Anar al contingut

Sukarno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sukarno

Kusno Sosrodihardjo (Surabaya, 6 de juny de 1901 - Jakarta, 21 de juny de 1970),[1] més conegut com Sukarno, fon un polític, nacionaliste i revolucionari indonesi i el primer president de la República d'Indonèsia (1945-1967) despuix de l'independència de l'archipèlec.

Sukarno va ser el líder de la lluita indonèsia per l'independència del colonialisme neerlandés. Va ser un destacat dirigent del moviment nacionaliste indonesi durant el periodo colonial i va passar més d'una década detingut pels holandesos fins que va ser lliberat per les forces invasoras japoneses en la Segona Guerra Mundial. Sukarno i els seus companyers nacionalistes varen colaborar per a conseguir el respal de la població a l'esforç bèlic japonés, a canvi de l'ajuda japonesa per a difondre les seues idees nacionalistes. Despuix de la rendició japonesa, Sukarno i Muhammad Hatta varen declarar l'independència d'Indonèsia el 17 d'agost de 1945, i Sukarno va ser nomenat president. Va dirigir als indonesis en la resistència als esforços de recolonización holandesa per mijos diplomàtics i militars fins al reconeiximent neerlandés de l'independència d'Indonèsia en 1949. L'autor Pramoedya Ananta Toer va escriure en una ocasió: "Sukarno va ser l'únic líder asiàtic de l'era moderna capaç d'unificar a persones d'orígens ètnics, culturals i religiosos tan diferents sense derramar una gota de sanc".[2]


Despuix d'un caòtic periodo de democràcia parlamentària, Sukarno va establir en 1959 un sistema autocràtic cridat «democràcia dirigida» que va acabar en èxit l'inestabilitat i les rebelions que amenaçaven la supervivència del divers i díscol país. A principis de la década de 1960, Sukarno viró Indonèsia cap a l'esquerra proporcionant respal i protecció al Partit Comuniste d'Indonèsia (PKI), per a irritament dels militars i els islamistes. També es va embarcar en una série de polítiques exteriors agressives baix la rúbrica del antiimperialismo, en ajuda de l'Unió Soviètica i China. El fracàs del Moviment del 30 de setembre en 1965 va conduir a la destrucció del PKI per part de l'Eixèrcit i les milícies aliades, recolzats des de les nacions occidentals, inclosos Estats Units i el Regne Unit, en eixecucions dels seus membres i simpatisants en vàries massacres,[1] en un número estimat de 500 000 a 1 000 000 de morts.[3][4][5][6] Va ser substituït en 1967 per un dels seus generals, Suharto, i va permanéixer baix arrest domiciliari fins a la seua mort en 1970.

Nom

[editar | editar còdic]

El nom deriva d'un héroe de la Mahabharata epopeya hindú, Karna.[7] El seu pare al ser d'Indonèsia es va inspirar en els héroes històrics indis i en la cultura hindú i estava profundament influenciat per Karna que va cridar al seu fill com Sukarno. El seu(bo)+ Karna o "El bon Karna". Karna va ser un héroe principal de la gran epopeya Mahabharata i el pare de Sukarno ho va proyectar per a que creixquera com una persona valenta com Karna, es convertira en Daanveer per als seus súbdits, salvador o el mesías per al seu poble i un rei com Karna.[8] La grafia Soekarno, (basada en el neerlandés) seguix sent d'us freqüent, principalment perque solia firmar en l'antiga grafia. El propi Sukarno insistia en escriure en "o", no en "oe", pero dia que en l'escola li havien dit que usara l'estil neerlandés i que, despuix de 50 anys, era massa difícil canviar la seua firma, per lo que seguia escrivint la seua firma en "oe".[9] No obstant, els decrets presidencials oficials indonesis del periodo 1947-1968 imprimien el seu nom en la grafia de 1947. l'Aeroport Internacional Soekarno-Hatta, que dona servici a la zona propenca a la capital d'Indonèsia, Jakarta, seguix utilisant la grafia holandesa.

