Tayaciense
El Tayaciense és una indústria lítica del Paleolític Inferior, atestada en Europa, intermija entre l'Achelense i el Musteriense, caracterisada per l'absència de bifaces.
El Tayaciense és una suposta cultura paleolítica batejada aixina, en 1932, per Denis Peyrony i Henri Breuil,[1] del lloc de La Micoque en Els-Eyzies-de-Tayac, encara que des de llavors la cova Fontéchevade s'ha convertit en el «lloc de referència per a esta indústria»,[2] els qui es referien a certa indústria lítica localisada en nivelles inferiors de la cova de La Micoque (Dordonya, França). Tecnològicament es definiria per l'escassea, inclús absència, de bifaces o peces Levallois, i la presència comuna d'un variat utillage sobre lasca (especialment muescas i denticulados), vores tallades i poliedres. Estos autors no varen trobar útils definitorios d'esta cultura (llevat certes puntes festoneadas conegudes com a «puntes de Tayac»), i varen apreciar similituts tecnològiques en el Clactoniense, del que podria haver sorgit per evolució, ya que es basava en l'extracció de grosses lascas en un concoide molt pronunciat. Per a estos investigadors, el Tayaciense constituiria la llavor de certes facies Musterienses i es donaria en tota la conca mediterrànea. En els anys 1970, Henri de Lumley va redefinir el concepte de Tayaciense, ubicant-ho cronològicament des del final del interglaciar Mindel-Riss, fins a la glaciació Riss, inclosa; a lo manco en els jaciments excavats per ell en La Baume-Bonne i la Caune de l'Arago, (Pirineus Orientals, al sur de França). En la proposta de Lumley, a les muescas i denticulados s'afigen les raederas en retoque escamoso-escaleriforme (aquelles que tradicionalment eren denominades «raederas tipo Quina») i becs (o grossos perforadorés).
No obstant, Henri de Lumley va localisar bifaces, escassos, d'hechura cuidada, lo que va suscitar la controvèrsia, ya que molts especialistes varen començar a qüestionar l'existència del Tayaciense com a cultura independent, podent tractar-se d'un interpretació errònea de determinats tipos d'assentaments achelenses. És dir, el Tayaciense seria una variant ocasional del Achelense que, per raons desconegudes, tal volta funcionals, posseïa un número de bifaces menor de lo habitual.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brézillon, Michel (1969). Dictionnaire de la Prèhistoire, Librairie Larousse, París. ISBN ISBN 2-03-075437-4. (pàgina 236).
- Santonja, Manuel i Querol, Maria Àngels (1994). «La cultura material durant el Paleolític Inferior», Gran Història Universal, Edicions Nájera, Madrit. ISBN ISBN 84-7461-655-7. (pàgina 68).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Farizy C. Tayacian ( in LeRoi Gourhan A.(ed.) Dictionary of Pre-history 1029 Paris) Copeland L. The Tayacian of the Cordon Littoral, Ras Beirut (Lebanon) and its relations with other Tayacian sites in the Levant Paléorient Year:2003 Volume:29 Number:29-2 pp. 87-107 Persee [Retrieved 2012-01-05]
- ↑ Chase, P.G., Debenath, A., Dibble, H.L. and McPherron, S.P. 2009. The Cave of Fontéchevade: Recent Excavations and their Paleoanthropological Implications. New York: Cambridge University Press. Page 17-20
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tayaciense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.