Anar al contingut

Sumidero del Danubio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Donauversickerung01.jpg
Sumidero del Danubio

Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value).

Archiu:Immendingen Donauversickerung 20080714 1.jpg
Prop del pont de ferrocarril en Immendingen.

El sumidero del Danubio (en alemà Donauversickerung o Donauversinkung) és un sistema càrstic en el curs alt del Danubio en el parc natural del Danubio Superior, propenc a Immendingen, a uns 673 m s. n. m., en el que este riu desapareix baix terra una mija de 155 dies a l'any. Les aigües reapareixen en Aachtopf, a 11,8 km de distància i uns 180 m d'altitut més baix, i acaben abocant al Rin en el llac de Constanza i per tant formant part de la vertent del mar del Nort, en lloc del mar Negra com succeïx en les aigües no infiltrades del Danubio.[1][2][3]

Archiu:Obere donau.png
Mapa del curs superior del Danubio en el sumidero.

El fenomen és l'inici d'una nova captura fluvial similar a la que va ocórrer ya durant la glaciació de Würm en la capçalera del Danubio, que des de llavors aboca en forma de riu Wutach al Rincita requerida. En este cas es tracta d'una captura fluvial càrstica, és dir, la conca fluvial inferior, la del Rin, està en procés de capturar la conca superior, el Danubio per mig d'un karst subterràneu.

Archiu:Donauversinkung.jpg
El llit sec del Danubio.

El fenomen es produïx en el districte de Tuttlingen, en l'estat alemà de Baden-Württemberg.

La primera notícia d'una desaparició completa del riu baix terra és de l'any 1874.[1] La descàrrega d'aigua captada pel sumidero va aumentar anualment fins a alcançar un màxim de 309 dies en 1921 en els que l'aigua del Danubio va desaparéixer completament.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Höhlenführer Schwäbische Alb, H. Binder; H. Jantschke. 7. Auflage, 2003; pp. 260-261
  2. A. Knop (1878): Über die hydrographischen Beziehungen zwischen der Donau und der Aachquelle im badischen Oberlande. In: Neues Jahrb. Mineral. Geol. Palaeontol. S. 350–363.
  3. H. Hötzl (1996): Origin of the Danube-Aach system. In: Environmental Geology. Bd. 27, Nr. 2, S. 87-96. doi:10.1007/BF01061676