Anar al contingut

Tanganasoga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tanganasoga.jpg
Tanganasoga
Vista nort del volcà
Vista nort del volcà
Archiu:View from Tanganasoga volcano into the Golfo Valley (El Hierro).jpg
Vista des del volcà Tanganasoga cap a la Vall del Golf.

El Tanganasoga és un estratovolcán situat en l'Illa d'El Ferro, Canàries. Presenta una morfologia de con de escoria de 1384 m d'altitut situat en el vall del Golf, municipi de La Frontera. És considerat com l'únic volcà en una naturalea poligenética en l'illa d'El Ferro.Plantilla:CR

El volcà és part d'un sistema de volcà en escut molt més gran.

El volcà

[editar | editar còdic]
Archiu:Tanganasoga Panorama.jpg
Vista de Tanganasoga des del cim.

El seu centre eruptivo principal s'alça fins als 1384m d'altitut pròxim a la crestería de la vall, en la seua mitat occidental, aportant materials que apleguen a l'mar. Es tracta d'un edifici d'edat holocena, els materials de la qual més antics han segut datats en 6,74 Ka. Entre les singularitats d'este edifici volcànic es troba la seua gran volumetria, el major dels volcans holocenos de l'illa, aixina com el caràcter múltiple dels seus centres d'emissió, articulats a partir d'una fractura principal N-S que alberga 5 dels seus principals centres d'emissió. Els centres d'emissió situats en l'extrem sur de la fractura s'ubiquen casi en contacte en la vora del escarpe del Golf. La diferència altitudinal entre els centres d'emissió dins d'esta alliniació principal a va permetre el desenroll de comportaments eruptivos especialisats a lo manco durant la seua fase final d'activitat. Les fortes pendents de l'espai d'obertura de cràters, aixina com l'altitut significativa a la que s'òbrin els centres d'emissió favorixen el desenroll d'un camp de lava continu, en fluix concentrats a partir de canals de lava de disposició paralela a la pendent. Les traces morfològiques del Tanganasoga es veuen enriquits per l'existència d'un segon lineamiento d'orientació WNW-ESE que conecta en el conjunt principal pel seu extrem oriental, a on es desenrolla la major volumetria de l'edifici. Cap a l'atre extrem de la fractura, a cotes altitudinals més baixes, es enclavan boques eruptivas en morfologia pròpies de centres d'emissió predominantment efusivos. Des d'ells partix un volum considerable de lava que cobrixen sectors relativament propencs a Sabinosa.

Tanganasoga destaca també per ser un dels pocs edificis volcànics de l'illa en els que s'han registrat episodis de freatomagmatismo. A polsos freatomagmáticos d'este volcà s'associa l'existència d'un depòsit de cendres que cobrixen un àrea aproximada de 15 km2. Esta capa cinerítica es compon de material no soldat, molt fi i de color grisáceo, finamente laminado que presenta una potència mija de 50 cm. i una potència coberta a sostre per una capa de lapilli negre. La vinculació d'este depòsit al Tanganasoga ha segut motiu de discussió, existint distintes propostes que vinculen estos materials tant a este edifici com a possibles events eruptivos que hagen pogut tindre lloc tant abans com despuix de la construcció d'este edifici. La gran volumetria de materials que presenta el Tanganasoga i la seua diversitat morfològica han dut a alguns autors a posar en dubte el caràcter monogenético d'este volcà.

La majoria dels materials del Tanganasoga s'inclouen en el parc rural de Frontera, encara que partix dels mateixos integren l'extrem oriental de la Reserva Natural Integral de Mencáfete. L'edifici volcànic i els materials pròxims a la paret del Golf són considerats mont d'utilitat pública, àrees importants per a les aus i àrees prioritàries de reproducció, alimentació, dispersió i concentració de les espècies amenaçades de la avifauna. A partir dels 300 m s. n. m. les esquenes del Tanganasoga adquirixen els reconeiximents de Lloc d'Importància Comunitària (LIC), Zones Especials de Conservació (ZEC) i Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). La totalitat dels materials associats a este edifici volcànic, de la mateixa manera que el restant de l'illa, són partix integrant de la reserva de la biosfera i el geoparque del Ferro.

