Superaislamiento

Superaislamiento és un enfocament per al disseny, la construcció i el reciclat d'edificis. Una casa superaislada deu ser calfada preferentment per fonts intrínseques de calor (la calor generada per aparats i la calor corporal dels ocupants), sense l'us d'energia solar passiva o de grans cantitats de massa tèrmica, i en molt chicotetes cantitats de reserva de calor. Les experiències realisades es recomanen per a climes molt frets i ademés de grosses gruixa d'aïllament tèrmic, requerix una estreta atenció als detalls de la construcció.

La casa passiva estàndar combina una varietat de tècniques i tecnologies per a alcançar un us ultra-baix de l'energia.

Alguns consideren que el superaislamiento és una alternativa del disseny solar passiu, ya que molts edificis solars passius inclouen característiques d'abdós enfocaments, pero mentres un edifici solar passiu inclou sistemes d'autorregulación natural en estiu un edifici superaislado pot tornar-se inhabitable si no es va en conte en el seu disseny. Superaislamiento és un dels antepassats d'actual Pasive House (Casa passiva) que s'està desenrollant en Alemània. Un enfocament possible per als edificis superaislados és que tendixen a tindre una demanda d'energia nula.

No existix una definició precisa de superaislamiento, pero els edificis superaislados solen incloure:

• Aïllament molt grossos. Típicament R40 (R = 40 m².K/W o K = 0,025 W/m².K) en parets i R60 (R = 60 m².K/W o K = 0,017 W/m².K) en sostres.
• L'aïllament cobrix tota la envolvente de l'edifici (parets, sostres, fonaments).
• Construcció llaugera, en especial al voltant de les portes i finestres.
• Un ventilador de recuperació de calor per a proporcionar aire fresc.
• No grans finestres en qualsevol orientació; (a diferència de l'energia solar passiva, que utilisa grans finestres que enfronten al sol i menys i més chicotetes cap a atres orientacions).
• No posseïx grans cantitats de massa tèrmica. (particularment útil en estiu i climes secs)
• No posseïx sistemes solars actius o passives (pero pot tindre calfament solar d'aigua i/o recuperació de calor).
• No posseïx un sistema de calefacció convencional, solament un chicotet calfador de seguritat.

Nisson & Dutt (1985) sugerixen que una casa que es podria descriure com "superaislada" si el cost de la calefacció és inferior al cost de calfament d'aigua per a us sanitari.

En un clima templat fret en 1000 a 1400 graus dia (base 18 °C) en una casa convencional el calfament d'aigua per a us sanitari representa entre un 9 a 12% del consum anual d'energia. En la qual cosa si prenem la definició de Nisson & Dutt una casa deuria poder mantindre's a 18 °C gastant un 90% menys d'energia.

Resenya històrica

El terme "superaislamiento" va ser falcat per Wayne Schick en l'Universitat d'Illinois en Urbana-Champaign. En 1976 va ser part d'un equip que va desenrollar un disseny cridat casa "Lo - Calç" , utilisant les simulacions per ordenador basades en el clima de Madison, Wisconsin. La casa mai va ser construïda, pero algunes de les seues característiques de disseny va influir en posteriors construccions.

En 1978 la "Casa de Saskatchewan" va ser construïda en Regina, Saskatchewan [1] per un grup de vàries agències del govern de Canadà. Va ser la primera casa que va fer una demostració pública dels beneficis del superaislamiento i va generar molta atenció. Originalment i a manera experimental es varen incloure panels solars, pero en demostrar-se que no eren necessaris, varen anar posteriorment retirats.

En 1979 la "Leger House" va ser construïda per Eugene Leger en Orient Pepperell, Massachusetts. Tenia una apariència més convencional que la "Casa de Saskatchewan", i també va rebre àmplia publicitat.

La publicitat de la "Casa de Saskatchewan" i la "Casa Leger" va influir en el mercat de la construcció i en els anys posteriors es varen construir moltes vivendes superaisladas. Pero en baixar el cost de l'energia, passada la crisis de 1973, l'interés es va reduir. En Estats Units molts constructors utilisen ara més aïllament que càpia entre els montants tradicionals de 2x4 polzades, pero són pocs els que la califiquen com "superaislada".

Reciclat

És possible reciclar una casa antiga o convencional per a fer-la "superaislada". La forma més senzilla és la de construir nous murs exteriors que permeten espai per a l'aïllament. És obligatòria l'instalació d'una barrera de vapor en la cara calenta del mur. Es deurà tindre especial conte en afegir una barrera de vapor en una ubicació distinta a el "costat calent en l'hivern" per a previndre la formació de verdet i/o gèl en murs. Açò pot causar problemes de salut per als ocupants i danys en l'estructura existent. Molts constructors, en el nort de Canadà utilisen 1/3 a 2/3, per a la colocació de la barrera de vapor. D'esta forma la barrera de vapor usualment presentarà problemes de congelamiento i es reduirà al mínim la possibilitat d'atres patologies causades per la condensació intersticial. Un ambient interior en temperatura de 20 °C la barrera de vapor pot aplegar al punt de congelació solament en temperatures exteriors inferiors a -40 °C.

El reciclat interior és possible quan el propietari desija preservar el revestiment exterior de l'edifici. Pero ya que la pressió de vapor és molt alta el sagellat de la barrera de vapor és més difícil, junt a que la gruixa de l'aïllant deixa menys espai interior. Un atre enfocament consistix en utilisar el método 1/3 a 2/3 que s'ha mencionat. Consistix en colocar en l'interior de la paret existent la barrera de vapor i afegir l'aïllament i l'estructura de respal en l'interior. D'esta forma, els servicis públics (electricitat, teléfon, cable, i plomería) es poden agregar en este nou mur.

En tots els casos deu fer-se un càlcul de risc de condensació intersticial per a minimisar l'aparició de patologies constructives en murs i sostres en forma de verdet i fins a congelamiento. Ya que s'utilisen grans gruixa d'aïllament cal evitar tot tipo de pont tèrmic. Cas contrari l'us d'aïllament podria ser perniciós per a la salut interior de l'edifici.

Una possibilitat és l'us de la tecnologia EIFS [2] o Sistema de terminació en aïllament exterior (Exterior Insulation Finish System), que permet al menor cost possible per m² reciclar tèrmicament un edifici.