Telescopi Schmidt-Cassegrain
El telescopi Schmidt-Cassegrain és un tipo d'objectiu catadióptrico que combina la trayectòria òptica d'un reflector Cassegrain en una cambra de Schmidt per a crear un instrument astronòmic compacte que utilisa superfícies esfèriques simples.
Invenció i disseny
[editar | editar còdic]
L'astrònom i dissenyador de lents nortamericana James Gilbert Baker va propondre per primera en 1940 volta un disseny de tipo Cassegrain per a una cambra de Schmidt (ideada per Bernhard Schmidt).[1] El taller d'òptica del Observatori del Mont Wilson va fabricar el primer d'estos telescopis durant la Segona Guerra Mundial com a part de la seua investigació sobre dissenys òptics per a l'eixèrcit.[2] De la mateixa manera que en una cambra de Schmidt, en este disseny s'utilisa un espill primari esfèric i una placa correctora de Schmidt per a corregir l'aberració esfèrica. En esta configuració de tipo Cassegrain, l'espill secundari convexo actua com un aplanador de camp i transmet l'image a través del espill primari perforat cap a un pla focal final ubicat darrere de l'espill primari. Alguns dissenys inclouen elements òptics adicionals (com aplanadores de camp) situats prop del pla focal. El primer gran instrument en utilisar este disseny va ser el telescopi James Gregory, instalat en 1962 en l'Universitat de Saint Andrews.
A partir de 2021, el telescopi James Gregory també és reconegut com l'instrument Schmidt-Cassegrain de major tamany,[3] i destaca pel seu gran camp de visió, que alcança fins a 60 voltes el sector del firmament comprés per la lluna plena.[3]
Dissenys derivats
[editar | editar còdic]Si be existixen moltes variacions del disseny del telescopi Schmidt-Cassegrain (els dos espills esfèrics, els dos espills asféricos o un de cada classe), es poden dividir en dos tipos principals: compactes i no compactes. En la forma compacta, la placa correctora està ubicada en o prop del foc de l'espill primari. En el no compacte, la placa correctora permaneix en o prop del centre de curvatura (dos voltes la distància focal) de l'espill primari.
Els dissenys compactes combinen un espill primari ràpit i un secundari chicotet i fortament curvat. Açò produïx una llongitut de tubo molt curta, a costa de la curvatura del camp. Els dissenys compactes tenen un espill primari en una relació focal d'al voltant de f/2 i un secundari en una relació focal també d'al voltant de f/2,[4] de manera que la separació dels dos espills determina una relació focal típica del sistema d'al voltant de f/10.
Un tipo de disseny no compacte molt ben corregit és el Schmidt-Cassegrain concèntric (o monocéntrico), a on totes les superfícies de l'espill i la superfície focal són concèntriques sobre un sol punt: el centre de curvatura del primari. Ópticamente, els dissenys no compactes brinden una millor correcció de l'aberració i un camp més pla que la majoria dels dissenys compactes, pero a costa d'una major llongitut del tubo.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1984) The General History of Astronomy (vol. 2, Part 2), Cambridge University Press, p. 177.
- ↑ Abrahams, P., "The Mount Wilson Optical Shop During the Second World War", American Astronomical Society Meeting 205, #02.01; Bulletin of the American Astronomical Society, Vol. 36, p. 1339.
- ↑ 3,0 3,1 Dvinsky, Dalcash. «A short history of Scotland’s largest telescope» (en en).
- ↑ V. Sacek, Telescope-Optics.net page 10.2.2.4.2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Telescopio Schmidt-Cassegrain» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.