Activitat volcànica recent

[editar | editar còdic]

Potser com una marca del relatiu aïllament de l'illa, solament s'ha registrat pels habitants una erupció en l'illa, l'erupció del Ferro de 2011, no obstant, nous estudis han demostrat que l'illa ha tingut una activitat recent important.

Erupció prehispánica

[editar | editar còdic]

L'aparició de cites en texts de navegants espanyols en les primeres expedicions a l'illa en les que es menciona que "la terra està vomitant fòc com si de l'infern es tractara" o "un gran incendi cobrix gran part de l'illa" aludixen a una possible erupció en els anys 1400, no obstant este tema encara és objecte d'estudi.

Erupció del volcà Llom Negre 1500-1600

[editar | editar còdic]

Estudis de paleomagnetisme situen l'erupció de Llom Negre entre l'any 1500-1600, esta erupció estaria relacionada directament en l'edifici volcànic Tanganasoga.

Erupció submarina 13 de setembre de 1777

[editar | editar còdic]

Un estudi realisat per Carmen Romero Ruiz, professora titular de l'Universitat de l'Estany, va tirar llum sobre una erupció històrica passada per alt en l'història de l'illa.

El científic anglés Thomas Young arreplega en la seua obra A Course of Lectures on Natural Philosophy and the Mechanical Arts publicada en 1807, una cita de vital importància que nos parla d'un event ocorregut en l'any 1777 en l'illa. En el capítul Earthquakes, Famines, inundations, storms, tempest, frost, accidental fires l'autor arreplega la següent frase:

A volcano in Ferro broke out in 1777. Threw out a quantity of ret water, wich dis- coloured the siga for several leagues. Un volcà en Ferro va esclatar en 1777. Va tirar una cantitat d'aigua roja, que tiñó la mar per vàries llegües.
Thomas Young

D'igual manera un atre escritor anglés, Thomas Tegg arreplega en la seua publicació Chronology or the historian's companion; being an authentic register of Events, from the earliest period to the present clave publicada en Londres en 1811 la següent cita:

Volcano, in the isle of Ferro, broke out Sept. 13, 1777, which threw out an immense quantity of ret water, that discoloured the siga for several leagues. Volcà, en l'illa de Ferro, es va desnugar el 13 de setembre de 1777, el qual va tirar una immensa cantitat d'aigua roja, que decoloró la mar per vàries llegües.
Thomas Tegg

Esta segona cita confirma per lo tant l'escrita per Thomas Young i ademés posa data exacta a l'erupció ocorreguda este mateix any.

Crisis sísmica 1793

[editar | editar còdic]

En l'any 1793 una important crisis sísmica va ser registrada pels veïns de La Frontera, l'event va despertar el temor en la ciutadania i inclús va aplegar a posar en marcha un pla d'evacuació a una atra illa despuix d'ocórrer numeroses solsides en la paret rocosa que rodeja el municipi.

Els terremots sentits varen començar cap a fins de març i es varen prolongar durant un periodo d'aproximadament tres mesos; un total de 95 dies, ya que els últims moviments sísmics descrits corresponen a fins del més de juny de 1793.

