Tóspiro

Tóspiro o tóxpiro va ser el nom donat a un explosiu d'alt rendiment desenrollat per l'inventor algecireño i ingenier militar Antonio Meulener Verdeguer en la fàbrica d'armes de Toledo, a on va estar treballant en ell durant l'estiu de 1912.

Desenrolle

El proyecte cridat tóspiro va ser desenrollat per Manuel Daza i Antonio Meulener en 1898, realisant dos primeres proves des de l'acorazar Pelayo en Càdis i en Serra Nevada des de Guadix. La primera versió d'esta arma sembla haver segut alguna classe d'arma química disparada des de canó, ya que en l'experiment gadità es va conseguir matar varis caps de ganado en una barcaça sense danyar l'embarcació. Aixina i tot, el govern d'Espanya no va quedar interessat en l'arma, per lo que l'experiment va ser posat en mans de Meulener solament per a futures empreses mentres Daza continuava consturyendo la seua versió en privat abans de retriarse. Meulener va proyectar llavors un "torpedo aéreu" de diferent naturalea, treball pel qual se li va concedir la Creu Blanca al Mèrit Militar en 1905.

Es desconeixen els detalls oficials del disseny d'esta arma, degut a que Meulener va destruir els plans i la fòrmula del mateix despuix de quedar impressionat per l'efecte devastador que va tindre en les seues proves inicials. No obstant, se sap que el propi Meulener va desenrollar un tipo de proyectil semblat a una granada rompedora, la qual es llançava carregada en algun tipo de gas tòxic que s'escampava pel terreny a on el proyectil impactava prèviament a la detonació del mateix. Despuix de la detonació de la càrrega explosiva, l'explosió resultant tenia uns efectes aumentats. A això se sumava el remanente dels gasos tòxics que quedaven despuix de l'explosió, que es quedaven en la zona durant vàries semanes, ya que els propis testics militars de la prova varen emmalaltir a pesar d'haver esperat varis dies a entrar en la zona d'impacte.

És per això que es creu que es basava en un arma termobárica, les quals esparcen, prèviament a l'explosió, un núvol de materials tals com a pols d'alumini en suspensió o gasos licuados que, en mesclar-se en l'oxigen de l'atmòsfera, resulta en una explosió aumentada la qual afecta a un àrea molt àmplia, afectant inclús a refugis subterràneus o qualsevol lloc a on el material en suspensió haja entrat. De fet, les explosions d'este tipo d'arma són tan potents i la temperatura tan elevada que han segut prohibides per la Convenció de Ginebra.

Prova

En el cas de les proves del tóspiro, es varen dispondre en els monts de Toledo una série de caps de ganado per a comprovar l'efecte de l'explosió que, una volta realisada, es va tindre que esperar un temps prudencial a que es rebujara la zona dels vestigis del gas utilisat. Posteriorment, tot el lloc va resultar en un cràter a on no va quedar cap arbre ni es va trobar rastre algun dels animals. El general Luis Bermúdez de Castro va escriure: "l'impressió va ser profunda; no vaig trobar ni un arbre, ni un hierbajo, ni rastre algun del ganado, ni piedrecilla en el sol. Els llauradors del lloc estaven aterrados; la Guàrdia Civil em va informar de que l'explosió de la granada havia segut com un terremot i que de les raberes propenques no havien trobat ni sanc, ni pèls, ni ossos".