Anar al contingut

Tacuba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Arbol de la Noche Triste - Popotla - Ciudad de Mexico.JPG
Tacuba
Per a atres usos d'este terme vore Tacuba (desambiguació).

Tacuba (del Náhuatl: Tlacopan) és, actualment, una colónia i poble originari del ponent de la Ciutat de Mèxic ubicada en l'alcaldia Miguel Hidalgo. Els seus llímits territorials són al nort en Primavera i Av. Ferrocarrils Nacionals de Mèxic, al norponiente en Av. Azcapotzcalco i Calçada Legaria, al ponent en Av. Marina Nacional, Llac Superior i Llac Taulebe, al sur en Felipe Carrillo Port, al nororiente en Mar Baffin i Mar Behring i finalment a l'orient en Golf de Califòrnia i Mar Irlanda.

Les colónies circumdants són al nort en Ángel Zimbrón i Sant Álvaro pertanyents a l'alcaldia Azcapotzalco, al ponent en Sant Diego Ocoyoacac, Torre Blanca i Legaria, al sur en Sant Juanico i finalment al suroriente i orient en Popotla.

Orige del nom

[editar | editar còdic]

Originalment denominat Tlacopan, significa "Lloc dels juncs" (del náhuatl tlacotl, "junc", -pa, "lloc").[1]

Hui en dia, es coneix a Tacuba com una colónia ubicada en l'alcaldia Miguel Hidalgo i en Azcapotzalco, en la Ciutat de Mèxic, i també com dos carrers: una de les principals avingudes (la Calçada Mèxic-Tacuba), que travessa tota la ciutat, i el carrer Tacuba, en el centre històric de la Ciutat de Mèxic, pero en el passat va ser un dels señoríos mesoamericanos importants que es varen establir en la ribera ponent del Valle de Mèxic.cita requerida

Breu història

[editar | editar còdic]

Assentat en les terres fèrtils de la llavors ribera occidental del Llac de Texcoco, es trobava el señorío de Tlacopan. Fundat per Tlacomatzin, estava somés al señorío tepaneca en Azcapotzalco, el major i més estable fins al moment, señorío de la Replanell Central. Per a derrocar a Azcapotzalco, Tlacopan es va aliar en els señoríos de Tenochtitlan i de Texcoco en la Triple Aliança, en l'any de 1428 d. C.. La Triple Aliança va derrocar a Azcapotzalco, i li va correspondre a Tlacopan una quinta part de la tributació total dels pobles conquistats.[2]

Posteriorment, d'entre estos tres señoríos, es va destacar militar i políticament el dels mexicas en Tenochtitlan, que va terminar imponent-se sobre els seus dos aliats. Tlacopan, més menut que Texcoco, va cedir més ràpidament davant la voluntat mexica, mentres que Texcoco, encapçalat per líders cosmopolites, va mantindre en relativament major èxit la seua autonomia de les cases gobernant en Tenochtitlán.[2]

Durant els 100 anys que varen seguir al derrocament de Azcapotzalco i que varen terminar en la Conquista Espanyola, l'imperi centrat en Mèxic-Tenochtitlán va desenrollar una série d'obres hidràuliques i arquitectòniques que canviaria la vista dels pobladors de Tlacopan. Una de les quatre calçades que conectaven l'illot de Mèxic-Tenochtitlán en les vores de llac era precisament la calçada Mèxic-Tacuba, que pràcticament seguix el mateix traç fins als nostres dies, partint del Plaça de la Constitució de la Ciutat de Mèxic (Zócalo) i aplegant a Tacuba. En el seu recorregut pren els noms d'Avinguda Hidalgo, Pont de Alvarado, Rivera de Sant Cosme i Calçada Mèxic Tacuba (coloquialment coneguda com Tacuba).


En ple territori de Tlacopan, hui prop del creuament les avingudes Mèxic-Tacuba i Mariano Escobedo, es troba encara un vell arbre ahuehuete, ben conegut com l'Arbre de la Nit Trista. Es diu que este és el lloc a on Hernán Cortés es va llamentar de la seua primera derrota davant l'Imperi Mexica, un 30 de juny en 1520. En l'intent de retirada, l'eixèrcit de Cortés no va trobar més que l'estret camí de la calçada rodejat de les aigües del llac. Quan Cortés va arremetre en contra de Mèxic-Tenochtitlán un dels primers detalls que assegure va ser aplanar i desecar camí en cas d'una segona eventualitat, es varen derrocar construccions i es varen tirar les enrunes sobre les séquies. El nou terreny sòlit va ser només l'inici d'un atre llarc periodo de canvis que sofriria el paisage del poble de Tlacopan.

La concepció de la política prehispánica va canviar fins a la conquista de Mèxic per Hernán Cortés en 1521. No obstant, donat el sistema d'aliances que va seguir Hernán Cortés, alguns d'estos canvis es varen establir paulatinament. Primer, Tacuba va ser otorgada com encomana a Isabel Moctezuma, filla de Moctezuma Xocoyotzin, pel propi Cortés. Posteriorment, en les seues afores es funden una série de facendes com la Facenda Pensil, la Facenda de San Antonio Clavería i La Facenda dels Morales. Per a les persones oriundes de la Ciutat de Mèxic tots estos són noms familiars; per citar alguns eixemples ben coneguts hui en dia són la gran Colónia Pensil i el restaurant La Facenda dels Morales, un dels més caprichosos representants del menjar mexicà.

Retornant a l'orde històric, l'orde dels franciscanos funda l'actual parròquia i convent de Sant Gabriel, hui en dia la principal parròquia catòlica en la zona. Temps despuix s'establix el convent carmelita de Sant Joaquín. El desenroll de Tacuba en els sigles posteriors fins a inicis de el XIX va estar irònicament íntimament lligat en la població de Azcapotzalco. Cap a finals d'este sigle es veuen sorgir suburbis campestres, que despuix evolucionarien les grans colónies actuals. Tal és el cas de Popotla, Caixco de Sant Tomás i Sant Álvaro. Totes estes conserven estructures de el XIX i principis de el XX, aixina com algunes de les primeres viles campestres prop de la ciutat.

Hui en dia, en una Calçada Mèxic-Tacuba de clarament major tamany, Tacuba és una de les grans colónies, dins de l'alcaldia Miguel Hidalgo, en una de les més grans ciutats del món. La familiaritat de nom de Tacuba es deu en part al seu tamany, i en part per a tots els ciutadans que mai havien chafat el lloc, per ser el destí original de la segona llínea del sistema de transport colectiu metro.

Sent un lloc de tal tamany i delimitació tan difusa, és natural tindre una visió dividida sobre el seu estat actual. No pot evitar-se vore la deterioració d'alguns dels monuments històrics davant el ambulantaje o comerç informal en la ciutat. En atres casos més alenadors tals com la Facenda dels Morales, el caràcter pintoresc dels dies d'antany ha trobat una manera de sobreviure i en alguns atres casos s'han modernisat com és el cas de la creació del Parc Bicentenario (Ciutat de Mèxic) a partir d'una refineria en esta demarcació.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1977) Diccionari de la llengua náhuatl o mexicana, Mèxic: Sigle Veintiuno.
  2. 2,0 2,1 Matos Moctezuma. Tenochtitlan, Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 9786071640499.


Referències

[editar | editar còdic]