Els indonesis també li recorden com Bung Karno (Germà/Camarada Karno) o Pak Karno ("Sr. Karno").[10] Com a molts javaneses, tenia només un nom.[11]

A voltes se li coneix en l'estranger com "Achmed Sukarno", o alguna variant del mateix. El nom fictici pot haver segut afegit per periodistes occidentals confosos per algú en un sol nom, o per partidaris indonesis de l'independència per a atraure el respal dels països musulmans.[11][12] Font del Ministeri d'Assunts Exteriors va revelar més tart, "Achmed" (més tart, escrit com "Ahmad" o "Ahmed" pels estats àraps i atres estats estrangers de prensa) va ser falcat per M. Zein Hassan, un estudiant indonesi de l'Universitat del-Azhar i més tarde membre del personal del Ministeri d'Assunts Exteriors, per a establir l'identitat de Soekarno com a musulmà davant la prensa egipcíaca, despuix d'una breu controvèrsia en aquell moment en Egipte alegant que el nom de Sukarno "no era suficientment musulmà". Despuix d'adoptar el nom de "Achmed", els estats musulmans i àraps varen recolzar lliurement a Sukarno. Aixina, en la correspondència en Orient Mig, Sukarno sempre firmava com "Achmed Soekarno"."[13][14]

Primers anys

[editar | editar còdic]

Primers anys i educació

[editar | editar còdic]

Primers anys

[editar | editar còdic]

Fill d'un mestre d'escola primària javanés, un aristócrata cridat Raden Soekemi Sosrodihardjo, i la seua esposa hindú balinesa de família brahmán cridada Anada Ayu Nyoman Rai de Buleleng, Sukarno va nàixer en Surabaya en les Índies Orientals Neerlandeses (actual Indonèsia), a on el seu pare havia segut enviat despuix d'una solicitut de trasllat a Java.[15] Originalment es dia Kusno Sosrodihardjo'.[16] Seguint la costum javanesa, se li va canviar el nom despuix de sobreviure a una malaltia infantil.

Educació

[editar | editar còdic]

Despuix de graduar-se en una escola primària nativa en 1912, va ser enviat a la Europeesche Lagere School (una escola primària holandesa) en Mojokerto. Posteriorment, en 1916, Sukarno va ser a una Hogere Burgerschool (una escola secundària superior de tipo neerlandés) en Surabaya, a on va conéixer a Tjokroaminoto, nacionaliste i fundador del Sarekat Islam. En 1920, Sukarno es va casar en la filla de Tjokroaminoto, Siti Oetari. En 1921, va començar a estudiar ingenieria civil (en especialisació en arquitectura) en el Technische Hoogeschool et Bandoeng (Institut de Tecnologia de Bandoeng), a on va obtindre el títul d'Ingenieur (abreviat com "anar.", un títul d'ingenier de tipo neerlandés) en 1926. Durant els seus estudis en Bandung, Sukarno va mantindre una relació sentimental en Inggit Garnasih, l'esposa de Sanoesi, el propietari de la pensió a on vivia com a estudiant. Inggit era tretze anys major que Sukarno. En març de 1923, Sukarno es va divorciar de Siti Oetari per a casar-se en Inggit (que també es va divorciar del seu marit Sanoesi). Posteriorment, Sukarno es va divorciar de Inggit i es va casar en Fatmawati.

Sukarno dominava varis idiomes, alguna cosa atípic inclús entre la reduïda èlit culta del país. Ademés de la llengua javanesa de la seua infància, dominava el sundanés, el balinés i l'indonesi, i era especialment hàbil en el neerlandés. També es desenvolvía en soltura en alemà, anglés, francés, àrap i japonés, totes elles ensenyades en la seua HBS. Li va ajudar el seu memòria fotogràfica i ment precoç.[17]


En els seus estudis, Sukarno era "intensament modern", tant en arquitectura com en política. Despreciava tant el feudalisme tradicional javanés, al que considerava "atrassat" i culpable de la caiguda del país baix l'ocupació i explotació holandeses, com l'imperialisme practicat pels països del occidental, al que calificava de "explotació de l'home per l'home" (exploitation de l'homme parell l'homme). Culpava d'això a la profunda pobrea i els baixos nivells d'educació dels indonesis baix els holandesos. Per a fomentar l'orgull nacionaliste entre els indonesis, Sukarno va interpretar estes idees en la seua forma de vestir, en la seua planificació urbanística de la capital (finalment Jakarta) i en la seua política socialista, encara que no va estendre el seu gust per l'art modern a la música pop; va fer encarcerar a Koes Bersaudara per les seues lletres supostament decadents a pesar de la seua fama de femellut. Per a Sukarno, la modernitat era cega front a la raça, pulcra i elegant en el seu estil, i antiimperialiste.[18]

