Tan-Tan
Tan-Tan (en àrap: طانطان) és una ciutat situada en la província de Tan-Tan, en la regió de Guelmim-Oued-Riu Nun, en el suroest de Marroc. Es troba en una zona desértica i és la ciutat més gran de la província, en una població de 73,209 habitants segons el cens de 2014. Ademés, és la segona ciutat més gran de la regió, despuix de la capital Guelmim.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom "Tan-Tan" prové del sò característic de la gaveta colpejant el fondo d'un pou, segons la tradició oral dels nómades de la regió.
Geografia
[editar | editar còdic]Tan-Tan es troba en el suroest de Marroc, a uns 330 km al sur d'Agadir. La ciutat està situada entre dos rius, el Riu Draa i l'Ued Chebika, que desemboquen en l'oceà Atlàntic. A lo llarc dels seus màrgens s'estenen dunes d'arena, un paisage que es convertix en llar per a flamencs i atres aus migratòries.[2]
A uns 25 km a l'oest de la ciutat, en la mateixa província de Tan-Tan, es troba una atra localitat que ha creixcut junt a l'oceà Atlàntic: El Uatia. Esta zona conta en un port peixquer i comercial, instalacions industrials dedicades al processament de peix i una extensa plaja. El Ouatia està conectada en la ciutat per l'aeròdrom de Tan-Tan-Plage Blanche.[3]
Clima
[editar | editar còdic]| Erro al crear miniatura: Paràmetros climàtics promig de Tan-Tan Erro al crear miniatura: | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gin. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Dec. | Anual |
| Temp. máx. mija (°C) | {{{ene}}} | 22 | 24 | 24 | {{{may}}} | 26 | 28 | 28 | {{{sep}}} | 27 | 26 | {{{dic}}} | 25 |
| Temp. mija (°C) | {{{ene}}} | 16 | 18 | 18 | {{{may}}} | 21 | 23 | 22 | {{{sep}}} | 21 | 19 | {{{dic}}} | 19 |
| Temp. mín. mija (°C) | 10 | 10 | 12 | 13 | 15 | 16 | 18 | 17 | 17 | 15 | 13 | 10 | 14 |
| Font: https://www.climasyviajes.com/clima/marruecos/tan-tan | |||||||||||||
Història
[editar | editar còdic]Época precolonial
[editar | editar còdic]Abans de l'arribada dels espanyols, la zona era habitada pels bereberes de la confederació Tekna, que utilisaven este lloc com a punt de reunió per a les seues comunitats i raberes.[4]
Periodo colonial espanyol (1912-1958)
[editar | editar còdic]Entre 1912 i 1958, Tan-Tan va formar part del Protectorat Espanyol de Marroc, administrat com a part de Veta Juby, Sàhara Espanyol i Àfrica Occidental Espanyola. En 1937, els espanyols varen establir un lloc militar fix en la zona, fundant la ciutat com a part de la seua estratègia de control en el sur del protectorat.[5][6]
l'Alcazaba de Tan-Tan va ser construïda pel alferes Castro i el capità Romero Sixto en 1937. Esta fortificació es va ubicar en un tossal sobre la marge dreta del caixer del Ued Ben Jellil, un afluent del riu Draa, aprofitant la proximitat de vàries fonts d'aigua dolça. L'estructura inicial consistia en un recint quadrat de 35 metros per costat, en dos torres almenadas en els ànguls nort i sur. Posteriorment, es va afegir un segon recint rectangular de 35 metros de llarc per 28 d'ample, en una torre en l'àngul oest.
Al voltant de la Alcazaba varen començar a agrupar-se núcleus de població, tant indígena com a europea. La ciutat es va mantindre com un enclavament estratègic fins a l'independència de Marroc en 1956, quan el govern marroquí va reclamar el control de la regió.[7]
La retirada espanyola i la Guerra de Ifni
[editar | editar còdic]Despuix de l'independència de Marroc, en agost de 1956, Espanya va evacuar a la població civil de Tan-Tan i va traslladar a les unitats policials a Vila Bens. Encara que es va mantindre un chicotet contingent policial, la ciutat va quedar baix pressió de l'Eixèrcit de Lliberació Marroquina, lo que va dur a l'esclat de la Guerra de Ifni en novembre de 1957.[8]
El conflicte va culminar en la firma del Tractat de Angra de Cintra l'1 d'abril de 1958, per mig del qual Espanya va cedir el control de Tan-Tan i atres territoris a Marroc. La transferència oficial va tindre lloc el 10 d'abril d'eixe mateix any.[9][7]
Demografia
[editar | editar còdic]Segons el cens marroquí de 2014, la ciutat de Tan-Tan tenia una població de 73.209 habitants.
