Tangka tibetà

El tangka (en tibetano: Tam o dngul Tam = tangka d'argent) va ser una moneda de curs llegal en Tibet fins a 1941. Es subdividía a 15 skar o 1½ sho i, des de 1909, va circular junt al srang, per valor 10 sho.

Erro al crear miniatura:

Anvers d'un tangka tibetà sense data d'argent (2^a mitat de el XVIII) en huit voltes la sílaba "dza" en alfabet vartu.

Erro al crear miniatura:

Revers del tangka d'argent sense datar (2^a mitat de el XVIII) en huit voltes la sílaba "dza" en vartu,

Monedes

Les monedes falcades segons l'estàndart tangka varen ser falcades per primera volta entre 1763/64 i 1785 i en números majors entre 1791 a 1948. Exhibixen una àmplia gama de varietats i encara mantenen una tela i tipo consistents.

Tangkas i mohares nepalís per al Tibet i el primer tangka tibetà

Erro al crear miniatura:

Tangka sinotibetano d'Argent, datat en l'any 58.º de l'era Qian Long, anvers. Pes 5.57 g. Diàmetro: 30 mm

Erro al crear miniatura:

Revers del tangka sinotibetano d'Argent, datat en l'any 58.º de l'era Qian Long. Pes 5.57 g. Diàmetro: 30 mm

El primer tangka va ser falcat en Nepal aproximadament en la década de 1640. D'este periodo en avant molts tangkas nepalís varen ser exportats al Tibet. Posteriorment, monedes d'argent d'un pes estàndar reduït, mohares, varen ser falcats pels reis del tres regnes de Malla qué compartien la vall de Katmandú. En el XVIII mohares degradats varen ser falcats especialment per Nepal per al Tibet. Entre 1763/4 i 1785 es varen falcar els primers tangkas en Tibet. Estos varen seguir l'estructura i el tipo nepalí en diferències menors per a afirmar els seus orígens locals. En 1791, el govern tibetà va obrir una ceca i va escomençar falcar el cridat kong parell tangkas. Les seues operacions varen estar suspeses dos anys més vesprada pero ell reobert en aproximadament 1836.

Tangka sino-tibetà

China va obrir una atra ceca en Lhasa en 1792, a on l'acunyament del tangka sino-tibetano va tindre lloc en 1792 (només dissenys de tangkas en inscripció en tibetano). Els tangkas sino-tibetano, falcats en 1793 tenen una llegenda en chinenc que diu: "Qian Long Bao Tsang" (diners tibetans del periodo Qian Long) d'un costat i la seua transcripció a el tibetano de l'atre. Els tangkas per a la circulació general només es varen falcar en l'any 58.º de Qian Long. En els anys següents d'esta era i en les eres de Jia Qing i Dao Guang solament es varen falcar shos d'argent i en un pes aproximat de 3.7 g. Les últimes emissions sino-tibetano de el XIX estan datades al 16.º any de l'era Dao Guang (1836).

Kong-parell tangka

Erro al crear miniatura:

Revers d'un kong parell tangka tibetano, data 13-45 (1791).

Erro al crear miniatura:

Anvers del kong parell tangka tibetano, data 13-45 (1791),

Els primers tangkas tibetans falcats de forma autòctona i produïts a gran escala són coneguts com Kong-parell tangka. El Kong-parell tangka va ser falcat de 1791 a 1891. El disseny d'estos tangkas va permanéixer casi intacte per vàries décades. Cinc tipos diferents poden ser identificats basant-se en detalls del disseny. Un total de cinc dates poden ser trobades en estes monedes: 13-45 (1791), 13-46 (1792), 13-47 (1793), 15-24 (1890) i 15-25 (1891). La majoria d'estes monedes posseïxen la mateixa data, 13-46 (1792) independentment de l'any en el que realment varen ser falcades (els numismàtics referixen a açò com "frozen dates", o "dates congelades" per la seua traducció a l'espanyol). Dos tipos del Kong-parell tangka datats en 13-46 (1792) varen ser, de fet, falcats en les décades de 1840 i 1850. En l'anvers, estes monedes tenen un quadrat interior en la data. En el revers de les de monedes s'exhibixen huit símbols auspiciosos del budisme tibetà, els quals rodegen un loto en el círcul interior.

