Superconductor de cuprato
Els superconductores de cupratos són una família de materials superconductores d'alta temperatura formats per capes d'òxits de coure (CuO2) alternades en capes d'atres òxits metàlics, que actuen com a depòsits de càrrega. A pressió ambiente, els superconductores cupríferos són els superconductores de major temperatura coneguts. No obstant, encara no es coneix el mecanisme pel que es produïx la superconductividad.
Història
[editar | editar còdic]
Els investigadors de IBM Georg Bednorz i Karl Alex Müller varen descobrir en 1986 el primer superconductor cuprífero en l'òxit de coure bari lantano no estequiomètric. La temperatura crítica d'este material era de 35 K, molt per damunt del récort anterior de 23 K.[1] El descobriment va provocar un fort aument de l'investigació sobre els cupratos, que va donar lloc a mils de publicacions entre 1986 i 2001.[2]Bednorz i Müller varen rebre el Premi Nobel de Física en 1987, només un any despuix del seu descobriment.[3]
A partir de 1986, es varen identificar molts superconductores de cuprato, que poden classificar-se en tres grups en un diagrama de fases temperatura crítica front a contingut de forats d'oxigen i contingut de forats de coure:
- lantano bari- (LB-CO), Tc=-240 °C (35 K).
- itri bari- (YB-CO), Tc=-215 °C (93 K).[4]
- bismut estronci calcio- (BiSC-CO), Tc=-180 °C (95 K).
- talio bari calcio- (TBC-CO), Tc=-150 °C (125 K).[5]
- mercuri bari calcio- (HGBC-CO) 1993, en Tc=-140 °C (133 K), actualment la temperatura crítica més alta del cuprato.[6][7]
Aplicacions
[editar | editar còdic]Els superconductores ya tenen aplicacions a gran escala. Per eixemple, s'estan utilisant decenes de quilómetros de fils superconductores BSCCO-2223 a 77 K en els cables de corrent del Gran Colisionador de Hadrones del CERN[8](pero les principals bobines de camp utilisen superconductores metàlics de menor temperatura, basats principalment en niobi-estany).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Possible high TC superconductivity in the Ba–La–Cu–O system” (1986). Z. Phys. B 64 (2): 189–193. doi:. Bibcode: 1986ZPhyB..64..189B.
- ↑ Mark Buchanan (2001). “Mind the pseudogap”. Nature 409 (6816): 8–11. doi:. PMID 11343081.
- ↑ Nobel prize autobiography.
- ↑ «Superconductivity at 93 K in a New Mixed-Phase Y-Ba-Cu-O Compound System at Ambient Pressure».Tingues Years of Superconductivity: 1980–1990.Springer Netherlands.7
- 281–283.doi:10.1007/978-94-011-1622-0_36.
- ↑ Sheng, Z. Z. (1988). “Bulk superconductivity at 120 K in the Tl–Ca/Ba–Cu–O system”. Nature 332 (6160): 138–139. doi:. Bibcode: 1988Natur.332..138S.
- ↑ “Superconductivity above 130 K in the Hg–Ba–Ca–Cu–O system” (1993). Nature 363 (6424): 56–58. doi:. Bibcode: 1993Natur.363...56S.
- ↑ “From high temperature superconductivity to quàntum spin liquid: progress in strong correlation physics” (2008). Reports on Progress in Physics 71 (1): 012501. doi:. Bibcode: 2008RPPh...71a2501L.
- ↑ Amalia Ballarino. HTS materials for LHC current leads, CERN.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Superconductor de cuprato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.