Tant monta

Tant monta

Escut dels Reis Catòlics en el lema, el jou, el fes de fleches i el malnom «tant monta».

Tant monta, abreujament de tant monta tallar com desnugar és el malnom heràldic (començ d'una frase breu que constituïa, sola o acompanyada de l'empresa —o figura heràldica—, una divisa alusiva a la persona que ho usava) que va utilisar Fernando II d'Aragó cridat el Catòlic. La seua divisa personal consistia en la representació del nuc gordiano nugat al jou, acompanyat del malnom «tant monta», que iniciava la frase «tant monta tallar com desnugar», senyalant que els mijos utilisats per a resoldre un problema no són importants front a la solució d'est. Provablement esta divisa li va ser sugerida a Fernando II d'Aragó pel gran humaniste Antonio de Nebrija. I l'idea era dur el regne d'Aragó despuix de dos sigles expandint-se cap a Orient, en aspiracions a passar més allà de Bizancio, seguint les chafades d'Alejandro Magne.

L'empresa del jou en el nuc gordiano tallat suponia també un joc cortesano, en començar «jou» en «I», que era l'inicial en que freqüentment s'escrivia el nom de la seua esposa Isabel. Era comú en els jocs galants de l'época adoptar una divisa que incloguera el nom de la persona amada, com ocorria a la seua volta en les fleches de la reina catòlica, la primera lletra de la qual era la «F» del seu espós. Estes divises es troben en moltes representacions de l'escut dels Reis Catòlics i per això apareixen en llaures de multitut d'edificis construïts durant el seu regnat, finals de el XV i principis de el XVI. Quan es figuraven les inicials, com succeïx actualment en l'escut de Puerto Rico, la «I» corresponia a Isabel i la «F» a Fernando.

Vore també: Escut dels Reis Catòlics

Formulació original

Alejandro, tallant el Nuc Gordiano.

La frase implicava que tant importa tallar el nuc gordiano com desnugar-ho, i remet a l'anècdota clàssica de la biografia d'Alejandro Magne. Les armes del Rei Catòlic varen ser preses del famós nuc gordiano la llegenda del qual conta, segons el historiador Quint Curcio, que quan el rei Alejandro Magne va aplegar a un temple de Gordio, va trobar un jou nugat per un nuc molt intrincado del que es dia que qui ho desnugara seria senyor d'Àsia. Alejandro, sense pensar-li-ho dos voltes, va traure l'espasa i va tallar el nuc, dient: dona lo mateix (tant monta) tallar com desnugar.

Provablement va ser el mestre Antonio de Nebrija qui va sugerir al rei Fernando el nuc gordiano com a símbol (jou en una corda solta) junt al malnom «tant monta», abreujament de la seua divisa personal, donada la tradició del regne aragonés en expandir-se pel Mediterràneu; és dir, cap a Orient. Ademés, el jou contenia la «I», que era l'inicial d'Isabel (escrit a sovint en la seua época Ysabel) i el fes de fleches (en número variable), nugat en una corda (sense el jou) era el símbol d'Isabel I. Les fleches contenien la «F», inicial de Fernando. D'esta manera cada u dels cònjuges recordava a la seua parella en les seues pròpies divises heràldiques. El heràldica en la segona mitat de el XV havia anat incorporant jocs cortesanos en els que varen cobrar importància creixent els malnoms o lemes, frases i emblemes parlantes que s'afegien com a divises als escuts d'armes o que es representaven exents.

Jou i nuc gordiano tallat, en el malnom «tant monta» com a emblema de Fernando II d'Aragó en la techumbre d'una de les estàncies del palau dels Reis Catòlics de l'Aljafería de Saragossa, 1488-1492.

Cada u d'ells usava l'inicial de la seua consorte. Per això en el medallón de la frontera de l'Universitat de Salamanca el jou apareix al costat de Fernando i les fleches junt al retrat d'Isabel, i en algunes representacions heràldiques s'observa la F baix el jou i l'I en les fleches. I el lema «tant monta» acompanya al jou en els pendons de la Banda de la capella Real de Granada. Aixina mateix, el jou és la divisa que figura en les monedes aragoneses de Fernando el Catòlic.

Hui es poden trobar la frase «tant monta», aixina com els símbols del jou i les fleches, en els escuts d'algunes ciutats i municipis alusivos als monarques que varen unificar les corones d'Aragó i Castella. Per tant no estan relacionats en la dictadura franquista, a pesar de que esta va utilisar la simbologia dels Reis Catòlics. Per una atra part, les interpretacions populars han modificat el malnom, com ocorre en l'expressió «Tant monta, monta tant, Isabel com Fernando», que no era la formulació del lema en l'época, i que està influïda per una explicació del caràcter dual d'aquella monarquia.

En l'escut de Puerto Rico apareixen el jou i un fes de fleches, aixina com les inicials de Fernando i Isabel (Ysabel) en lletra gòtica «f» i «i» timbrades de corona real oberta.

Bibliografia utilisada

• Joseph Pérez, L'Espanya dels Reis Catòlics, Arlanza.^{cita requerida}
• L'Aventura de l'Història n.º 68 (juny de 2004). Arlanza.^{cita requerida}