Erro al crear miniatura:

Anvers del tangka d'argent tibetà en text en Ranjana (Lantsa), data 15-28 (1894).

Erro al crear miniatura:

Revers del tangka d'argent tibetà en text en Ranjana (Lantsa), data 15-28 (1894).

Tangka en alfabet Lantsa

Estos tangkas té llegendes en el rarament utilisat alfabet Lantsa (també cridat alfabet Ranjana), el qual té el seu orige en Nepal. Provablement varen ser falcats originalment per a propòsits ceremoniales per nepalés que residien en Lhasa, pero que eventualment es varen introduir a la circulació general. Alguns tenen dates cíclicas tibetanes com 15-28, 15-40, 15-46 (respectivament, 1894, 1906 i 1912), mentres uns atres posseïxen dates sense sentit. Allí les llegendes poden llegir-se en alguna dificultat i semblar representar mantras.

Erro al crear miniatura:

Anvers del Tangka "gaden" tibetano, sense data (ca. 1840).

Erro al crear miniatura:

Revers d'un tangka "gaden" tibetano, sense datar (ca. 1840).

Ga-donen tangka

El Ga-donen tangka data de la década de 1850 i varen ser falcats fins a 1948. Tretze varietats majors de disseny han segut catalogades. En total, hi ha a lo manco 37 varietats menors conegudes, pero possiblement 50 o més podrien distinguir-se. En l'anvers de les monedes es mostra els huit símbols auspiciosos (en tibetano: bkra shis rtags brgad) del budisme tibetà: el parasol de sobirania, dos peixos dorats de la bona fortuna, ánfora de l'ambrosia (o gerro preciós), la flor de loto, la caracola, el nuc infinit, la bandera de la victòria i la roda. Estos solen estar disposts al voltant d'un loto central. La seua orde real i els seus dissenys específics varen variar en el temps. Els dos costats de la moneda tenen la mateixa orientació. Escomençant de la part superior, la llegenda en tibetano en el revers diu: dga'-ldan pho-brang-phyod-les-rnam-rgyal (El Palau de Ga-donen és victoriós en totes les direccions). La llegenda està escrita de tal manera per a cabre en els huit círculs. Estos, són de fet, derivats d'un estil més primerenc en el que els caràcters estaven dins dels pétals de loto.

Kelzang tangka

Erro al crear miniatura:

Anvers d'un Kelzang tangka (1910).

Erro al crear miniatura:

Revers d'un Kelzang tangka (1910).

Este tangka especial, falcat en millor argent que el Gaden tangka normal, va ser distribuït a monges durant el Festival Monlam (Festival de la "Gran Oració" per la seua traducció al castellà) en 1910. Molt provablement la distribució va tindre lloc en el Palau Kelzang (tibetano: bskal bzang bde skyid pho brang), localisat en el Norbulingka, el parc i palau d'estiu del dalái llepe en Lhasa. La moneda pot haver pres el seu nom d'este palau que va ser construït pel 7.º dalái llepe Kelzang Gyatso.

Última moneda d'argent tibetà

Erro al crear miniatura:

Anvers d'un tangka d'argent tibetà sense datar, falcat en el 1953/54.

Erro al crear miniatura:

Revers del tangka d'argent tibetà sense datar, falcat en 1953/54.

Una moneda d'argent sense data a l'estil del més primerenc dels tangkas Gaden va ser falcada en prenses de monedes modernes entre 1953/54 per a distribució a monges. És l'última moneda d'argent Tibetà que va ser emesa en el Tibet, i va circular en un valor de 5 srang, a pesar de que el seu disseny és el d'un tangka. El revers representa una roda en huit radis representant la "roda de la llei“ (sánscrito: dharmachakra, tibetano: chos 'khor) que va ser posat en moviment pel Buda. En el centre de la roda dos elements en forma de menge representen lo que els tibetano criden norbu dga' khyil ("vertiginosa joya de l'alegria“). Esta moneda va ser falcada en alt grau d'argent i va rebre el nom popular de tangka dkarpo gsar pa ("nou tangka blanc“).

