Superaislante

Un superaislante és un material que a baixes temperatures en certes condicions té una resistència infinita i cap corrent passarà a través d'ell. L'estat superaislante té molts paralelismes en l'estat de superconductor, i pot ser destruït (en una transició de fase súbita) per aument de la temperatura, camps magnètics i la tensió.

Descobriment

L'estat superinsulating es va observar per primera volta en una película de nitrur de titani en abril de 2008 pels científics russos Valerii Vinokur i Tatyana Baturina que treballen en el Laboratori Nacional de Argonne, EE. UU. En l'actualitat no se sap si l'estat superaislamiento varen observar significa que la constant dielèctrica del material tendix a infinit, o si el material només té zero de conducció com es trobaria en el buit.

Atres investigadors han vist el mateix fenomen en les películes d'òxit d'indi i desordenats, pero s'han propost una explicació diferent per a les seues observacions.

Mecanisme

Tant la superconductividad i superaislamiento són causats pel emparejamiento de conducció electrons a baixes temperatures en parells de Cooper. En els superconductores, tots els parells es mouen al unísono, permetent que la corrent sense resistència. En superaislantes els parells de Cooper s'eviten uns a uns atres, lo que impedix que la corrent fluïxca. En els enllaços externs apareix un diagrama de fases que mostra els paralelismes en la superconductividad.