Carrera d'arquitectura

[editar | editar còdic]

Firma Sukarno & Anwari

[editar | editar còdic]

Despuix de graduar-se en 1926, Sukarno i el seu amic de l'universitat Anwari varen crear l'estudi d'arquitectura Sukarno & Anwari en Bandung, que oferia servicis de planificació i contractistes. Entre les obres arquitectòniques de Sukarno destaquen l'edifici renovat de l'hotel Preanger (1929), a on va actuar com a ajudant del famós arquitecte neerlandés Charles Prosper Wolff Schoemaker. Sukarno també va dissenyar moltes cases privades en les actuals Jalan Gatot Subroto, Jalan Palasari i Jalan Dewi Sartika en Bandung. Més vesprada, com a president, Sukarno va seguir dedicant-se a l'arquitectura, dissenyant el Monument a la Proclamació i l'adjacent Gedung Pola en Jakarta; el Monument a la Joventut (Tugu Muda) en Semarang; el Monument a Alun-alun en Malang; el Monument als Héroes en Surabaya; i també la nova ciutat de Palangkaraya en Kalimantan Central.

Biografia

[editar | editar còdic]

Sukarno era fill d'un mestre d'escola javanés i de la seua esposa balinesa de Buleleng. Va nàixer en Surabaya, ciutat de Java Oriental, en les antigues Índies Orientals Neerlandeses, encara que va passar la seua infància en distints llocs com Mojokerto, Tulungagung i Blitar. Quan el seu pare ho va tornar a Surabaya en 1916 per a assistir a una escola secundària, es va reunir en Tjokroaminoto, un futur independentiste. En 1921 va començar a estudiar en la Technische Hogeschool (Escola Superior Tècnica de Bandung), graduant-se en 1925. Va estudiar ingenieria civil i es va centrar en l'arquitectura, en la qual va canalisar la seua vida.

En 1927 va fundar el Partit Nacional Indonesi. Va ser detingut en 1929 per les autoritats colonials dels Països Baixos i en 1931 va ser posat en llibertat. En 1939 va ser desterrat a l'illa de Sumatra, de la que va ser lliberat pels japonesos despuix de l'invasió de l'illa en 1942, en el marc de la Segona Guerra Mundial. Al final d'esta, el 17 d'agost de 1945, va proclamar l'independència d'Indonèsia. Va dirigir la guerra contra els Països Baixos fins que estos varen reconéixer l'independència del país en 1949. Ademés, va ser qui va idear la filosofia i ideologia del nou Estat en el pancasila.


Sukarno va establir un sistema autoritari en el que, en mig de mides extravagants, va intentar buscar un equilibri entre les diverses forces polítiques i socials en presència (eixèrcit, extrema dreta, partit comuniste, etc). En 1959 va instituir la democràcia dirigida.[19] La seua postura nacionalista li va dur a opondre's a la creació de la Federació de Malàsia en 1963 i retirar a Indonèsia de l'ONU en 1965.[20][21]

Va visitar Yugoslàvia, França, l'Unió Soviètica, Mèxic, Cuba, els Estats Units, Itàlia, China i Japó.

