Diners històrics del Tibet

Erro al crear miniatura:

Anvers d'una moneda d'1 srang tibetà d'argent, datada en el 15-43 (1909 d. C.).

Erro al crear miniatura:

Revers d'una moneda d'1 srang tibetà d'argent, datada en el 15–43 (1909 d. C.).

L'us de diners històrics en el Tibet va escomençar l'antiguetat, quan el Tibet no falcava una moneda pròpia. El trueque era prou comú, l'or era un atre d'intercanvi, mentres que el diners de closca i les contes de pedres eren utilisats per a compres molt menudes. Unes quantes monedes d'atres països eren també ocasionalment usades.

Les monedes es varen usar per primera volta de manera més extensa en el XVII: estes eren monedes d'argent suministrades per Nepal. Aixina i tot hi havia vàries dificultats en este sistema. En 1763/64 i 1785 les primeres monedes d'argent es varen falcar en Tibet. En 1792 es varen crear les primeres monedes d'argent produïdes en massa les baix l'autoritat conjunta chinenca i tibetano local. Les monedes que solament duyen inscripcions en tibetano varen ser posteriorment reemplaçades per monedes en llegendes en abdós idiomes: en chinenc i en tibetano. Açò va durar fins a la década de 1830. En 1840 es va falcar una moneda purament tibetana baix autoritat tibetana, i esta va continuar ser fent-se fins a 1954, en dos úniques interrupcions breus quàn es varen emetre les monedes Sino-Tibetanes.

En 1910 el govern tibetà va escomençar produir una àmplia gama de monedes de coure i d'argent de diferents denominacions, i de 1918 a 1921, es varen falcar monedes d'or. Els billets tibetans varen ser emesos per primera volta en 1913. De 1955 a 1959 no és varen emetre més monedes tibetanes, a pesar de que els billets encara se seguien imprimint, i per a 1959 tots els diners va ser gradualment reemplaçat en el yuan renminbi (la moneda oficial de la República Popular de China).

Métodos d'intercanvi en l'antic Tibet

En l'antic Tibet, l'us de monedes era insignificant. Els seus veïns principals, Índia, Nepal i China havien tingut les seues pròpies monedes des de temps inmemoriales. No obstant, en el Tibet no hi havia cap moneda falcada localment, a pesar de que un cert número de monedes de Nepal, delTurquestán i de China havia aplegat al Tibet per mig del comerç, o com a donacions a monasteris importants. Algunes d'estes monedes estrangeres poden haver-se introduït circulació, pero no es varen desenrollar com un instrument important per a les transaccions en la vida diària, perque la majoria del comerç dins de Tibet i també del comerç estranger es portava a terme per mig del trueque.

Treque

El Tibet va tindre el major volum de comerç en China, els principals artículs de permuta eren cavalls del noreste de Tibet (Amdo), els quals eren intercanviats per té chinenc. Tibet també va exportar herbes medicinals, astes de cérvol, almesc i or a China, i, a banda del té, els comerciants tibetans varen importar roba de seda, porcelana i argent de China.

El volum de comerç del Tibet en els seus veïns del sur, Índia, Nepal i Bhutan, era molt més menut. Els comerciants tibetans intercanviaven principalment sal i llana per cereals (incloent arròs) en estos països. Tradicionalment una mida de la sal era comerciada per una mida de cereals en la frontera en Nepal i Índia. Atres bens d'exportació menys importants varen ser les coes de yak, almesc i animals vius (cabres i ovelles). Per a el XVII, també es va registrar l'exportació de falcons a Índia.

Per a grans transaccions dins del Tibet, varen ser utilisats pols d'or (provablement nugat en chicotetes bosses de cuiro) i lingots d'argent chinencs. Estos lingots venien en diferents formes; el tipo més comú s'assemblava a ferradures, i varen ser cridats "rta rmig ma" en tibetano.

Per a chicotetes transaccions, varis bens consumibles (que tenien el mateix valor estàndar entre la majoria del tibetano) podien ser utilisats. Entre uns atres, estos eren anous de areca, tabac, tovalletes ceremoniales (khatas, també cridades khadags; tibetano: kha btags) i té. El té era generalment comerciat en forma de rajoles de té (tibetano: ja sbag). Açò es va convertir en el mig d'intercanvi més important en el XIX, quàn la moneda regular ya havia segut introduïda al Tibet.

