Erupció del Ferro de 2011

Archiu:El Hierro Still Churning the Sea - NASA Earth Observatory.jpg

Erupció del Ferro de 2011

Archiu:CAPS 0 Izana.2011288.aqua.250m.jpg

Vista per satèlit el 15 d'octubre de 2011, que mostra les illes Canàries i la costa d'Àfrica. El Ferro és l'illa més occidental de l'archipèlec.

Archiu:El Hierro Western End. CAPS 1

Un antic volcà de l'oest del Ferro.

La erupció volcànica del Ferro d'octubre de 2011 es referix a l'erupció volcànica submarina iniciada el 10 d'octubre de 2011, en l'illa d'El Ferro, en l'archipèlec canari, en Espanya. Inicialment se li va assignar el nom de 1803-02. Prèviament es varen sentir numeroses tremolació en l'illa des de juny de 2011 fins a l'eixida de la lava en el fondo marí del sur de l'illa, en octubre. La Restinga, que és la població més propenca, va ser evacuada vàries voltes. En febrer de 2012 el volcà submarí estava disminuint la seua activitat, i el 5 de març de 2012, despuix de 148 dies d'erupció es va anunciar el fi de l'erupció, lo que la va convertir en la segona més duradora de les registrades en Canàries (tan sol superada per l'erupció de Timanfaya de 1730).

Despuix de cinc mesos d'erupció es va formar un edifici volcànic submarí a 400 metros de profunditat, el cim principal de la qual va quedar a 89 metros sobre la superfície de la mar, alcançant una altura de 312 metros. En maig de 2016 va ser oficialment batejat com volcà Tagoro.

Geologia del Ferro

Vore també: Geografia de Canàries

L'orige del Ferro està associat a la seua activitat volcànica. L'illa es va formar com a conseqüència d'un abombamiento del mant, que va conduir finalment al trencament de la corfa, per a on va sorgir el magma. El procés iniciat fa 100 millons d'anys no ha finalisat encara, i el pico de Malpaso, el més elevat del Ferro en 1500 metros d'altura, seguix creixent a dia de hui a pur de erupció volcàniques. Front al creiximent per superposició volcànica, l'illa pert material per les grans esmonyides gravitacionals, dels quals dos són visibles perfectament hui en dia: El del Golf, que va donar lloc a la vall del mateix nom, en la frontera nort-occidental; i el de les Plages, que també procedix del topònim local, en l'oriental. Les formacions més conegudes, són les columnates basálticas que antany varen ser colades de lava, calderes o colls volcànics en magma líquit, formades posteriorment en gelar-se, i que es troben ara per tota l'illa, visibles en els penya-segats de l'extrem nort, i les lava cordadas, també de material basáltico, les superfícies del qual formen paisages sorprenents, en la zona sur, en les afores de La Restinga.

Desenroll cronològic

Sismicidad instrumental (17 de juliol de 2011-20 de setembre)

Des del migdia del 17 de juliol de 2011 es va escomençar a notar en la ret de vigilància sísmica del Institut Geogràfic Nacional, un increment significatiu de l'activitat sísmica de baixa magnitut, localisada en la zona costera de Sabinosa del municipi de Frontera. Els seismes varen tindre una magnitut inferior a 3,0, en l'escala de magnitut de moment, i no varen ser sentits per la població. El 22 de juliol es va reunir per primera volta el Comité de Seguiment i Vigilància Volcànica previst en el Pla Específic de Protecció Civil i Atenció d'Emergències per Risc Volcànic (PEVOLCA) de les Illes Canàries el qual es encentraba format inicialment per representants del Govern de Canàries, l'Institut Geogràfic Nacional, i el Consell Superior d'Investigacions Científiques, als que es varen incorporar representants del Cabildo del Ferro, Agència Estatal de Meteorologia, Cabildo de Tenerife i l'Institut Vulcanológico de Canàries. Est va decidir que no ere necessari prendre cap mida especial en la població.

La situació va permanéixer aixina durant la segona mitat del més de juliol, el més d'agost, i els primers dies de setembre, en sismes de baixa magnitut, algun dels quals va ser sentit per algunes persones. Davant la duració d'esta etapa de sismicidad instrumental, i l'inquietut que sorgix en algunes persones, que veen en preocupació la prolongació d'una situació que pese al temps transcorregut es siguía calificant "de normalitat", el Comité de Seguiment i Vigilància Volcànica, va decidir el 2 de setembre, activar l'estat de prealerta i començar accions de comunicació a la població, per mig de reunions públiques i repartiment de tríptics en informació sobre el fenomen i instruccions en cas que la situació s'agravara.