El general Suharto davant el progressiu creiximent del Partit Comuniste d'Indonèsia (PKI), que contava en el respal tàctic de Sukarno; i despuix del fallanc intent de colp d'Estat el 30 de setembre de 1965 per part del PKI, va anar el principal artífex de la massacre en Indonèsia de 1965-1966, que va assessinar a més de 500 000 persones simpatisants del Partit Comuniste d'Indonèsia, aixina com a atres grups com els hinduistas, els cristians, alguns musulmans moderats o la minoria chinenca. Despuix d'esta massacre, el PKI, tercer partit comuniste més gran del món en la década de 1960, va quedar pràcticament erradicat; Suharto va obligar a Sukarno a delegar-li el poder en març de 1966; i finalment ho va substituir com a president en 1967. Les matances de comunistes varen proseguir en algunes parts del país fins a 1967 i la repressió de Suharto va continuar en els anys posteriors. Sukarno va viure aïllat i baix arrest domiciliari fins a la seua mort en Jakarta, el 21 de juny de 1970.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Revealed: how UK spies incited mass murder of Indonèsia’s communists».
  2. ↑ Pramoedya ananta Toer, SOEKARNO, CLAVE Àsia story CLAVE 100: 23–30 August 1999 Vol. 154 NO. 7/8, http://edition.cnn.com/asianow/time/asia/magazine/1999/990823/sukarno1.html
  3. ↑ Robinson, Geoffrey B.. The Killing Season: A History of the Indonesian Massacres, 1965–66, Princeton University Press. ISBN 978-1-4008-8886-3.
  4. ↑ Melvin, Jess. The Army and the Indonesian Genocide: Mechanics of Mass Murder, Routledge, p. 1. ISBN 978-1-138-57469-4.
  5. ↑ Mark Aarons (2007). "Justice Betrayed: Post-1945 Responses to Genocide." In David A. Blumenthal and Timothy L. H. McCormack (eds). The Legacy of Nuremberg: Civilising Influence or Institutionalised Vengeance? (International Humanitarian Law). [1] archivat en Wayback Machine. Martinus Nijhoff Publishers. ISBN 9004156917 p. 80.
  6. ↑ The Memory of Savage Anticommunist Killings Still Haunts Indonèsia, 50 Years On, Clave
  7. ↑ «Sukarno».
  8. ↑ «aneu/en/memori/135205/puppet-characters-inspired-bung-karnos-name-and-aspirations Els personages de porrito varen inspirar el nom i les aspiracions de Bung Karno».
  9. ↑ (1965) Sukarno: An Autobiography, The Bobbs-Merrill Company Inc, p. 27 [2].
  10. ↑ Bung és un terme carinyós en llengua indonèsia anàlec a "germà major", Pak s'usa més formalment com "senyor" o "pare".
  11. ↑ 11,0 11,1 En busca de Achmad Sukarno Steven Drakeley, Universitat de Western Sydney
  12. ↑ (1965) Sukarno: An Autobiography, The Bobbs-Merrill Company Inc, p. 26.
  13. ↑ Hassan, M. Zein (1980). Diplomasi Revolusi Indonèsia Vaig donar Luar Negeri: Perjoangan (sic) Pemuda/Mahasiswa vaig donar Timur Tengah (en aneu), Jakarta: Penerbit Bulan Bintang.
  14. ↑ Jo, Hendi. «¿Mengapa Ahmad Sukarno?».
  15. ↑ (1965) Sukarno, An Autobiography, The Bobbs-Merrill Company Inc, p. 21.
  16. ↑ «aneu/biografi-presidixen-soekarno/ Biografi Presidixen Soekarno» (en aneu). Biografi Tokoh.
  17. ↑ Ludwig M., Arnold (2004). Rei de la montanya: La naturalea del liderage polític. University Press of Kentucky. p. 150.
  18. ↑ Mrazek, Rudolf (2002). Ingeniers de la terra feliç: Technology and Nationalism in a Colony, Princeton University Press, pp. 60-1, 123, 125, 148, 156, 191. ISBN 0-691-09162-5.; Kusno, Abidin (2000). Behind the Postcolonial: Architecture, Urban Space and Political Cultures, Routledge. ISBN 0-415-23615-0.
  19. ↑ Vaig dorar, Francis (1997-01-01). Els règims polítics en Àsia (en és), Sigle XXI. ISBN 978-968-23-0665-5.
  20. ↑ «Sukarno». www.historiasiglo20.org. Consultat el 2019-12-31.
  21. ↑ International Affairs.43(4)
    791–791.ISSN 0020-5850.doi:10.2307/2612878.Consultat el 2019-12-31.

Vore també

[editar | editar còdic]


Predecessor:
Governe colonial neerlandés 		President d'Indonèsia
1945-1968 		Successor:
Suharto


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sukarno&oldid=757577»