Diners de closca i diners de conte de la pedra

Per a compres menudes, cauríes (menudes closques que es varen adquirir principalment en les Maldives i que varen aplegar al Tibet i Chinenca via Bengala) i contes de pedra es registren com a diners en us en l'antic Tibet.

Monedes d'or abans de 1650

Ans que el govern del 5º Dalai Lama fora establit varis menuts lingots d'or varen circular en el Tibet, alguns dels quals estaven marcats en sagells. Fins al moment no existix cap consens sobre si estes peces podrien ser considerades com a monedes. Estem ben informats sobre este tipo de moneda d'or, que es va denominar "sho d'or" (tibetano: gser sho) perque els oficials de finança del nou govern tibetà varen rebre en pago de imposts en la forma d'estos menuts lingots d'or. Els oficials varen tindre que convertir estos al patró monetari actual. Per a evaluar la finura d'estes peces es va utilisar una unitat de pes d'or estandardisada, el qual li la va denominar com Sewa (en tibetano: es ba) Els tipos següents de peces d'or consten en llistes dels oficials de finances:

	Nom	Pes de l'or	Àrea a on este tipo va circular	Transcripció segons Wylie
1.	Phagsho	30 Sewa	Possiblement Phag ri	phag zho
2.	Gugsho	27 Sewa	mNga´ris	gug zho
3.	Tagsho	27 Sewa	sPu hreng	stag zho
4.	Losho	27 Sewa	sPu hreng	glo zho
5.	Changsho	24 Sewa	lHa ngam	byang zho
6.	Gursho	23 Sewa	gTsang stod tshong ´dus	mgur zho
7.	Üsho	20 Sewa	dBus	dbus zho
8.	Esho	19 Sewa	dBus	i zho
9.	Gosho	32 Sewa	En l'àrea de Tashilhunpo	mgo zho

Ademés, es mencionen peces designades com Tsangsho (tibetano: gtsang zho), pero el seu pes en or no està especificat. Per últim, es menciona una moneda d'or anomenada Sertam (tibetano: gser tam) qué tenia un pes en or de 2 sewas. Quinze Sertam corresponien a un Changsho estàndar (Chagsho Tshema; tibetano: byang zho tshad ma). L'unitat monetària Gursho (Tibetan: mgur-zho) va ser mencionada per Sarat Chandra Dones en el seu Diccionari tibetà-anglés. Segons este autor 1 Gursho era igual a 24 sewas.

Lingots d'argent

Els lingots d'argent chinenc (sycee) varen ser utilisats fins a el XX per a transaccions grans. Eren referits com rta rmig ma ("piteus de cavalls") i normalment pesaven 50 tael, o 50 srang (aproximadament 185 grams). Varen existir també lingots d'argent d'un tamany més menut, cridats gyag rmig ma (piteu de yak) i uns atres encara més menuts, denominats com ra rmig ma (piteu de cabra). En el XX enjorn els lingots grans valian aproximadament unes 60–70 rúpies índies, els lingots mijans 12–14 rúpies i els lingots més menuts unes 2–3 rúpies. Els autors britànic-indis ocasionalment es referixen a les barres d'argent trobades en el Tibet, algunes de les quals varen ser importades de Kashgar, com "yambus", una expressió derivada del chinenc yuanbao.

Monedes

Acunyament primerencs, sigles XVII i XVIII

Erro al crear miniatura:

Revers d'un Tangka d'Argent tibetà sense datar (segona mitat de el XVIII) en huit voltes la sílaba "dza" en inscripció vartula. El tibetano "dza" pot usar-se per a transcribir la sílaba sánscrita "ja", que pot ser l'abreviatura per a "jaya" ("victoriós"). El disseny central de la moneda és una roda en huit radis, la qual és una referència a el "dharmacakra" budiste ("roda de la llei"). Aixina, el disseny i l'inscripció de la moneda combinats pot tindre el significant de "roda de la llei victoriosa", o, en un sentit més ampli "ensenyança victoriosa de Buda".

La primera moneda que es va utilisar àmpliament en el sur del Tibet era monedes d'argent, les quals eren suministrades pels Regnes nepalés de Malla i els primers reis del subsegüents de la dinastia Shah des d'al voltant de 1640 fins a 1791.

