Sumaq kawsay

Erro al crear miniatura:

Primera trobada dels pobles i nacionalitats andinas pel «Sumak kawsay» (Equador - 2011).

Sumaq kawsay (també Shumaq kawsay o Sumak kawsay, depenent de la llengua quechua) és un neologisme en quechua creat en la década de 1980 com a proposta política i cultural d'organisacions indigenista. Posteriorment, va ser adoptat pels governs del moviment pel socialisme del sigle XXI en Equador i Bolívia. El terme aludix a un model de socialisme independent de les teories europees, basat en un estil de vida comunitari i ancestral dels pobles quechuas, promogut com a alternativa d'organisació social i estatal.

En Equador s'ha traduït com a bon viure, encara que experts en quechua consideren que l'expressió més precisa seria vida en plenitut. En Bolívia, el seu equivalent en aimara és suma qamaña, traduït com viure be.

En el seu significat original en quechua, sumak referix a la realisació ideal i armoniosa del món, mentres que kawsay significa "vida", entesa com una existència digna, equilibrada i en plenitut. Conceptes similars es troben en atres pobles indígenes, com el teko kavi (vida bona) i teko perã (bona viure o "bon modo de ser") entre els guaraníes de Bolívia, Argentina i Paraguay; aixina com en les cosmovisión dels mapuche (Chile i Argentina), els achuar (Amazonía equatoriana), els maya (Guatemala i Mèxic) i els gunadules (Panamà).

Des de finals de la década de 1990, el sumak kawsay ha evolucionat com una proposta política que promou el "ben comuna", la responsabilitat social i una relació harmònica en la "Mare Naturalea", en oposició al model econòmic basat en l'acumulació de bens. Esta visió, promoguda per moviments indígenes i intelecturals d'Equador i Bolívia, va ser incorporada en les Constitucions d'Equador (2008) i Bolívia (2009).

Economistes Alberto Acosta o Magdalena León han senyalat que el concepte no constituïx una teoria acabada, sino una proposta en desenroll, oberta a reinterpretación i millores.

Principis del sumaq kawsay

Per al filòsof andino Javier Lajo el sumak kawsay pot ser entés com el "pensar be, sentir be per a fer be en l'objectiu de conseguir l'harmonia en la comunitat, la família, la naturalea i el cosmos" El "sumak kawsay" ancestral considera a les persones com un element de la Pachamama o "Mare Terra" (mare món). Aixina, a diferència d'uns atres paradigmas, el bon viure modern, inspirat en la tradició indígena, buscaria l'equilibri en la naturalea en la satisfacció de les necessitats ("prendre solament lo necessari" en vocació per a perdurar), sobre el mer creiximent econòmic.

El sumak kawsay és un paradigma que s'establix en cinc principis: Sense coneiximent o saber no hi ha vida (Tucu Yachay), Tots venim de la mare terra (Pacha Mama), la vida és sana (hambi kawsay), La vida és colectiva (sumak kamaña) i tots tenim un ideal o somi (Hatun Muskuy).

El sumak kawsay (Bon Viure) per a la concepció andina, és l'equilibri entre sentir ben (‘Allin Munay’) i pensar ben (‘Allin Yachay’) lo que dona com resultat el fer ben (‘Allin Ruay’) per a conseguir l'harmonia senyala el filòsof Javier Lajo.

Este principi de vida basat en la cosmovisión indígena andina i en els sabers ancestrals en general es basa en:

• la relacionalidad que es referix a l'interconexió entre tots els elements d'un tot;
• la reciprocitat que té que vore en la relació recíproca entre els móns de dalt, avall, ara, entre sers humans i naturalea, una espècie de coparticipació;
• la correspondència que es referix a que els elements de la realitat es corresponen d'una manera armoniosa, a manera de proporcionalitat
• la complementarietat que es basa que els oposts poden ser complementaris, ya que res està per demés.

