Surtsey

Archiu:Surtsey by Brian Gratwicke.jpg

Surtsey

   

Surtsey (que en islandés significa «Illa de Surt») és una illa volcànica situada a aproximadament 32 quilómetros de la costa meridional d'Islàndia, prop de l'archipèlec de Vestmannaeyjar. Constituïx el punt més austral del país i es va formar a partir d'una erupció volcànica que es va iniciar a 130 m per baix del nivell de la mar i va emergir a la superfície el 14 de novembre de 1963. L'erupció va durar fins al 5 de juny de 1967, moment en el que l'illa va alcançar el seu tamany màxim de 2,7 km² (270 ha). Des de llavors l'acció erosiva del vent, l'aigua i el gèl han reduït constantment el seu tamany fins a les 141 ha, mides en 2008.

La nova illa va rebre el nom de Surt, un jötunn de fòc de la mitologia nòrdica. Durant la seua erupció va ser intensament estudiada pels vulcanólogos i una volta que va terminar, es va convertir en objecte d'investigació de biòlecs, degut a que aporta una valiosa informació sobre la colonisació d'una terra estèril. Forma part del sistema volcànic submarí de Vestmannaeyjar que a la seua volta és part de la dorsal mesoatlántica. Este sistema volcànic és el que va produir la famosa erupció d'Eldfell en l'illa d'Heimaey en 1973. Junt a esta illa es varen formar atres més menudes com Jólnir, encara que la majoria no tenen nom perque es varen erosionar ràpidament. Surtsey va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2007.

Etimologia

Surtsey, que significa «Illa de Surt», pren el seu nom de Surt, jötunn escandinau del fòc. Surt és el nom en islandés antic de Surtur.

Geografia

Situació

Surtsey és una illa europea baixe sobirania d'Islàndia. Està situada a treinta y dos quilómetros al sur de la costa meridional de l'illa principal d'este país, en el Atlàntic Nort. En concret, l'illa se situa en l'extrem sur de l'archipèlec i municipi de Vestmannaeyjar, al que pertany. Este archipèlec es compon de díhuit illes i numerosos secs. La major d'estes illes és Heimaey, que es troba a díhuit quilómetros al noreste de Surtsey, té una superfície de 13,6 km², una població de 4200 habitants i és l'única illa habitada de l'archipèlec.

Surtsey, des de la seua formació, és el punt més meridional d'Islàndia. El seu accés és difícil, tant per la falta d'infraestructures de transport, com per l'elevat nivell de protecció de l'illa i el seu entorn, que permet només les visites dels científics autorisats pel Museu d'Història Natural de Reykjavík. No obstant, sí està permesa l'observació a distància de l'illa sense restriccions.

Orografia

Archiu:Surtsey from plane, 1999.jpg

Vista aérea de l'illa, en 1999.

Archiu:Topographic map of Surtsey-es.svg

Mapa topogràfic de l'illa i els monts submarins.

L'illa està formada per un volcà d'un volum d'1,1 km³, inclosa la seua part submarina, que té en la seua base un diàmetro màxim de 2,9 km i una superfície de 13,2 km². Actualment, presenta una altura de 285 m, dels quals 130 m permaneixen baix la mar, per lo que l'altura de l'illa és de 155 m s. n. m. Estes mides estan monitorizadas des de l'any 2000 per Administració Marítima d'Islàndia, ya que, a conseqüència de l'erosió, han anat canviant des de la formació de l'illa.

Actualment l'illa té una forma de pera, en una llongitut este-oest d'1,33 km i nort-sur d'1,80 km. Presenta un relleu accidentat, en el que destaca un replanell inclinat cap al surest que es troba a 40 m d'altitut, rodejada per una costa de penya-segats de 20 m d'altura mija que apleguen als 80 m en la costa suroest, a on l'erosió és major. Al nort del replanell s'òbrin dos cràters en forma de mija lluna: el Surguntur i el Surtur; el primer d'ells s'ubica a l'oest i té un diàmetro de 430 m, mentres que el segon s'alça a l'est en un diàmetro de 135 m. En dits volcans destaquen els picos Vesturbunki, a l'oest en 141 m s. n. m., i Austurbunki, a l'est en 155 m s. n. m., el punt més elevat de l'illa. Al nort d'abdós cràters hi havia un penya-segat que s'ha erosionat i els sediment del qual han format una flecha llitoral de 150 m². La costa nort no supera els 3 m s. n. m. i està formada per blocs basálticos redonejats de fins a 5 m de diàmetro.

Topografia submarina

La profunditat de la mar al voltant de Surtsey és variable i es troba afectada per la presència d'algunes menudes illes volcàniques que actualment es troben baix l'aigua. El restant més antic d'orige volcànic és el Surtla, situat a uns 2,5 km al noreste de Surtsey. Format durant l'erupció de 1963, es troba aproximadament a 60 m de profunditat i té unes dimensions de 600 per 900 m. Durant l'erupció de 1965 es va formar una atra illa, ya erosionada, que actualment conforma la plataforma submarina Syrtlingur i es troba a uns 50 m al noreste de Surtsey, a una profunditat d'entre 70 i 80 m i presenta un diàmetro aproximat de 1 km. A 1 km al suroest de Surtsey, i a una profunditat d'entre 60 i 70 m, es troba la plataforma submarina de l'antiga illa de Jólnir, que té 1,7 km de diàmetro. Totes estes estructures es varen formar a lo llarc de la mateixa fissura volcànica de 5,8 km i en una orientació suroest-noreste.

Clima

Esta illa presenta unes condicions climàtiques similars a les d'Heimaey i el restant d'illes del Vestmannaeyjar. És un clima oceànic influenciat pel pas de la corrent de l'Atlàntic Nort —en especial per la corrent de Irminger— i la seua massa d'aire associada, a lo llarc de les costes del sur i l'oest d'Islàndia, que templa el clima polar característic del restant del país que és provocat per la corrent de Groenlàndia Oriental i la seua massa associada d'aire. La combinació d'estes masses d'aigua i d'aire humit a diferents temperatures originen freqüents boiras i una elevada humitat ambiental, especialment en estiu, quan la mar està més fret que l'aire.

Les temperatures miges mensuals rara volta descendixen de 0 °C i no es produïxen gelades entre els mesos de maig i octubre. En juliol s'alcança una temperatura mija de 10 °C. És poc freqüent que la temperatura sobrepasse els 20 °C i descendixca baix els -15 °C. Els vents predominants de sur i suroest generen una gran cantitat de precipitacions, fins a 1200 mm per any. Dos terços de les precipitacions es presenten com a pluja en autumne, el 30 % en forma d'araboga i el 4 % en forma de neu. Les precipitacions són més abundants en hivern, sobretot en forma de tormentas, que en estiu. Els vents produïxen un fort onage en la costa suroest de l'illa, a on es produïxen ones de fins a 16 metros d'altura durant les tormentes d'hivern.

Hidrologia

Per la porosidad de les roques de Surtsey, l'illa no té sistema hidrogràfic. No obstant, despuix de fortes pluges es poden generar importants escorrentías temporals en les ales dels cràters, lo que permet el transport dels depòsits de tefra que es depositen en la base de l'ala com a menuts cons de dejecció. En l'ala nort les corrents poden alcançar fins a dos metros d'ample.