Anar al contingut

Summa honoraria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El summa honoraria (o summa llegitima) era una cantitat monetària que els sacerdots i magistrats civils, o atres càrrecs, tenien que pagar en començar els seus llocs en les ciutats del Imperi romà.[1] En alguns llocs, com en la colónia cesàrea d'Urso, els duoviri i els aediles tenien l'obligació de pagar 2000 sestercis per a cobrir el cost dels jocs públics, com es reflectix en el seu Lex.[2] En inscripcions d'atres ciutats es registren sumes que solen oscilar entre els 3000 i 35.000 sestercis. En Calama, en la Numidia romana, es registra que un pontífex va tindre que pagar 600.000 sestercis com a pagament d'entrada al seu nou càrrec.

La summa honoraria era en gran partix un fenomen de l'Occident llatí. En l'Orient grec, esta funció l'eixercitava la llitúrgia, per mig de la qual s'imponia cert cost als rics, tant si ocupaven un càrrec com si no.

  1. Habis.(25)
    193-212.ISSN 0210-7694.Consultat el 26-10-2021.
  2. «Lex Ursonensis». Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2021. Consultat el 26-10-2021.