El sumak kawsay, el Bon Viure o l'esplèndida existència choca en l'idea de progrés illimitat. La Pachamama o la mare naturalea té un llímit, que impedix un desenroll illimitat, un creiximent a costa d'el “un atre”- la naturalea que inclou als sers humans-, per a assumir esta relació en harmonia es requerix re-entendre i aplicar la complementarietat i la cooperació –no l'acumulació-.

En la nova economia i la reconceptualización de l'idea del treball, s'inclou la dimensió dels contes, un eix central de l'existència humana. En el bon viure, hòmens i dònes reivindiquen contes per a la naturalea, pero també deuen fer-se conscients de la seua necessitat de ser cuidats/as, senyala Magdalena León que des d'una perspectiva feminista, introduïx el concepte de “economia del conte humà”.

El sumak kawsay contempla la relació d'harmonia en la societat, entesa esta com l'espai més ampli, “globalizado” i àmbit del sistema i cultura dominant, en l'intenció de recrear i eixercir l'interculturalidad, i la plurinacionalidad, preceptes fonamentals d'esta proposta de vida.

Història del concepte

Els investigadors senyalen la dificultat de rastrejar l'utilisació del concepte en el temps, no obstant molts autors coincidixen en senyalar que la proposta teòrica i política pren força en la década de 1990. En el cas equatorià va emergir en força la presència política dels moviments indígenes construint una série d'iniciatives educatives internes i de programes de cooperació internacional que promovien els principis del bon viure. També en Bolívia el suma qamaña o "viure ben" va aparéixer per l'impuls dels moviments indígenes i per grups d'intelectuals d'esquerra.

La sociòloga Guadalupe Rivadeneira senyala que el concepte de sumak kawsay ha segut vixcut "des de sempre" i apareix recent sistematisat i conceptualizado en 1994 pels kichwas amazónicos de l'Organisació de Pobles Indígenes de Pastaza (OPIP) que entenen el seu chacra com l'expressió del sumak kawsay.

Vore també

• Constitució d'Equador de 2008
• Constitució de Bolívia
• Pachamama
• Suma Qamaña
• David Choquehuanca
• Fernando Huanacuni Mamani
• Magdalena León T

Bibliografia

• Acosta, Alberto i Esperanza Martínez; comp. (2009) El bon viure. Una via per al desenroll. Abya Yala: Quito. ISBN 9789978228043
• Acosta, Alberto (2009). El Bon Viure, una proposta en potencialitat global. Revista d'Investigacions Altoandinas 18(2): 135-142. doi: https://doi.org/10.18271/ria.2016.194.
• Dávalos, Pablo (5 ago 2008) Alainet (ed.) Reflexions sobre el sumak kawsay (el bon viure) i les teories del desenroll. Consultat el 10 de novembre de 2012.
• León, Irene; coord. (2009). Bon viure i canvis civilizatorios, Fedaeps: Quito. ISBN 978 9942 9967 3 2.
• Oviedo Freire Atawallpa, (2011) Qué és el SUMAKAWSAY, alternativa al capitalisme i al socialisme, 2 edicions: equatoriana i boliviana
• Houtart, François; (2011) El concepte de sumak kawsai (bon viure) i la seua correspondència en el ben comú de la humanitat
• Hidalgo-Capità, Antonio Luis; Guillén, Alejandro i Deleg, Nancy coord (2014) Sumak Kawsay Yuyay. Antologia del Pensament Indigenista Equatorià sobre Sumak Kawsay [3] archivat en Wayback Machine.. (2014) FIUCUHU. En artículs de: Sarayaku, Lourdes Tibán, Silvia Tutillo, Nina Pacari, Pablo Dávalos, Mónica Chuji, Ariruma Kowii, Luis Macas, Luis Maldonado, Blanca Chancoso, Humberto Cholango, Floresmilo Simbaña, Atawallpa Oviedo.