Sismicidad sentida per la població (20 de setembre-27 de setembre)

A partir del dia 20 de setembre es va apreciar un llauger aument de la sismicidad i les deformacions del terreny, lo que va fer que el 23 de setembre el Govern de Canàries elevara el nivell d'alerta, que es representa en un semàfor, de vert a groc. Eixe increment de la sismicidad es va manifestar llamativamente els dies 24 a les 22:24 hores, i el 25 a les 21:24 hores, en sengles sismes de magnitut 3,4, en la zona del Julan el primer i en El Golf el segon. Este últim va ser sentit àmpliament, per lo que se li va assignar una intensitat de IV. Es va localisar a una profunditat de 15 quilómetros, i va ser seguit per una nova tremolació a les 23:52 hores, en una magnitut de 3,2. A l'hora que s'apreciava l'aument de la sismicidad, els focs dels sismes s'anaven desplaçant des del nort, en la mar, en la zona del Golf, cap al Sur, creuant l'Illa, fins al cridat mar de les Calma, al sur de l'Illa, seguint una llínea Nort-Sur, llaugerament Nornoroeste-Sursuroeste, i quedant la majoria a menys de 10 km de la costa.

Moviments del terreny i desplaçament de la població (27 de setembre-10 d'octubre)

El dia 27 de setembre, entre la mijanit i les 16 hores, es varen registrar prop de cent sismes, dels quals 6 varen ser sentits per la població, en intensitat de II i III. El major d'estos moviments sísmics es va detectar a les 15:38 hores, en una magnitut de 3,6, localisat en la mar, a 11 quilómetros de profunditat, al sur del municipi de Frontera.

La caiguda d'algunes pedres i la possibilitat de l'increment de l'intensitat i freqüència sísmica, va fer que les autoritats, davant el risc de solsides, decidiren l'evacuació de les persones que pogueren ser afectades. De nit es va procedir a evacuar a 53 veïns (el Cabildo havia previst inicialment uns 300) del Lunchón, Peu Risc, Els Corchos, part de les Puntes i Guinea en el municipi de Frontera. També es va procedir per la mateixa raó, a tancar el túnel dels Roquillos, que comunica per carretera els dos municipis més poblats, Valverde i Frontera, i a suspendre les classes en els coleges de Frontera, per si hagueren solsides en les carreteres d'accés.

El 28 de setembre, efectius de l'Unitat Militar d'Emergències emplaçada en Canàries, es varen desplaçar des del port de Santa Creu de Tenerife fins al Ferro per a colaborar en les tasques d'evacuació, en resposta a la solicitut del Govern de Canàries al Ministeri de Defensa. En concret la UME va desplaçar 31 militars, quatre autobusos, i sis camions, fins al quarter Anatolio Fonts, situat en La Caleta.

El mateix dia 28 es varen recomençar les classes suspeses, i es va autorisar la tornada a les seues cases dels veïns dels Corchos, El Lunchón i calle Carrera, continuant desplaçats el restant, aixina com va seguir tancat el túnel dels Roquillos, pel risc de solsides en la seua boca sur.

Durant la semana del 22 al 28 de setembre, es varen registrar 1084 sismes, dels quals 31 varen ser sentits per la població, aplegant a l'intensitat 4. D'estos 31 sentits, 18 ho varen anar el dia 27.

A partir del dia 28, el número de terremots sentits va disminuir, en un màxim de 15 el dia 3 d'octubre, fins que el dia 9 d'octubre a les 22:34 hores es va registrar un de 4,4 (inicialment es va medir com de 4,3, després el IGN ho va elevar a 4,4) situat en 18º 00' 45 27º 37' 43, a uns 3,5 km al suroest de La Restinga, en el suroest de l'illa, el de major intensitat que s'havia registrat fins a llavors.

Erupció submarina

Primera fase (10 d'octubre-19 d'octubre)

Archiu:Surtsey eruption 2.jpg

Erupció submarina en Surtsey, Islàndia. Un aspecte similar s'esperava en l'erupció del Ferro, pero les previsions no es varen complir.

El 10 d'octubre de 2011, a les 5:15 hores, els aparats de mida del Institut Geogràfic Nacional varen revelar el tremor produït pel fluix de magma en algun punt mar adins a 5 quilómetros de la costa i a 900 metros de profunditat.

A pesar de la falta de senyes directes en els primers moments, que no va permetre saber si lo que havia eixit era el magma o solament emissions gaseoses, i dels dubtes expressats per alguns experts, es va considerar que es tractava de la primera erupció volcànica produïda en Espanya des de l'any 1971, quan el volcà Teneguía, en l'illa de La Palma, també en Canàries, va entrar en erupció.

