume. ISBN 978-84-18075-89-6.
- ↑ Hepp, T.; Güllich, W.; Heidorn, {{{nom3}}} (1993). L'escalada deportiva: un llibre didàctic de teoria i pràctica (en és), Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-066-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Suiza Francona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.