Tau Ceti i

Tau Ceti i

Tau Ceti i és un exoplaneta que orbita l'estrela Tau Ceti, a una distància d'11.9 anys llum del nostre sistema solar. És el quarto planeta del sistema per distància a la seua estrela. Es troba en la constelació de Cetus del hemisferi sur.

Com els atres quatre planetes de Tau Ceti, va ser detectat per anàlisis estadístics de les senyes de les variacions de la seua estrela en la seua velocitat radial, que varen ser obtingudes utilisant HIRES, AAPS, i HARPS.

Característiques físiques

El planeta orbita dins de la zona de habitabilitat de Tau Ceti, a una distància de 0.552 UA (equivalent a una òrbita intermija entre Venus i Mercurio en el sistema solar), en un periodo orbital de 168 dies. Podria ser una supertierra, en una massa mínima de 4.29 M_⊕ i, assumint que està compost de roques i aigua, tindria un ràdio d'1.59 R_⊕.

El seu aspecte real és desconegut. Considerant els valors estimats sobre massa i ràdio, podria ser tant una supertierra com un minineptuno, ya que es troba just en el llímit que separa als cossos telúrics dels jagants gaseosos (6 M_⊕ i 1.6 R_⊕). Estudis recents sugerixen que els cossos per baix de dit llímit pero notòriament més massius que la Terra, tendixen a acumular més aigua en la seua superfície, per lo que Tau Ceti i podria ser un planeta oceà. Si és el cas, la seua proximitat respecte a la seua estrela pot haver disociado les partícules d'aigua, provocant que tot el hidrogen del planeta haja abandonat la seua superfície per escape hidrodinàmic, deixant tras de sí un planeta desert en altes concentracions d'oxigen d'orige no orgànic. El resultat d'este procés seria un cos planetari d'aspecte similar al que figura en l'encapçalat de l'artícul. En última instància, és possible que la proximitat respecte a la seua estrela i l'absència d'aigua, hagen condenat al planeta a un efecte hivernàcul descontrolado que ho convertira en un «supervenus».

Habitabilitat

Fins ara, és el segon exoplaneta més propenc a la Terra en potencial per a albergar vida, despuix de Pròxima Centauri b. No obstant, la temperatura mija estimada per al planeta, considerant una atmòsfera i albedo similars als terrestres, seria de 50 °C (35 °C més que la Terra), estant just en el llímit entre els mesoplanetas i termoplanetas.

És provable que el seu major gravetat, conseqüència directa de la seua massa elevada, suponga una alta concentració de gasos en la seua superfície. Una atmòsfera més densa pot incrementar considerablement la seua temperatura mija superficial, convertint a Tau Ceti i en un termoplaneta (seria el primer descobert fins a la data) o inclús en un «supervenus». En tal cas, l'única vida possible sobre el planeta estaria representada per organismes de tipo termófilo. El seu índex de similitut en la Terra és del 78 %.

El verdader potencial per a la vida de Tau Ceti i és desconegut i es troba fortament subjecte a les condicions reals presents en la seua superfície. L'escassa informació disponible sugerix que deuen ser molt dispars a les de la Terra, en temperatures molt per damunt de les admissibles per la major part de les formes de vida terrestres.