Anar al contingut

Surest d'Europa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Territoris generalment considerats part del surest d'Europa.

El surest d'Europa o Europa del Surest és una regió geogràfica d'Europa, que consistix principalment de la confrontant península balcànica. Existixen definicions superpostes i contradictòries sobre on comença o termina exactament el surest d'Europa o cóm es relaciona en atres regions del continent. Els Estats i territoris que s'inclouen en la regió són, en orde alfabètic: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Chipre, Chipre del Nort, Grècia, Kosovo,[nota 1] Macedònia del Nort, Montenegro, Romania, Sèrbia i Tracia Oriental (part de Turquia). A voltes, també s'inclouen Eslovènia, Hongria i Moldàvia.[1][2][3][4] La ciutat més gran de la regió és Estambul (que s'estén a abdós costats de l'estret del Bósforo entre el surest d'Europa i Àsia Occidental), seguida d'Atenes, Bucarest, Sofia i Belgrat.

Els llímits de la regió poden variar enormement i són àmpliament discutits, per consideracions polítiques, econòmiques, històriques, culturals i geogràfiques i al punt de vista de l'observador.

Definició

[editar | editar còdic]

El primer us conegut del terme «surest d'Europa» va ser per l'investigador austríac Johann Georg von Hahn (1811-1869) com un terme més ampli que els Balcans tradicionals,[5] un concepte basat en els llímits de la península balcànica (els països que han segut descrits com a pertanyents íntegrament a la regió dels Balcans són: Albània, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Montenegro i Macedònia del Nort).[6]

Geografia del surest d'Europa

[editar | editar còdic]

Els països que es descriuen geogràficament, a lo manco es forma parcial, dins de la regió són els següents:[7]

Definicions notables

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Les regions d'Europa segons The CIA World Factbook. El Surest d'Europa es mostra en marró.

En el World Factbook de la CIA, la descripció de cada país inclou informació sobre «Ubicació» baix el títul «Geografia», a on el país es classifica en una regió. Els següents països estan inclosos en la seua classificació «surest d'Europa»:[12]

En esta classificació, Eslovènia s'inclou en Europa Central,[13] Grècia forma part d'Europa Meridional,[14] i Moldàvia integra Europa Oriental.[15]

  • El Pacte d'Estabilitat per al Surest d'Europa (SPSEE) incloïa a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Kosovo, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nort, Romania i Sèrbia com a socis membres.
  • El Procés de Cooperació per al Surest d'Europa (SEECP) inclou a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Grècia, Kosovo, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nort, Romania, Sèrbia, Eslovènia i Turquia com a socis membres.
  • L'Iniciativa Cooperativa del Surest d'Europa (SECI) inclou a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Hongria, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nort, Romania, Sèrbia, Eslovènia i Turquia com a socis membres.[16]
  • La Centre d'Aplicació de Llei del Surest Europeu (SELEC) Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Grècia, Hongria, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nort, Romania, Sèrbia i Turquia com a socis membres.
  • El Programa de Cooperació Transnacional del Surest d'Europa cofinanciar per l'UE[17] inclou tot el territori d'Albània, Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Grècia, Hongria, Macedònia del Nort, Montenegro, Moldàvia, Romania, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia i parts d'Itàlia i Ucrània com a part de la «zona del programa».[18]
  • Els estudis del Banc Mundial tracten a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Moldàvia, Macedònia del Nort, Romania i Sèrbia com els huit països del surest d'Europa (SEE8).[19]
  • Una publicació de 2006 de l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) i el Banc de Desenroll del Consell d'Europa (CEB) va enumerar a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Macedònia del Nort, Moldàvia, Romania i Sèrbia i Montenegro com a països del surest d'Europa.[20]
  • El Banc Mundial no inclou als països de l'UE en els seus informes i solament enumera Albània, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Montenegro, Macedònia del Nort i Sèrbia (SEE6).[21]
  • L'oficina regional del Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats en el sur del surest d'Europa[22] enumera actualment a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nort i Montenegro com a part del surest d'Europa.

