Tebe (satèlit)

Tebe és un dels chicotets satèlits interiors de Júpiter, el quarto en orde creixent de distàncies i el segon en tamany del grup de Amaltea en casi 100 km de diàmetro mig. Va ser descobert en 1979 per Stephen Synnott. El seu nom deriva de varis personages homònims de la mitologia grega.

Orbita en l'anell difuso de Tebe prop de la seua vora exterior. Té forma irregular i color rojós. Els principals models geològics indiquen que està format per gèl d'aigua poroso en cantitats desconegudes d'atres substàncies, de la mateixa manera que Amaltea. Entre les seues característiques superficials s'inclouen grans cràters (comparables al diàmetro del satèlit) i altes montanyes.

Va ser fotografiat per les sondes Voyager i, en major detall, pel orbitador Galileo.

Història

Descobriment i denominació

Tebe va ser descobert per Stephen Synnott en imàgens preses per la sonda espacial Voyager 1 el 5 de març de 1979;^[1] despuix es va vore que ya havia segut captat el 27 de febrer.^[2] Inicialment se li va donar la designació provisional S/1979 J 2.^[3] En 1983 va ser nomenat oficialment «Tebe» ^[4] pel nom d'una filla del rei d'Egipte, amant de Zeus,^[5] l'equivalent grec de Júpiter.^[6] El seu nom es pot associar també a atres personages mitològics relacionats en este deu com Tebe, una nimfa filla d'Asopo i amant de Zeus.^[7] En ocasions rep la denominació Júpiter XIV.^[5]

Observació

Despuix del descobriment, va ser fotografiat per la sonda espacial Voyager 2 en 1979.^[8] No obstant, abans de l'arribada de la Galileo en 1989, l'informació que es tenia de Tebe era extremadament llimitada. La Galileo va fotografiar casi tota la superfície i va ajudar a aclarir la seua composició.^[9]

Òrbita

Archiu:Jupiter Rings es.svg

Diagrama de les òrbites dels satèlits interiors de Júpiter i la seua relació en els anells jovianos. Es veu com l'òrbita de Tebe corre junt a la vora de l'anell difuso exterior.

Tebe és el més extern dels chicotets satèlits interiors de Júpiter. Orbita a una distància d'uns 221 900 km (3,11 radis jovianos),^{[lower-alpha 1]} en una excentricitat de 0,018 i un inclinament d'1,08° respecte al pla equatorial de Júpiter.^[11] Estos valors inusualment alts per a un satèlit interior s'expliquen per l'influència gravitatoria que va tindre en el passat Ío, el més interior dels satèlits galileanos, sobre Tebe. Mentres Ío s'alluntava poc a poco de Júpiter, Tebe anava passant per distintes òrbites de resonància que ho elevaven sobre el pla equatorial joviano.^[8] En l'actualitat sofrix un distanciament vertical màxim d'uns 4240 km.^[11] Ampra 0,675 dies ^{[lower-alpha 2]} en completar una òrbita al voltant de Júpiter.^[13] Recorre 1 394 130,84 km durant la seua òrbita a una velocitat mija de 86 057,5 km/h.^[10]

L'òrbita es troba ademés en la vora interior de l'anell difuso exterior o de Tebe, compost per pols expulsada del satèlit. Despuix de l'expulsió, la pols cau en llentes espirals en la direcció del planeta per l'acció del efecte Poynting-Robertson i forma l'anell en que està immers el satèlit.^[14]

