Anar al contingut

Taxa metabòlica basal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La taxa metabòlica basal (TMB) és la taxa de despesa energètic per unitat de temps dels animals endotèrmics en repòs.[1] S'informa en unitats d'energia per unitat de temps que van des de vats (joule/segon) a ml O2/min o joule per hora per kg de massa corporal J/(h·kg). La medició adequada requerix que es complixca un estricte conjunt de criteris. Estos criteris inclouen estar en un estat de tranquilitat física i sicològica, en un ambient tèrmicament neutre i fòra del procés de digestió.

En animals bradimetabólicos, com peixos i reptils, s'utilisa el terme equivalent taxa metabòlica estàndar (SMR). Seguix els mateixos criteris que la TMB, pero requerix documentar la temperatura a la que es va medir la taxa metabòlica. Açò fa que la TMB siga una variant de la medició de la taxa metabòlica estàndar que exclou les senyes de temperatura, una pràctica que ha donat lloc a problemes per a definir les taxes de metabolisme "estàndart" per a molts mamífers.

El metabolisme comprén els processos que el cos necessita per a funcionar.[2] La taxa metabòlica basal és la cantitat d'energia per unitat de temps que una persona necessita per a mantindre el funcionament del cos en repòs. Alguns d'eixos processos són la respiració, la circulació sanguínea, el control de la temperatura corporal, el creiximent celular, la funció cerebral i nerviosa i la contracció muscular. La taxa metabòlica basal afecta la velocitat a la que una persona crema calories i, en última instància, si eixa persona manté, gana o pert pes. La taxa metabòlica basal representa al voltant del 60 al 75% de la despesa calòrica diari dels individus. Està influenciat per varis factors. La TMB generalment disminuïx entre un 1 i un 2% per década despuix de l'edat 20, principalment per la pèrdua de massa lliure de greix,[3] encara que la variabilitat entre individus és alta.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]
Laboratori de calorimetria indirecta en campana de dosel (tècnica de dilució)

La generació de calor del cos es coneix com termogénesis i es pot medir per a determinar la cantitat d'energia gastada. La TMB generalment disminuïx en l'edat i en la disminució de la massa corporal magra (com pot ocórrer en l'envelliment). L'aument de la massa muscular té l'efecte d'aumentar la TMB. El nivell de condició física aeròbica (resistència), un producte del eixercici cardiovascular, encara que anteriorment es pensava que tenia un efecte sobre la TMB, es va demostrar en la década de 1990 que no es correlaciona en la TMB quan s'ajusta a la massa corporal lliure de greix. Pero l'eixercici anaeròbic aumenta el consum d'energia en repòs (vore "eixercici aeròbic vs. anaeròbic").[5] Les malalties, els aliments i begudes consumits anteriorment, la temperatura ambiental i els nivells d'estrés poden afectar la despesa energètica general i la TMB.

La TMB es medix en circumstàncies molt restrictives quan una persona està desperta. Una medició precisa de la TMB requerix que no s'estimule el sistema nerviós simpàtic de la persona, una condició que requerix un descans complet. Una mida més comuna, que utilisa criteris menys estrictes, és la taxa metabòlica en repòs (RMR).[6]

La TMB es pot medir per mig d'anàlisis de gasos per mig de calorimetria directa o indirecta, encara que es pot obtindre una estimació aproximada a través d'una equació que utilise l'edat, el sexe, l'altura i el pes. Els estudis del metabolisme energètic que utilisen abdós métodos proporcionen evidència convincent de la validea del cocient respiratori (RQ), que medix la composició inherent i l'utilisació de carbohidrats, grassas i proteïnas a mida que es convertixen en unitats de substrat energètic que el cos pot utilisar com a energia.

Flexibilitat fenotípica

[editar | editar còdic]

La TMB és un traça flexible (es pot ajustar de manera reversible dins dels individus), per eixemple, les temperatures més baixes generalment resulten en taxes metabòliques basals més altes tant per a les aus[7] com per als rosegadors.[8] Hi ha dos models per a explicar cóm canvia la TMB en resposta a la temperatura: el model de màxim variable (VMM) i el model de fracció variable (VFM). El VMM afirma que el metabolisme del cim (o la taxa metabòlica màxima en resposta a la fredor) aumenta durant l'hivern, i que el metabolisme sostingut (o la taxa metabòlica que pot mantindre's indefinidament) permaneix com una fracció constant del primer. El VFM diu que el metabolisme del cim no canvia, pero que el metabolisme sostingut és una fracció major del mateix. El VMM és compatible en mamífers i, quan s'utilisen taxes de cos sancer, aus paseriformes. El VFM està respalat en estudis d'aus paseriformes utilisant taxes metabòliques específiques de massa (o taxes metabòliques per unitat de massa). Esta última mida ha segut criticada, afirmant que les taxes metabòliques específiques de massa són inconsistentes estacionalment.[9]

Ademés d'ajustar-se a la temperatura, la TMB també pot ajustar-se abans dels cicles de migració anual.[7] El Calidris canutus (ssp. Islandica) aumenta el seu TMB en aproximadament un 40% abans de migrar cap al nort. Açò es deu a l'enèrgica demanda de vols de llarga distància. És provable que l'aument es dega principalment a l'aument de la massa en els òrguens relacionats en el vol.[10] El destí final dels migrants afecta el seu TMB: es va trobar que les reinitas de rabadilla groga que migran cap al nort tenen un TMB un 31% més alt que les que migran cap al sur.