Tibet va proporcionar l'argent per a l'acunyament d'estes monedes i va rebre monedes al mateix pes, els nepalés varen obtindre un gran guany al alear l'argent pur en coure abans de l'acunyament de les monedes. Per una disputa entre Nepal i el Tibet sobre la purea de les monedes d'argent suministres per Nepal, l'exportació d'estes monedes es va vore interrompuda després de mitan de el XVIII.

Per a superar l'escassea de monedes en el Tibet en aquella época, el govern tibetà va escomençar a falcar les seues pròpies monedes, seguint el model dels prototips nepalés. Açò va ocórrer en 1763-64 i una atra volta en 1785 sense interferència alguna del govern chinenc.

Els nepalés varen intentar portar a terme el molt lucratiu negoci de les monedes durant la Dinastia Shah la qual havia segut establida per Prithvi Narayan Shah en el Valle de Katmandú en 1768. Primer varen suministrar mohares (monedes d'argent les quins pesaven aproximadament 5.4 grams) de bo argent, pero buscaven que circularen en un índex d'un nou mohar per dos de les velles monedes d'argent adulterades falcades pels reis Malla. Açò hauria significat una enorme pèrdua per als comerciants tibetans, aixina que el govern tibetà no va acceptar estos térmens.

El segon rei Shah, quí va governar de Katmandú, Pratap Singh Shah, va suministrar monedes d'aleació d'argent durant el periodo de 1775 fins a 1777. A partir de llavors, novament els nepalés varen intentar introduir al Tibet monedes de bo argent, que deurien haver circulat a un preu considerable en comparació a les monedes Malla i de Pratap Simha, els tibetano es varen negar, lo que va resultar en una interrupció del comerç entre Nepal i el Tibet. El Tibet novament va experimentar en la seua pròpia moneda en 1785, per a mitigar l'escassea de monedes d'argent.

Fi de el XVIII

Erro al crear miniatura:

Anvers d'un kong parell tangka datat en 13-45 (=1791),

Per a recomençar la rendable exportació de monedes en els seus térmens, Nepal va invadir el Tibet en 1788 i en 1790/91. Quàn el govern tibetà es va dirigir a China per a demanar la seua ajuda, un eixèrcit imperial va ser enviat al Tibet. Junt en l'Eixèrcit Tibetà varen conseguir expulsar als nepalés per a l'autumne de 1792.

Els chinencs varen aprofitar esta oportunitat per a reforçar el seu control sobre el Tibet i varen emetre un edicte que, entre atres disposicions, estipulaven l'introducció d'una nova moneda d'argent, falcada en nom del emperador Qianlong. Aixina mateix, des d'eixe llavors va quedar prohibit importar monedes d'argent de Nepal. Per a resoldre temporalment l'escassea de monedes en el Tibet quan l'eixèrcit chinenc va aplegar en 1791, els chinencs havien permés l'acunyament dels cridats "Kong-parell tangka", que es produïen a partir d'argent aleada i tenien un disseny copiat de prototips nepalés. . Estes tangkas, que primer es varen produir en la província de Kongpo i després en Lhasa, varen ser les primeres monedes d'argent del Tibet produïdes en série i tenien aproximadament el mateix pes que els seus contrapartes nepalés, és dir, aproximadament 5,2 grams. A partir de 1793 es varen falcar en Lhasa noves monedes fetes d'argent casi pur. Estos tenien inscripcions tant tibetanes com a chinenques. Mentrestant, l'acunyament de Kong-parell tangkas va continuar durant l'any 1792 i principis de 1793. Abdós tipos de monedes varen ser autorisats pels chinencs i falcats baix la supervisió conjunta chinenca i tibetana, pero no formaven part del sistema monetari chinenc, ya que la moneda d'argent era desconeguda en China durant el XVIII i principis de el XIX (en l'excepció de l'àrea que hui és la regió autònoma de Sinkiang).

Erro al crear miniatura:

Revers d'un kong parell tangka datat en 13-45 (=1791).

En 1791, les autoritats chinenques originalment varen planejar originalment llançar monedes cash de coure en el Tibet. Si este pla s'haguera portat a terme, la moneda tibetana podria haver-se convertit en part del sistema de moneda chinenc. Pero este pla es va abandonar perque hauria resultat ser massa car transportar coure de China al Tibet per a emetre monedes cash en Lhasa.