Vore també

Notes

↑ Synnott, S. P. (1980). 1979J2: The Discovery of a Previously Unknown Jovian Satellite. Science 210 (4471): pp. 786-788.
↑ Hamilton, C. J. Thebe. Jupiter XIV - 1979J2. solarviews.com.
↑ Marsden, B. (1980). IAUC 3470: Sats. of Jupiter; Sats. of Saturn. International Astronomical Union Circular 3470.
↑ Marsden, B. (1980). IAUC 3872: GX 1+4; Sats. of Jupiter and Saturn. International Astronomical Union Circular 3872.
↑ ^5,0 ^5,1 UAI. Planet and Satellite Names and Discoverers. planetarynames.wr.usgs.gov.
↑ Day, M. (2007). Mitologia clàssica. Círcul de Llectors. p. 24.
↑ NASA. Thebe: In Depth [1] archivat en Wayback Machine.. solarsystem.nasa.gov.
↑ ^8,0 ^8,1 Burns, J. A. i uns atres (2004). «Jupiter’s Ring-Moon System». En Bagenal, F.; Dowling, T. E.; McKinnon, W. B. Jupiter. The Planet, Satellites and Magnetosphere. Cambridge University Press. pp. 241-262.
↑ Thomas, P. C. i uns atres (1998). The Small Inner Satellites of Jupiter. Icarus 135 (1): pp. 360-371.
↑ ^10,0 ^10,1 NASA. Solar System Exploration. Thebe. solarsystem.nasa.gov.
↑ ^11,0 ^11,1 Cooper, N. J.; Murray, C. D.; Porco, C. C.; Spitale, J. N. (2006). Cassini ISS astrometric observations of the inner jovian satellites, Amalthea and Thebe. Icarus 181 (1): pp. 223-234.
↑ UAI. Measuring the Universe. The IAU and astronomical units iau.org.
↑ JPL (2013). Planetary Satellite Pixen Orbital Parameters. Satellites of Jupiter. ssd.jpl.nasa.gov.
↑ Burns, J. A. i uns atres (1999). The Formation of Jupiter's Faint Rings. Science 284 (5417): pp. 1146-1150.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Tebe (satélite)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

[1] Synnott, S. P. (1980). 1979J2: The Discovery of a Previously Unknown Jovian Satellite. Science 210 (4471): pp. 786-788.

[2] Hamilton, C. J. Thebe. Jupiter XIV - 1979J2. solarviews.com.

[3] Marsden, B. (1980). IAUC 3470: Sats. of Jupiter; Sats. of Saturn. International Astronomical Union Circular 3470.

[4] Marsden, B. (1980). IAUC 3872: GX 1+4; Sats. of Jupiter and Saturn. International Astronomical Union Circular 3872.

[uainamethebe-5] 5,0 ^5,1 UAI. Planet and Satellite Names and Discoverers. planetarynames.wr.usgs.gov.

[6] Day, M. (2007). Mitologia clàssica. Círcul de Llectors. p. 24.

[7] NASA. Thebe: In Depth [1] archivat en Wayback Machine.. solarsystem.nasa.gov.

[burns2004-8] 8,0 ^8,1 Burns, J. A. i uns atres (2004). «Jupiter’s Ring-Moon System». En Bagenal, F.; Dowling, T. E.; McKinnon, W. B. Jupiter. The Planet, Satellites and Magnetosphere. Cambridge University Press. pp. 241-262.

[thomas-9] Thomas, P. C. i uns atres (1998). The Small Inner Satellites of Jupiter. Icarus 135 (1): pp. 360-371.

[nasadatos-10] 10,0 ^10,1 NASA. Solar System Exploration. Thebe. solarsystem.nasa.gov.

[cooper-12] 11,0 ^11,1 Cooper, N. J.; Murray, C. D.; Porco, C. C.; Spitale, J. N. (2006). Cassini ISS astrometric observations of the inner jovian satellites, Amalthea and Thebe. Icarus 181 (1): pp. 223-234.

[13] UAI. Measuring the Universe. The IAU and astronomical units iau.org.

[15] JPL (2013). Planetary Satellite Pixen Orbital Parameters. Satellites of Jupiter. ssd.jpl.nasa.gov.

[16] Burns, J. A. i uns atres (1999). The Formation of Jupiter's Faint Rings. Science 284 (5417): pp. 1146-1150.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[lower-alpha 1]

[11]

[lower-alpha 2]

[13]

[10]

[14]