Anar al contingut

Subcuenca hidrogràfica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Subcuenca hidrogràfica, també subcuenca, i segons la Directiva Marque de l'Aigua, fa referència a les parts en que es pot dividir una conca hidrogràfica, definint-se les subcuencas com la superfície de terreny que la seua escorrentía superficial fluïx en la seua totalitat a través d'una série de corrents, rius i, eventualment, llacs cap a un determinat punt d'un curs d'aigua, sent este punt de confluència en que desemboca el riu principal que conforma la subcuenca, i al seu través, eixa subcuenca.[1]

Segons algunes definicions, com la del D.L.E., es pot crear certa confusió, en considerar-se subcuenca, que no és definida en eixe diccionari, com a equivalent a conca hidrogràfica, aun cuando eixa mateixa definició de conca considera el territori les aigües del qual afluyen totes a un mateix riu, llac o mar.[2]

La subcuenca, i segons la primera definició de el MITECO, es caracterisa per desembocar en un llac o, generalment, en un riu d'orde superior, donant lloc a diferent modos de classificació de les rets de drenage, com el Sistema de Codificació Pfafstetter, método jeràrquic de codificació hidrològica de conques hidrogràfiques.


Referències

[editar | editar còdic]