Entre 1791 i 1836, el govern chinenc va decidir en gran medida la moneda tibetana en consulta en les autoritats tibetanes, i les monedes d'argent varen ser falcades en l'estàndart sho (zho) (és dir, aproximadament 3.7 grams) en l'any 58°; 59°; 60° de l'era Qianlong (1793, 1794 i 1795 d. C.).

Unes quantes monedes d'argent varen ser també falcades en l'any 61.º de l'era Qianlong (1796) qui havia abdicat cap al final del seu 60.º any en el poder. Per al moment en el que la notícia de la seua abdicació va aplegar a Lhasa, algunes monedes d'argent de el ORD any ya havien segut falcades i llançades per a circulació.

XIX

Monedes sino-tibetano d'argent varen ser falcades en els primers sis anys de l'era Jiaqing (1796–1801), aixina com durant el 8.º i 9.º any (1803–04) i durant els últims dos anys d'este regnat, els anys 24.º i 25.º (1819–20). Durant l'era Daoguang que va seguir, monedes d'argent varen ser falcades només en els primers quatre anys d'esta era (1821–24) i en el 15.º i 16.º any (1835–36).

1840 a 1954, monedes del Govern Tibetà

Erro al crear miniatura:

Moneda Sino-Tibetano del 6º any de l'era Jiaqing (1801)

A partir de llavors, l'influència China es veu debilitada en el Tibet, i des de 1840 fins a 1954 el govern tibetà va prendre la decisió sobre el seu propi sistema monetari en una sola interferència incidental dels chinencs; les monedes d'este periodo havien només inscripcions i dissenys tibetans, i no feyen cap referència alguna a China.

L'únic incident que va interrompre la producció de monedes purament tibetanes va ocórrer durant el curt periodo de 1909 a 1910 quàn el govern tibetà va falcar monedes de coure i d'argent datades al primer any de l'era Xuan Tong (1909), i en 1910 quàn l'Amban chinenc (representant del Govern Imperial Chinenc) en Lhasa tenia monedes d'argent i de coure en llegendes en chinenc i tibetano. Estes varen ser les úniques monedes falcades en el Tibet les quins poden considerar-se com a part del sistema monetari chinenc d'este periodo.

Els únics dissenys produïts en Lhasa entre 1840 fins a 1908 era monedes d'argent falcades en l'estàndart tangka del recén creat "Ganden tangka" (Nicholas Rhodes: El Gaden Tangka del Tibet. Oriental Numismatic Society, Occasional Paper, n.º 17, giner de 1983) i del disseny anterior "Kong-parell tangka".

Erro al crear miniatura:

Moneda Sino-Tibetan del 6.º any de l'era Jiaqing (1801) en inscripcions en Tibetano i Manchurio (revers)

Despuix de la ya mencionada interrupció de la producció de monedes purament tibetanes cap al fi de la dinastia Qing (1909/10), el govern tibetà va escomençar a produir una gran selecció de monedes d'argent i coure en vàries denominacions que variaven de 2 ½ skar a 1 srang. Posteriorment, es varen introduir monedes d'argent de major denominació: 1 ½ i 3 srang (1933–1938 i 1946). Des de 1949 fins a 1952, les monedes en la denominació de "10 srang" les que contenien només aproximadament un 10% d'argent, varen ser falcades; esta és la denominació més alta falcada per a circulació general en Tibet.

Des de 1918 fins a principis de 1921, monedes d'or en la denominació "20 srang" varen ser falcades en la ceca Serkhang que estava localisada prop deNorbulingka, la residència d'estiu dels Dalai Llepes. Estes monedes d'or no varen circular molt en el Tibet i era principalment utilisat per a almagasenar riquea, o varen ser exportats a Índia a on un bon benefici podia ser obtingut.

Les tangkas d'argent del disseny "Ganden Tangka" va continuar sent falcades en el XX en paralel a les atres denominacions que s'acaben de mencionar. L'última moneda d'argent tibetà d'este disseny va ser produïda en 1953/54; es tractava d'un número especial falcat en argent fi per a distribució a monges en l'àrea de Lhasa. Estes monedes falcades a màquina pulcrament estaven valorades en cinc srang.

Des de 1840 fins a 1932 les monedes del Tibet varen ser falcades a mà, i més vesprada en màquines de fabricació locals accionadas per aigua o pel home, en les diferents cecas localisades en Lhasa o afores.