Varis escrits narren el transcurs de l'activitat sísmica en l'illa i el temor dels habitants

[editar | editar còdic]
hi ha dies en les seues nits que repetix huit o dèu voltes en més o menys violència
en el curt temps que vaig gastar en escriure l'anterior va haver quatre terremots, la tribulación que aflije a esta Ysla en unes tremolació de terra que continuan sense cessar des del miercoles Sto. fins a la data
especialment ahir [8 de maig], que a les onze de la nit vàrem tindre tots en este poble que deixar les nostres cases i llits i passar-la al descobert, perque havent precedit dos o tres menuts, el de la dita hora nos va sorprendre per la seua força i duració, que es va repetir en els mateixos térmens a la matinada”.
D'estos sismes més intensos, només els corresponents al dia 15 de juny varen provocar danys reseñables, en solsides en el escarpe del Golf destrucció parcial de vivendes en El Golf i algun dany menor en Valverde


El dissabte 15 del mateix que varen ser notables en la seua violència, i una miqueta més de duració; en particular en ell parage que criden el Golf, en a on sempre han segut més violents, i en greu tamborinada i soroll, desplomant riscs, aixina allí com en atres parts, pero sense perjuí en els edificis fins al dia 15 que va derribar la vivenda alta de la casa que té en el Golf este Escribano D.n José Espinosa, els materials de la qual varen trencar dos voltons del pis de la vivenda, aixina també va caure un mojinete de la casa de D.n Pio Josef d'Ayala, i una casita terrera tot en el mateix Golf, i ací en esta Vila un tros de paret d'una capellanía.
Despuix de l'últim avís, només s'ha observat de vesprada en vesprada, algunes tremolació llaugeres, pero el 27 de l'anterior a mijanit va haver un que va durar tot el temps d'un padrenuestro
Despuix ací [des del dia 15 de juny] no hi ha hagut cosa particular, sino tal qual tremolació molt curta, encara que m'han dit que en El Golf està sempre en algun moviment la terra, i com en hervor.
El Juí que forme de dits tremolació és que per ultime trenque volcà en a on diuen Sabinosa, extrem del Golf
obcerbace que commas continuacion, i major estrepito ce ciente sobre huna punta de la terra; tenim algunes proves per a esperar per este parage bolcan, lo primer per aber allí un pou d'aigua tébea, i junt a ell abia huna gruta de asufre, i òbriga un any que un pastor alló en el cim d'aquell port, com un almu… … si el volcan trenca en el Pla de Sabinosa, solament padecera este poble que és curt, sense transcendència, perque la direccion de les matèries enceses de qualquier modo que és, sempre serà a la mar que està molt immediat […] No asi, si l'erupció és en lo alt, o cim de Sabinosa, que llavors té lliure la corrent al restant del Golf i al Lloc del Pinal, en el cas del qual farà molt perjuí; pero poc o res d'açò s'experimentara si trenca en el punt de la Dehesa…

L'alarma generada en la població va ser generalisada, fins al punt de que l'alcalde major de l'illa del Ferro, Rafael Padró, va enviar una petició al govern central demanant el trasllat de la població a Fuerteventura:

Si es necessitara acer ensaig formal para l'ora de l'ultime juisio, ya els erreños ho tenim tire i ymitado

Finalment despuix d'un temps els terremots varen desaparéixer de forma imminent, i va ser notat per la població una vibració que es mantenia estable durant uns mesos, per lo que se sugerix que l'event sísmic va finalisar en una posilble erupció submarina com l'ocorreguda en l'any 2011.

7 mesos més tart a lo ocorregut va aplegar la resposta pel consell de castilla expressant que no hi ha mijos materials en els que socórrer als habitants de l'illa, recomanant «resignació cristiana com a única solució»

Erupció del volcà Tagoro 2011

[editar | editar còdic]

Es considera que l'erupció del Ferro de 2011 està directament relacionada en el sistema volcànic Tanganasoga.

Durant les primeres semanes de la crisis sísmica prèvia a l'erupció es va localisar com a epicentre dels events este volcà, aplegant-se a plantejar l'evacuació de la població del municipi de La Frontera, la ràpida deformació del volcà va anunciar una intrusió de grans cantitats de magma baix el con principal, en els mesos posteriors el magma migró baix la superfície trobant una via d'escape al sur de l'illa, donant lloc a la segona erupció més duradora en l'història coneguda de les Illes Canàries.


Referències

[editar | editar còdic]