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «selec. org/member-states/ Member States» (en en-us). Southeast European Law Enforcement Center. Consultat el 2023-12-19.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «pccseesecretariat. si/ Police Cooperation Convention for Southeast Europe». PCC SEE. Consultat el 2023-12-19.
  3. ↑ 3,0 3,1 «atd-cuartomundo. org/en-el-mundo/europa/bulgaria-y-sudeste-de-europa/ Bulgària i Surest d'Europa» (en és). ATD Quart Món - Moviment Internacional. Consultat el 2023-12-19.
  4. ↑ 4,0 4,1 «archive. org/web/20230929061932/https://europeanclimate. org/expertises/south-east-europe/ South-East Europe - European Climate Foundation» (en en-us). https://europeanclimate. org/. Archivat des d'el org/expertises/south-east-europe/ original, el 29 de setembre de 2023. Consultat el 2023-12-19.
  5. ↑ Hösch, Nehring, Sundhaussen (Hrsg.), Lexikon zur Geschichte Südosteuropas, S. 663, ISBN 3-8252-8270-8
  6. ↑ Istituto Geografico d'Agostini, L'Enciclopèdia Geografica – Vol. I – Itàlia, 2004, Ed. d'Agostini p.78
  7. ↑ 7,0 7,1 Jelavich, 1983a, pp. 1-3.
  8. ↑ (2007) «Borders in Central Europe: From Conflict to Cooperation», Geopolitics of European Union Enlargement: The Fortress Empire, Routledge, p. 165. ISBN 978-1-134-30132-4.
  9. ↑ Andrew Geddes, Charles Lliges, Andrew Taylor : "The European Union and South East Europe: The Dynamics of Europeanization and multilevel governance", 2013, Routledge
  10. ↑ Klaus Liebscher, Josef Christl, Peter Mooslechner, Doris Ritzberger-Grünwald : "European Economic Integration and South-East Europe: Challenges and Prospects", 2005, Edward Elgar Publishing Limited
  11. ↑ «thoughtco. com/where-are-the-balkan-states-4070249 A List of Countries That Make up the Balkan Peninsula».
  12. ↑ «archive. org/web/20130510200259/https://www. cia. gov/library/publications/the-world-factbook/ The World Factbook». Archivat des d'el cia. gov/library/publications/the-world-factbook/ original, el 10 de maig de 2013. Consultat el 9 de novembre de 2020.
  13. ↑ «archive. org/web/20200424112304/https://www. cia. gov/library/publications/the-world-factbook/geos/si. html Greece». CIA. Archivat des d'el cia. gov/library/publications/the-world-factbook/geos/si. html original, el 24 d'abril de 2020. Consultat el 9 de novembre de 2020.
  14. ↑ «archive. org/web/20160825033157/https://www. cia. gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gr. html Greece». CIA. Archivat des d'el cia. gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gr. html original, el 25 d'agost de 2016. Consultat el 9 de novembre de 2020.
  15. ↑ «archive. org/web/20151125082114/https://www. cia. gov/library/publications/the-world-factbook/geos/md. html Moldova». CIA. Archivat des d'el cia. gov/library/publications/the-world-factbook/geos/md. html original, el 25 de novembre de 2015. Consultat el 9 de novembre de 2020.
  16. ↑ «org/fileadmin/DAM/trans/old_new_tir/seci/documents/GEReport0307-final. pdf Southeast European Cooperative Initiative (SECI)».
  17. ↑ «archive. org/web/20080501150625/http://www. southeast-europe. net/hu/ South-East Europe». Archivat des d'el southeast-europe. net/hu/ original, el 1 de maig de 2008. Consultat el 9 de novembre de 2020.
  18. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  19. ↑ Harry G. Broadman (2004). google. com/books? id=kxaNxmx2XXoC&pg=PR15 Building Market Institutions in South Eastern Europe: Comparative Prospects for Investment and Private Sector Development, World Bank Publications, p. xviii. ISBN 978-0-8213-5776-7.
  20. ↑ World Health Organization. Regional Office for Europe (2006). google. com/books? id=wvkiZccWUY4C&pg=PA5 Health and Economic Development in South-eastern Europe, World Health Organization, p. 5. ISBN 978-92-890-2295-8.
  21. ↑ «worldbank. org/en/region/eca/publication/south-east-europe-regular-economic-report South East Europe Regular Economic Report». World Bank.
  22. ↑ «unhcr. org/node/12002 Regional Office in South Eastern Europe - Global Focus».

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Surest_d%27Europa&oldid=1125114»