Circulació de monedes estrangeres i la rúpia de Sichuan

Erro al crear miniatura:

Rúpia Sichuan. Emissió primerenca de bo argent, falcada en Chengdu en 1902 o posterior. Anvers.

Durant la segona part de el XIX i el primer terç de el XX, varen circular en el Tibet numeroses monedes d'argent estrangeres. La majoria d'ells es varen negociar al pes, com a dólars d'argent mexicans i hispanoamericans, rublos russos i marcs alemans. L'excepció varen ser les rúpies índies britàniques, en particular les que tenien el retrat de la regna Victoria, que varen circular àmpliament en el Tibet i es varen preferir principalment a les monedes tibetanes. Estes rúpies eren de bo argent i tenien un valor fix, canviant-se per tres tangkas fins a al voltant de 1920 i en els últims anys de el XX varen aumentar considerablement de valor. Les autoritats chinenques varen vore la popularitat de les rúpies índies entre els comerciants tibetans en recel i en 1902 varen escomençar a falcar les seues pròpies rúpies, que eren còpies propenques de les rúpies índies de Victoria, reemplaçant el retrat de la reina pel de un chinenc mandarín, o, com la majoria dels numismàtics creuen, del emperador Guangxu de China. Les rúpies chinenques es varen falcar en Chengdu i, a partir de la década de 1930, també en Kangding, l'antiga ciutat fronteriça sino-tibetano en l'oest de Sichuan. Les primeres emissions eren de bo argent i podien tindre certa popularitat entre els tibetano, pero les emissions posteriors, en particular les falcades en Kangding, tenien una cantitat considerable d'aleació i, per lo tant, no varen ser acceptades per molts comerciants. En el primer periodo d'acunyament també es varen falcar en Chengdu un chicotet número de miges i quartos de rúpies. Ya que a sovint terminaven com a botons o com a peces de joyeria d'argent, la seua producció es va interrompre pronte i, quan es necessitava un chicotet canvi, les rúpies sanceres es tallaven per la mitat o es tallaven en quartos en l'ajuda d'una espasa i un martell. La sifra total d'acunyament de les miges rúpies va ser de 130.000 i la del quarto de rúpies 120.000. S'estima que entre 1902 i 1942 es varen falcar entre 25.500.000 i 27.500.000 rúpies de Sichuan.

Vore també 

• Mohar nepalí
• Skar tibetà
• Srang tibetà
• Tangka tibetà
• Billets del Tibet
• Monedes del Tibet

Referències

Other sources

• Bertsch, Wolfgang (2002) The Currency of Tibet. A Sourcebook for the Study of Tibetan Coins, Paper Money and other Forms of Currency, Library of Tibetan Works & Archives, Dharamsala
• Reviewed Work: The Currency of Tibet, A Sourcebook for the Study of Tibetan Coins, Paper Money and other Forms of Currency by Wolfgang Bertsch. Review by: Nicholas Rhodes [1]