El mateix dia 10, la direcció Pla Específic de Protecció Civil i Atenció d'Emergències per Risc Volcànic (PEVOLCA) va confirmar l'inici del procés eruptivo, va informar de l'aparició de peixos morts, i va mantindre la situació de semàfor groc, en considerar que "l'erupció es desenrolla sense risc per a la població". Ademés va recomanar als ciutadans d'esta Illa que "realisen les seues tasques habituals en normalitat" i va afegir "que no existix impediment per al desenroll de la peixca o qualsevol activitat subaquàtica, ya que el fenomen volcànic se situa a gran profunditat". Un dia despuix, l'11 d'octubre a les 14:00 hores, el Comité de Direcció del Pla Específic de Protecció Civil i Atenció d'Emergències per Risc Volcànic (PEVOLCA) va decidir elevar el semàfor de risc volcànic a color roig per a la zona concreta de la Restinga, lo que va donar lloc al desestage dels habitants de dit núcleu coster, a on residixen 547 persones, que varen ser concentrades en el camp de fútbol, per a ser traslladats posteriorment a atres llocs de l'illa, principalment La Pinada i Valverde, aixina com llimitacions en les activitats marines i aérees.

Eixe mateix dia 11, es varen observar dos taques verdosas degudes a emanació sulfúreas, lo que es va atribuir a que l'erupció tenia a lo manco dos focs, un a dos milles nàutiques (3,7 quilómetros) i 750 metros de profunditat, i un atre a 1,5 milles (2,8 quilómetros) i 500 metros baix la mar, abdós al suroest de la Restinga.

El 15 d'octubre, des d'un helicòpter, científics del Institut Geogràfic Nacional i del Consell Superior d'Investigacions Científiques varen detectar en la superfície de la mar, a uns 2,4 km de la costa, numerosos fragments de lava humeante en suspensió, en un perímetro de, aproximadament, 100 metros, rodejats de rencs de bombetes gaseoses. Aixina mateix, varen observar un canvi en la coloració de la capçalera de la taca, més obscura i en aspecte turbulento, circumstàncies que varen atribuir a una erupció submarina de tipo fisural en aigües someras a menys de 150 metros de profunditat, corresponent a la primera fase d'una erupció surtseyana.

Este fet va elevar el nivell d'alerta davant el temor de que en este tipo de erupció, surtseyana, (batejada aixina per l'erupció en Surtsey, Islàndia, en 1963), l'aigua vaporizada i trossos de lava poden ser proyectats a gran distància. La situació d'emergència en semàfor roig, nivell 1, va dur a ampliar el perímetro de seguritat al voltant de la Restinga, tancar l'accés al poble, permés fins a llavors baix vigilància dels servicis de seguritat per a tasques indispensables, i prohibir la navegació marítima i aérea, per lo que l'únic barco d'investigació present, el "Professor Ignacio Lozano" desplaçat un dia abans a la zona afectada, va tindre que retornar a port.

El dumenge 16 d'octubre, coincidint en una visita del president del govern de Canàries al Ferro, es decidix suavisar les mides de seguritat, si be es pospon la seua posada en marcha 24 h, fins a migdia del dilluns. Tenint en conte que s'anaven a instalar hidrófonos marins, es va estimar que es dispondria d'un temps superior a 6 h per a evacuar al personal, per lo que es va anunciar que els veïns de la Restinga podrien tornar a les seues cases al sendemà. Igualment, la colocació de rets de contenció de solsides es va considerar que permetria l'obertura del túnel dels Roquillos.

No obstant, l'evolució del procés eruptivo en la vesprada del dia 16 i tot el dia 17 va obligar a suspendre les decisions previstes sobre la tornada dels veïns a la Restinga, i l'obertura del túnel. El malestar creat entre els veïns per estes últimes decisions va fer que el PEVOLCA decidira el 18 d'octubre permetre l'accés de forma controlada i no permanent als veïns i el trànsit de vehículs pesats i de mercaderies perilloses de forma controlada en hores diürnes pel túnel dels Roquillos. El mateix dia 18 el president del Govern de Canàries va anunciar que el govern es faria càrrec dels lloguers dels veïns de la Restinga que no vullguen retornar a les seues cases.

