Taquile
L'illa de Taquile (Intika en quechua), en el llac Titicaca, pertany al districte de Amantaní, Puno, Perú. L'illa està situada a 45 km de Puno la capital regional. Conta en una població d'uns 2200 habitants. La vila principal es troba a 3.950 m s. n. m. i el punt més alt de l'illa aplega als 4.050 m s. n. m. L'illa pertany al domini llingüístic del idioma quechua i el gentilici dels seus habitants és taquileño/a.
Història
[editar | editar còdic]L'illa de Taquile va ser part del Imperi Incaico, i es poden apreciar alguns restants arqueològics. Esta illa va ser un dels últims llocs incas que varen capitular front als espanyols en el XVI. Posteriorment va ser presa en nom de l'emperador Carlos V i finalment va passar a la cort de Pedro Gonzales de Taquila, del llinage de la qual deriva el seu nom. Els espanyols varen prohibir la vestimenta tradicional incaica, per lo que els isleños varen tindre que adoptar la vestimenta llauradora que encara hui usen. En 1922 va ser lloc temporal d'exili del llavors major Luis Miguel Sánchez Cerro, que en 1931 seria president del Perú.
Geografia
[editar | editar còdic]L'illa medix 5,5 km per 1,5 km, sent la segona illa més extensa del llac en una superfície de 5,72 km², en la seua part peruana, despuix d'Amantaní. L'alvertent occidental és casi vertical, mentres que l'oriental oferix una pendent menys inclinada. El poble de Taquile es troba a 140 m sobre el nivell del llac, a 3 950 m s. n. m. Gràcies a l'efecte termoregulador del llac, en l'illa existix un microclima que és favorable a l'agricultura.
Societat
[editar | editar còdic]
La societat taquileña està basada en el treball colectiu i en el còdic moral Inca "Ama sua, ama llulla, ama quella" (no furtaràs, no mentiràs i no seràs pereós). Actualment la seua economia es basa en la peixca, l'agricultura de la papa en els molls i el turisme, rebent anualment 40 000 turistes. Els taquileños són especialment coneguts pels seus teixits, els que són de confecció molt fina. "Taquile i el seu art textil" varen ser reconeguts "Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat” per UNESCO..
La vida en Taquile transcorre casi sense canvis sent poc afectada per la modernitat del continent. No hi ha vehículs ni hotels en l'illa, només hi ha unes chicotetes tendes que venen els productes bàsics. La majoria de les famílies utilisen vés-les o llanternes en bateries o manivelas. Menuts panels solars s'han instalat recentment en algunes llars.
Els taquileños són coneguts per haver creat un model innovador del turisme controlat per la comunitat, oferint hostage en les cases en les famílies, el transport, i restaurants per a turistes. Des de que el turisme va començar a aplegar a Taquile en els anys setanta els taquileños poc a poc han perdut el control sobre el turisme de masses organisat per persones de fòra de l'illa. Els taquileños han desenrollats models de turisme alternatiu, incloent l'estage per a grups, activitats culturals i guies locals, que han terminat recentment un programa de formació de dos anys. Ademés, una agència local de Viages (Munay Taquile) s'ha establit per a recuperar el control sobre el turisme.
L'illa posseïx una flora distintiva vàries de les seues espècies usades pels habitants, per eixemple el Kolle, que és l'arbre utilisat per a cobrir les cases i per a llenya, la flor de la cantuta (la flor nacional del Perú), el chukjo (utilisat com a detergent) i la muña (per a la malaltia d'estòmec). La coca és duta des de Puno i prové principalment de Cuzco.
La fauna en Taquile es compon d'animals de granja: moltons, ovelles, vaques, cuyes i gallines. Els gossos i els gats són rars i si es desija tindre un cal demanar permís a les autoritats de la comunitat.
Taquile també posseïx certs plats típics. El desdejuni consistix de dos tortitas en sucre o pa en ous en un té fet de muña o coca. Per a l'almorzar, una sopa de verdures, peixcat en arròs i tomata i ensalada de ceba. Per al sopar la gent taquileña servix una sopa de verdures en pa.
L'illa està dividida en sis sectors o suyus per a ajudar a la rotació de cultius.
La majoria dels habitants de Taquile són catòlics. Es varen adaptar esta religió harmonisant la seua cultura ancestral en la cristiana. La mare terra (Pachamama), la principal deidad andina determina l'abundància de la collita i la fertilitat, i a la que oferixen una série de pagaments (ofrena) a l'any i tres fulls de coca abans de cada activitat o viage. Deu està present durant tot l'any en les festivitats. Hi ha dos iglésies catòliques (la més gran en el centre i un atre en Huayllano) i una iglésia Adventista (en Huayrapata).
Textils
[editar | editar còdic]El teixit és realisat per tots, començant en la primera infància. Les dònes hilan llana i usen vegetals i minerals per a teñir la llana que usarà la comunitat. Les dònes també són les tejedoras dels chumpis, els cinturons amples en dissenys teixits usats per tots en la comunitat de Taquile.
Vestimenta ètnica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Art textil de Taquile.
Les penyores que utilisen els lugareño, conserven reminiscència de temps precolombinos, tant en la seua calitat, disseny i simbologia.
Les dònes visten una brusa roja i moltes faldes multicolors, recobertes en una àmplia falda negra. El talle és cenyit, en un fi cinturó guinda. El cap i la cara són protegides del sol per un llarc mant negre.
Els hòmens usen un pantaló teixit de color negre, camisa blanca i jupetí curt, la forma del qual i colors determinen la seua funció en el sí de la comunitat. Duen ademés una llarga faixa brodada, el teixit de la qual descriu per mig de simbolisme propis de l'illa, els events que han marcat la vida de la parella. El chullo o gorro finamente teixit, permet diferenciar els hòmens casats dels fadrins. La forma de la coa del chullo, senyala si està buscant parella.
Arqueologia
[editar | editar còdic]L'història de Taquile es remonta a l'época preincaica. Existixen chullpas que servien de vivenda en eixa época en el cim del tossal denominat "l'illa", construïdes enterament en pedres llaurades. Estes tenen la forma de chicotetes habitacions rectangulars, i l'entrada, contràriament a les tombes de Sillustani, és àmplia i permet l'entrada d'una persona de peu.
Taquile conta també en una estació de ràdio que funciona en panels solars. Un fet curiós és que dins de l'illa no habita cap gos.
Existixen cinc llocs en construccions pre-incas, ubicades en punts estratègics a lo llarc de l'illa. Són: Mulsinapata en Estància Seu, Cruzpata en Chanopampa Seu, Quanopata en Collata Seu i Quinuapata i Pukarapata en Kallino Seu.
El Hatun Nan (Camí Gran), conduïx a les ruïnes i belles plages de Huallano i Collata Seu. Hi ha varis miradors naturals que permeten prendre fotos espectaculars de l'illa i el Llac Titicaca.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Elayne Zorn, 2004. "Weaving a Future: Tourism, Cloth and Culture on an Andean Island". Iowa City: University of Iowa Press. ISBN 0-87745-916-9
- Guia Turística del Departament de Puno editat per la Direcció Regional d'Indústria i Turisme de Puno.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Taquile.
- Munay Taquile - Agència de Turisme Comunitari que pertany a la gent de l'Illa Taquile. Llac Titicaca, Perú. (Pàgina oficial) , (Pàgina de Facebook) & (YouTube).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taquile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.