Cecas i metals

La primera série coneguda del tangka i provablement també les monedes sino-tibetano varen estar colpejades en la ceca Lhasa, localisada en Shol, baix del Potala, de 1763 en avant. Les primeres emissions del Kong-parell tangka va ser falcat en la província Kongpo. En el XX, quatre cecas varen emetre el tangka tibetà en massa: Dodpal, Dode, Ser-Khang i Tapchi. En 1881, un edicte va ser emés ordenant que no es discrimine entre el tangka fals i el genuí, per això, les monedes extraoficialment falcades es varen convertir en monedes de curs llegal. Diferències en el tipo i el disseny d'estes monedes són menors i hi ha no marques de cecas. El Kong-parell tangkas té dates pero la denominació no és mencionades en estes monedes. El Ga-donen tangkas no posseïxen cap data. Inicialment les monedes eren falcades en argent, pero més vesprada varen ser falcats en billon. Monedes d'argent de 2 tangka varen ser emeses en la ceca Dodpal una volta en 1912, en un disseny similar al del Ga-donen tangka.

Billets

Els billets varen ser emesos entre 1912 i 1941 en les denominacions de 5, 10, 15, 25 i 50 tam (tangka).

Vore també

 

• Història del taka
• Diners històrics del Tibet
• Sagells i història postal del Tibet
• Srang tibetà
• Skar tibetà
• Mohar Nepalí

Bibliografia

• Bertsch, Wolfgang: La Moneda de Tibet. Un Sourcebook per a l'Estudi de Tibetan Monedes, Diners de Paper i atres formes de Moneda. Tibetan Treballs i Archius, Dharamsala, 2002.
• Bertsch, Wolfgang: “El Tibetan Tangka en Rañjana Guió”. Oriental Numismatic Societat, Newsletter, núm. 185, autumne, 2005, pp. 18–31.
• Bertsch, Wolfgang: “El Kong-parell Tangka de Tibet”. Revista de l'Oriental Numismatic Societat, núm. 195, Croydon i Ringwood, primavera 2008, p. 35-46.
• Gabrisch, Karl: Geld aus Tibet. Sammlung Dr. Karl Gabrisch. Ausstellung dones Münzkabinetts der Stadt Winterthur 27. Setembre 1989 bis 12. August 1990, Winterthur i Rikon, 1990.
• Rhodes, Nicholas G.: Tibetan Mentes. Oriental Numismatic Societat, núm. de Full de l'Informació 19, agost 1978.
• Rhodes, Nicholas G.: El Gaden Tangka de Tibet. Oriental Numismatic Societat, Paper Ocasional, núm. 17, giner de 1983.
• Furgoneta donen Hooff, René: El Tibetan Gaden tangka. Un estudi de dau. Cap lloc (Netherlands), 2015.
• Walsh, E.H.C.: “El Coinage de Tibet”. Memoirs De la Societat asiàtica de Bengal, vol. II, núm. 2, Calcutta 1907, p. 11-23.
• Wang Haiyan: Xi zang vaig donar Clau huo bi („Els Diners Regionals de Tibet“ o „Els Diners del Tibet Regió“). Zang xue wen ku (Tibetology Série). Qing hai ren min chu Prohibició ella (Qinghai la casa Editorial de les persones), Xining, 2007.
• Xiao Huaiyuan: Xi zang vaig donar Clau huo bi shi (El coinage del local Tibetan govern), Min zu chu prohibició ella (la companyia Editorial de les persones) Beijing, 1987.
• Yin Zhengmin: Zhong guo xi zang qian bi el teu lu (Catàlec ilustrat dels Diners de China Tibet), Xizang ren min chu prohibició ella (Tibet la casa Editorial de les persones), Lhasa 2004.
• Zhu Jin Zhong, Wang Hai Yan, Wang Jia Feng, Zhang Wu Yi, Wu Han Lin, Wang Dui i Tse Alfiler d'anell cuo: Zhong guo Xi zang Qian bi (chinenc Tibet Diners). Xi zang Zi zhi Ou Qian bi Xue Hui (Tibet Regió autònoma Numismatic Societat). Zhong hua Shu ju,   . /Z.449, Beijing, 2002.