• Bertsch, Wolfgang & Gabrisch, Karl (March–May, 1991) 10 tam coins from Tibet. Oriental Numismatic Society Newsletter, No. 128
• Bertsch; Wolfgang (November 1996) ^{[enllaç trencat]}, Bulletin of Tibetology, New Séries, no. 3, Gangtok, 2nd pp. 3–22.
• Cao Gang: Zhong guo xi zang vaig donar feng huo bi (Chinese Tibet's Regional Currency), Sichuan Minzi Chubanshe, Chengdu, 1999.
• Chen Yishi: Lu bi qin yin kang zang ji qi ying xiang (The penetration of the British Indian rupee into Tibet and Xikang and its consequences). Zhongguo Qianbi (China Numismatics), no. 28 (Issue 1 for 1990), Beijing, 1990, pp. 43–50.
• Davies, Major H.R.: Yünnan. The Link between Índia and the Yangtse. Cambridge University Press, Cambridge, 1909.
• Dong Wenchao: An Overview of Chinenca’s Gold & Silver Coins of Past Ages – the Gold and Silver Coins and Medals of Modern China. Beijing 1992.
• Duhalde, Père Jean Babtiste de la Compagnie de Jésus (1735) Description Géographique, Historique, Chronologique, Politique, et Physique de l’Empire de la Chine et de la Tartarie Chinoise. Enrichie de Cartes Générales & Particulières de ces Pays, de la Carte Génerale et dones Cartes Particulières du Thibet, & de la Corée, & ornée d´un grand nom de Figures de Vignettes gravées en Taille-douce, In Paris at P.G. Lemercier, Imprimeur-Libraire, rue Saint Jacques, au Livre d´Or, 1735 (4 Volumes).
• Gabrisch, Karl: Beiträge zur tibetischen Numismatik I: Die Sichuan Rupien und ihre Varianten. Münstersche Numismatische Zeitschrift, vol. 12, no. 4, 1982, pp. 44–47.
• Mangeot, Sylvain: The Adventures of a Manchurian: The Story of Lobsang Thondup. Collins, London, 1974.
• Morse, Hosea Ballou: The Trade and Administration of the Chinese Empire. Longmans, Green & Co., New York, Bombay, Calcutta, 1908.
• Mynak A. Tulku: The Eight Auspicious Objects. Bulletin of Tibetology, vol. 5, no. 1, Gangtok, 29 February 1968, pp. 42–43.
• Narbeth, Colin & Snorrason, Gylfi: Tibetan Paper Money. Published by Geoffrey Flack, Vancouver, 2001.
• Numismatic Research Department of the Institute of Finance of the Tibet Branch of the People's Bank of China: Xi zang vaig donar fang zhen fu de zhao bi chang (The Mint of the Local Tibetan Government). Zhong guo qian bi (China Numismatics), no. 22, issue 1, Beijing, 1990, pp. 29–42.
• O'Connor, Sir Frederick Lieut.-Colonel: Things Mortal. Hodder & Stoughton Limited, London, 1940.
• Rhodes, Nicholas G.: A Communist Chinese Restrike. Spink's Numismatic Circular, vol. 83, London, 1975, pp. 239–240.
• Rhodes, Nicholas: The Gaden Tangka of Tibet. Oriental Numismatic Society, Occasional Paper, no. 17, January 1983. https://web.archive.org/web/20120425083140/http://gorila.netlab.cz/coins/tibet/ONS_tangkatibet.pdf
• Wang Haiyan: Xi zang vaig donar fang huo bi (The Regional Money of Tibet or The Money of the Tibet Region). Zang xue wen ku (Tibetology Séries). Qing hai ren min chu ban she (Qinghai People's Publishing House), Xining, 2007.
• Wang Haiyan: Xi zang vaig donar fang zhen fu vaig donar liang ci zhao qi zhu bi (The two earliest coins struck by the local Tibetan government) Zhongguo Qianbi (China Numismatics), Beijing, 1.1991, pp. 27–28.
• Yin Zhengmin: Zhong guo xi zang qian bi el teu lu (Illustrated Catalogue of the Money of Chinenca's Tibet), Xizang Renmin Chubanshe (Tibet People's Publishing House), Lhasa 2004, ISBN 7-223-01686-8.
• Zhu Jinzhong, Ci-Ren-Ping-cuo & Yan Lunzhang: Yuan xi zang vaig donar fang qian bi gai kuang (Introduction to the Tibetan Regional Currency), Institute of Finance of the People's Bank of China in Tibet, Lhasa, 1988.
• Zhu Jinzhong & Pu-qiong Ci-ren [Puchung Tsering]: Qian long wu shi nian zao xi zang ga yin bi kao (Examining the Tibetan Silver Tamga, Struck in the 50th year of Qian Long). Zhong guo zang xue (China Tibetology), issue 3, Beijing 1990, pp. 90–92.

• Zhu Jinzhong (chief editor), Wang Haiyan, Wang Jiafeng, Zhang Wuyi, Wu Hanlin, Wang Dui [dbang'dus] & Tsering Pincuo: Zhong guo xi zang qian bi [The Money of Chinese Tibet] Xi zang zi zhi ou qian bi xue hui [Tibet Autonomous Region Numismatic Society], Zhong hua shu ju, Beijing 2002, ISBN 7-101-03360-1 / Z. 449.

In Tibetan:

• Ngag-dbang chos-´byor: rDe´o´i rtsis-rig la mkho-re´i byis-pa mgu-ba´i long-gtam. Alter tibetischer Blockdruck einer Abhandlung, verfasst von einem Beamten dones Schatzamtes dones Klosters Trashi Lhünpo (Ancient block printed treatise authored by an official of the treasury of Trashi Lhünpo monastery).