Evolució demogràfica
[editar | editar còdic]Durant el periodo espanyol
[editar | editar còdic]Segons les estimacions i els censos realisats per les autoritats espanyoles, la població de la ciutat en diferents anys va ser la següent:
| Ciutat de: | Ètnia | Cens 1957 [10] | Cens 1956 [11] | Cens 1955 [11] | Cens 1954 [12] | Cens 1951 [13] | Cens 1950 [14] |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tan-Tan | Naturals | 310 | 316 | 718 | 721 | 704 | 920 |
| Europeus | 38 | 36 | 58 | 36 | 42 | 48 | |
| Total | 348 | 352 | 776 | 757 | 746 | 968 | |
Despuix del periodo espanyol
[editar | editar còdic]Segons els censos realisats per les autoritats marroquines, la població de la ciutat en els següents anys va ser la següent:
| Ciutat de: | Cens 2014[1] | Cens 2004[1] | Cens 1994[1] |
|---|---|---|---|
| Tan-Tan | 73.209 | 60.698 | 45.821 |
Transport
[editar | editar còdic]Aeroport
[editar | editar còdic]L'aeroport de Tan-Tan, a pocs quilómetros de la ciutat. Este aeroport dispon d'una pista asfaltada (empichada) de 2000 metros, i en ella operen les següents aerollínies:
Port
[editar | editar còdic]També dispon (a uns quaranta quilómetros) d'un port en la localitat pròxima d'El Uatia, i al sur el port de Tarfaya, des d'a on es podia viajar a Port del Rosario en Fuerteventura.
Carreteres
[editar | editar còdic]Esta ciutat és travessada per la carretera N1, per la que es pot accedir des de ciutats propenques.
Arqueologia
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Venus de Tan-Tan.
En 1999, en les rodalies de Tan-Tan, específicament en els sediment fluvials del riu Draa, va ser descoberta una figura coneguda com la Venus de Tan-Tan. Esta troballa ha segut identificat per molts estudiosos com una figura antropomórfica del Paleolític Inferior, en una datació que podria oscilar entre els 200, 300 i inclús 400 mil anys d'antiguetat. La figura està tallada en pedra quarsita i presenta una pintura de color ocre, que es creu està composta per òxit de manganeso i òxit de ferro, lo que sugerix que va poder haver segut utilisada en rituals o com a símbol de fertilitat, com atres venus prehistòriques trobades en distintes parts del món.[15] És contemporànea en el Homo heidelbergensis.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 https://www.citypopulation.de/en/westernsahara/
- ↑ «La vall del Draa o el vert del desert en Marroc» (en és-es). Traveler. Consultat el 2025-01-26.
- ↑ «El Uatia» (en és). Mapcarta. Consultat el 2025-01-26.
- ↑ Al-Andalus Magreb.(22)
- 103–168.Consultat el 2025-01-26.
- ↑ «Wayback Machine». www.bne.es. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2024. Consultat el 2025-01-26.
- ↑ Eixèrcit: de terra espanyol.79(Extra 932 (nov.))
- 36–39.ISSN 1696-7178.Consultat el 2025-01-26.
- ↑ 7,0 7,1 «El tractat de Cintra» (en és). La Província - Diari de Las Palmas. Consultat el 2025-01-26.
- ↑ Consultat el 2025-01-26.
- ↑ «50 anys de Ifni» (en és). www.larazon.es. Consultat el 2025-01-26.
- ↑ https://www.ine.es/inebaseweb/pdfdispacher.do?td=173896&ext=.pdf
- ↑ 11,0 11,1 https://www.ine.es/inebaseweb/pdfdispacher.do?td=169396&ext=.pdf
- ↑ https://www.ine.es/inebaseweb/pdfdispacher.do?td=168547&ext=.pdf
- ↑ https://www.ine.es/inebaseweb/pdfdispacher.do?td=29538&ext=.pdf
- ↑ https://www.ine.es/inebaseweb/pdfdispacher.do?td=167007&ext=.pdf
- ↑ «Les venus de Berejat Ram i Tan-Tan, possibles primeres mostres de l'art humà» (en és-és). La Brúixola Verda. Consultat el 2025-01-26.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tan-Tan.
- Portal d'Unesco que parla del Festival de Tan Tan.
- Base de senyes en els còdics postals de les ciutats marroquines
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tan-Tan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.