Tarareo

El tarareo és un tipo de vora o l'imitació d'una melodia sense articular be les paraules, substituint generalment els sons per sílabes sense sentit, com ta, ra, la, etcétera.

A voltes, també s'utilisa este terme per a descriure l'acció de produir tons o melodies (en un sò similar a "mmhhhmm mmmm...") sense emissió de paraula alguna, mantenint la boca completament tancada (coloquialmente, bocca chiusa, que en italià significa "boca queta" o "boca tancada"), forçant a que el sò emergixca a través de les obertures nassals. Els estudiants a cantants d'òpera solen usar la tècnica de bocaquiusa a manera d'eixercici, no solament per a calfar les cordes vocals, sino també per a eixercitar l'entonament.^{cita requerida}

Si es tararea en la boca tancada, el volum que es pot produir és baix, per lo que este tipo d'expressió rara volta s'utilisa en produccions musicals. Un eixemple molt clar d'esta bocaquiusa ho trobem en la cançó d'Els Beatles: "Yesterday", en a on just abans de finalisar per complet la vocalisació de la cançó, Paul McCartney tararea part de la melodia usant solament sons d'emes allargades. Un cantant reconegut per esta pràctica en tota la seua carrera és el majorment raper Kid Cudi.

A voltes, els cantants tararean per a mantindre la melodia quan s'han oblidat o desconeixen la lletra de la cançó.

Bocaquiusa en iglésies afroamericanas

En la predicació religiosa d'iglésies afroamericanas en Estats Units, part de la predicació depén de l'entonament en la boca tancada en resposta al cridat de l'oferent. Esta modalitat té el seu orige en tradicions originàries de l'oest d'Àfrica, i dona lloc a la musicalidad del discurs en les iglésies de gent de color. El cor per lo general respon en un entonat "mmmm" baix als entonament musicals del predicador.

Vore també

• Mirlitón o Kazoo
• Vora boca tancada