En els sers humans, la TMB és directament proporcional a la massa corporal magra d'una persona.[11][12] En atres paraules, quant més massa corporal magra tinga una persona, major serà la seua TMB; pero la TMB també es veu afectada per malalties agudes i aumenta en afeccions com a cremades, fractures, infeccions, febres, etc. En les dònes que menstrúan, la TMB varia en certa mida en les fases de la seua cicle menstrual. Per l'aument de la progesterona, la TMB aumenta al començ de la fase lútea i permaneix en el seu nivell més alt fins que finalisa esta fase. Hi ha diferents troballes en l'investigació sobre quant aument sol ocórrer. Una chicoteta mostra, els primers estudis, varen trobar vàries figures, com; un 6% més de metabolisme postovulatorio del somi,[13] un 7% a 15% més de despesa en 24 hores despuix de l'ovulació,[14] i un aument i un aument de la TMB en la fase lútea fins a en un 12%.[15][16] Un estudi de la Societat Nortamericana de Nutrició Clínica va trobar que un grup experimental de dònes voluntàries va tindre un aument promig de l'11,5% en la despesa energètica de 24 hores en les dos semanes posteriors a l'ovulació, en un ranc de 8% a 16%. Este grup es va medir per mig de calorimetria simultànea directa i indirecta i tenia menjars diaris estandardisats i un horari sedentario per a evitar que l'aument fora manipulat per canvis en l'ingesta d'aliments o el nivell d'activitat.[17] Un estudi de 2011 realisat pel Institut Mandya de Ciències Mèdiques va trobar que durant la fase folicular i el cicle menstrual no hi ha una diferència significativa en la TMB, no obstant, les calories cremades per hora són significativament més altes, fins a un 18%, durant la fase lútea. L'aument de l'estat d'ansietat (nivell d'estrés) també va aumentar temporalment la TMB.[18]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Physiological Zoology.70(6)
    718–720.ISSN 0031-935X.doi:10.1086/515881.
  2. ↑ Scientific Reports.8ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-018-19853-6.
  3. ↑ Ageing research reviews.9(1)
    1.ISSN 1568-1637.doi:10.1016/j.arr.2009.08.002.
  4. ↑ Medicine and Science in Sports and Exercise.46(7)
    1352–1358.ISSN 1530-0315.doi:10.1249/MSS.0000000000000232.
  5. ↑ Sports Medicine (Auckland, N.Z.).36(3)
    239–262.ISSN 0112-1642.doi:10.2165/00007256-200636030-00005.
  6. ↑ «Calculating BMR and RMR: Diet and Weight Loss Tutorial». CaloriesPerHour.com. Archivat des d'el original, el 2008-01-05. Consultat el 2008-01-26.
  7. ↑ 7,0 7,1 (2008).Journal of Comparative Physiology B.178(3)
    235–247.ISSN 0174-1578.doi:10.1007/s00360-007-0218-8.
  8. ↑ (2004).Evolution.58(6)
    1361–1374.ISSN 0014-3820.doi:10.1111/j.0014-3820.2004.tb01714.x.
  9. ↑ (2002).The Condor.104(3)
    548.ISSN 0010-5422.doi:10.1650/0010-5422(2002)104[0548:SAITAG]2.0.CO;2.
  10. ↑ (1996).Journal of Avian Biology.27(3)
    215.ISSN 0908-8857.doi:10.2307/3677225.
  11. ↑ Goldman, Lee, MD; Schafer, Andrew I., MD (2016). Goldman-Cecil Medicine, Twenty-Fifth Edition, Philadelphia, PA: Elsevier, pp. 1458–1466. ISBN 978-1-4557-5017-7.
  12. ↑ Kellerman, Rick D., MD; Bope, Edward T., MD (2018). Conn's Current Therapy 2018, Philadelphia, PA: Elsevier, Inc., pp. 336–345. ISBN 978-0-323-52769-9.
  13. ↑ Bisdee JT. James WPT. Whole body calorimetry studies in the menstrual cycle. New York: Fourth International Conference on Obesity 1983;52(abstr).
  14. ↑ Webb P. levels of energy exchange in women after ovulation. The Physiologist 1981;24:43(abstr)
  15. ↑ American Journal of Human Biology.8(5)
    631–639.ISSN 1520-6300.doi:10.1002/(SICI)1520-6300(1996)8:5<631::AID-AJHB8>3.0.CO;2-I.
  16. ↑ Federation Proceedings.29(4)
    1541–1552.ISSN 0014-9446.
  17. ↑ American Journal of Clinical Nutrition.44(5)
    614–619.doi:10.1093/ajcn/44.5.614.Consultat el 15 de giner de 2021.
  18. ↑ {{Cita publicació|url=http://www.rjms.in/index.php/rjms/article/download/115969/80375%7Ctítul=Basal metabolic rate, stress and different phases of menstrual cycle|llinages=Hemalatha, Shashikala|data=April 2011|publicació=RGUHS Journal Medical Sciences|volum=1}}
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Taxa_metabòlica_basal&oldid=853375»