Tajea

Tajea baix una senda peatonal

Archiu:BigRunCulvert.jpg

Obra de drenage per a una via de ferrocarril

Una tajea, atarjea o obra de pas és una construcció que permet el drenage travesser de les aigües superficials baix una atra infraestructura, com un camí, carretera o via férrea.

Construcció

Històricament eren construïdes en rajola (formant volta) o per mig de lajas de pedra en llindar. Actualment lo més habitual és amprar per a la seua construcció, fins a 5 m² de secció, canonadas de distints materials; sent els més habituals per a drenage: El formigó, en massa o armat. El fibrociment (en desús recent en molts països pels problemes d'asbestosis que podria generar). La chapa d'acer, ondulada per a dotar-la d'inèrcia i galvanizada per a evitar la seua corrosió. El polièster reforçat en fibra de vidre. Atres materials plàstics, com el policloruro de vinil, el polipropileno o el polietileno, en canonades de parets massices o estructurades. Les aigüeres majors, a partir dels 2 m² de secció, es poden construir in situ, per mig de formigó armat, o be en solucions prefabricar:

• Marcos de formigó armat.
• Arcs prefabricar de formigó armat o pretensado.

Arcs de chapa ondulada i galvanizada.

Disseny

La construcció d'una tajea o obra de drenage travesser és un pas fonamental en la construcció d'un terraplé a on s'asentir una carretera, perque si no existix l'aigua es represará i terminarà destruint la carretera. En el disseny d'una tajea es deuen tindre en conte:

• El cabal màxim que pot soportar la canonada, que s'estima a partir de la màxima precipitació previsible en un periodo ampli de temps, per eixemple 100 anys.Per a calcular la capacitat màxima d'una tajea s'usen métodos hidrològics per a estimar el cabal punta. En Espanya s'usa el método racional que està aprovat per norma i permet obtindre el cabal a partir de senyes geogràfiques, meteorològics i geològics.
• La 'pendent és un factor important a tindre en conte, si té una pendent menor del dos per cent l'aigua passarà a baixa velocitat i provocarà sedimentación.
• Si la velocitat supera els 6 m/s l'aigua pot aplegar a erosionar el material si és formigó. Generalment es construïxen circulares i sempre sols, perque colocar tubos paralels pot crear un punt en el caixer que arreplegue tot el material vegetal, leños o fulls.
• Si el diàmetro del tubo circular aplega a ser superior a 2 metros s'intentarà buscar atres solucions, perque el tubo no aguantarà l'esforç, aixina que se sol construir un marc rectangular que, encara que actue pijor hidraúlicament, és més resistent.
• És molt important que el tubo no es trenque perque l'aigua entrarà en l'esplanada, trencarà el material i lo desmoronará. Per això cal evitar colocar el tubo en sols en assents diferencials, i intentar que el tubo s'estenga sobre un terreny molt bo o sobre un terreny natural resistent.
• Si es pot construir per a que siga accessible, millor i si té que fer algun canvi de direcció és necessari colocar un pou per a verificar que no s'obstruïxca.