Suspensió concentrada
Una suspensió concentrada és una suspensió d'un sòlit en un mig líquit en una elevada concentració. És un tipo de formulació que es pot trobar en pinturas, colorants, revestiment de paper, tintas d'impressió, pesticidas, fertilisants, fàrmacs, cosmètics, productes alimentaris, detergents, ceràmicas...[1]
Preparació de suspensions concentrades
[editar | editar còdic]Es partix d'un sòlit finamente dividit (una pols en una distribució de tamany de partícules entorn a 1 nm-1 μm) de naturalea hidrofòbica (sílice, carbonat de calcio, òxit de zinc, òxit de titani(IV), argilas, etc.). Dit sòlit es dispersa en una mig líquit que no té perque ser acuoso, ya que també es poden dispersar en Tall Oil (barnices, pintures, tinto...), olis vegetals, etc.[1]
Una volta disperse el sòlit, es deu mantindre este en suspensió, i per a això s'utilisen una série d'aditius: dispersantes, espesantes, anticongelants, humectantes...[2]
Estabilisació de suspensions
[editar | editar còdic]Use de tensoactivos no iònics
[editar | editar còdic]Per a poder estabilisar altes concentracions de sòlits, es necessita de tensoactivos no iònics, substàncies polimèriques que es adsorben a les partícules i actuen d'ancores, evitant que la càrrega electrostàtica aglomere les partícules i estes acaben decantant/sedimentando. En tractar-se de sòlits hidrofòbics, estos tensoactivos permeten que s'estabilisen en el dissolvent acuoso, generant un impediment estérico que evita el fenomen físic anteriorment comentat. S'utilisen polímero de polimetilmetacrilato, polivinil alcohol, alcohols etoxilados, etc.[1]
Us de electrolitos
[editar | editar còdic]L'us d'una sal com electrolito, en baixa concentració (un excés de electrito genera l'efecte contrari), prevé l'aglomeració de les partícules sòlides segons la teoria DLVO (per la força iònica). L'adició d'una menuda cantitat de electrolito (com el NaCl), evita la floculació de la suspensió.[1]
Molienda de la suspensió
[editar | editar còdic]Quanta major uniformitat hi haja en la distribució del tamany de partícula, major estabilitat tindrà. Ademés, quant més menuda siga, més estable. Les partícules més grans decanten molt més ràpit, per lo que moltes voltes és necessari moldre la suspensió per a eliminar les partícules més grans i aumentar l'estabilitat.[1]
Us de espesantes
[editar | editar còdic]Quant més decorreguda és la suspensió, més ràpit acabarà sedimentando el sòlit i separant una fase acuosa en superfície sense sòlit en suspensió. Per a evitar açò, sempre s'utilisa un o més espesantes (goma xantana, argilas, goma guar, etc).[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Suspensión concentrada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.