El 19 d'octubre els científics de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i de Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) varen anunciar que el nivell de sismicidad i la senyal de tremor havien baixat, i les deformacions, en algunes casos, havien remés, lo que semblava indicar que "la primera fase de l'erupció anava perdent força". La taca que inicialment tenia forma allargada, per efecte de les corrents marines, va adoptar un aspecte de mosaic, en varis tons verdosos, desplaçant-se cap al nort i l'oest, en tendència a rodejar l'Illa.

Esta pèrdua de força de la fase eruptiva, va permetre, sense reduir el nivell d'alerta, que el dia 20 s'anunciara que els veïns de la Restinga podrien tornar a les seues cases a partir del dia següent, dia 21 d'octubre; igualment es reobria el túnel dels Roquillos a tots els vehículs, de 8:00 a 20:00 h.

Coincidint en esta fase eruptiva més tranquila, partir del dia 20 d'octubre es nota un llauger aument de la sismicidad, que s'acreix en els dies. Si entre el 12 i el 19 d'octubre, el IGN registrava una mija de 15 sismes diaris, la majoria no sentits, a partir del dia el número puja progressivament; el dia 20 es registren 15, el 21, són 26; i aixina successivament: el 22, 53; el 23, 62; el 24, 43; el 25, 42; el 26, 48; el 27, 54; el 28, 63; el 29, 60 i el 30, 90 seismes; fins a aplegar al màxim relatiu de 153, el dia 31 d'octubre. Eixe dia 31, a les 22:06, un sisme de 3,9 mb, va ser catalogat com d'intensitat IV per ser sentit en moltes parts de l'Illa.

Este aument de la sismicidad, coincidente en una fase tranquila del procés eruptivo, va ser interpretat per alguns científics com un procés de recarrega de la cambra magmática pròxima a superfície, presagiant una possible nova fase eruptiva. Pel contrari uns atres varen rebujar l'idea de l'erupció al no existir atres signes precursors com el abombamiento superficial, considerant que es tractava d'un "assentament tectónico".^{cita requerida}

Segona fase (des del 31 d'octubre)

Archiu:La Restinga El Hierro 2010.jpg

La Restinga, l'únic poble que va tindre que ser evacuat temporalment a causa de l'erupció submarina.

El 31 d'octubre el volcà va reprendre la seua activitat, trobant-se piroclastos ardents en la superfície, sent de major tamany que els de el dia 15 d'octubre, lo que va provocar un oscurecimiento de la taca que ocupa la superfície de la mar front a la Restinga.

Despuix del màxim en el número de sismes registrats del dia 31 d'octubre i fins al dia 2 de novembre l'illa va sofrir més de 300 tremolació de terra. La majoria d'estos moviments es varen alinear en la direcció Nornoroeste a Sursuroeste en la zona del Golf, des de la mar a uns 12 km de la costa, fins al centre de l'illa. Varis d'ells varen ser notats per la població, sent el de major magnitut, 4,4 mb, el que va succeir el dia 2 a les 7:54. Estos fenomens sísmics varen ser interpretats pels científics de el PEVOLCA com a corresponents a l'escenari de l'erupció submarina de la Restinga iniciada el 10 d'octubre.

El 3 de novembre, es reduïx el número de seismes registrats encara que no la seua magnitut, i puja l'amplitut del tremor. El dia 3 de novembre apareix una taca més obscura front a la costa de la Restinga, en burbujeo, apreciant-se l'alliniació dels focs d'emissió de l'erupció submarina.

El 5 de novembre es va evacuar per segona volta el poble de la Restinga, davant l'intensificació de l'erupció evidenciada per un aument del burbujeo, que segons els testics va produir una bombeta que es va elevar fins a una altura similar a un edifici de dos plantes. Prèviament la direcció del Pevolca havia pres atres mides, com el tancament del túnel dels Roquillos davant l'aument de l'activitat sísmica registrada en Frontera, que ha incrementat el risc de solsides en algunes zones del Golf.

Erupció submarina en 2012

El con volcànic va ser cartografiat des del nou buc Plantilla:Barco, del Institut Espanyol d'Oceanografia; sent la primera volta que es realisava en un volcà en erupció.

A finals de febrer es va constatar una marcada disminució de la sismicidad, deformació i presència de gasos associats, detectant-se únicament un procés de desgasificación en la zona d'emissió.

En març de 2012, en l'illa seguix registrant-se una llaugera activitat sísmica, encara que en intensitat no superiors a 2,1 graus en l'escala de Richter, segons senyes de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN).

El 5 de març de 2012, el Comité Científic del Pla de Protecció Civil per Risc Volcànic va confirmar que l'erupció submarina ha conclós. I el cràter del volcà apagat està a 88 metros de profunditat, en la Mar de les Calma, prop del port de La Restinga.