Telescopi newtoniano
El telescopi Newtoniano o telescopi de Newton és un tipo de telescopi reflector inventat pel científic britànic Sir Isaac Newton (1642-1727), usant un espill primari cóncau i un espill secundari de pla diagonal. El primer telescopi reflector de Newton va ser completat en 1668 i es tracta del seu primer telescopi reflector funcional conegut.[1] El disseny simple del telescopi newtoniano fa que siga molt popular entre els creadors de telescopis aficionats.
Història
[editar | editar còdic]Plantilla:Vore també L'idea de Newton de fer un telescopi reflector no era nova. Anteriorment, Galileo Galilei i Giovanni Francesco Sagredo havien discutit usant un espill com a objectiu formador de l'image poc despuix de l'invenció del telescopi refractor,[2] i uns atres, com Niccolo Zucchi, afirmaven haver experimentat en l'idea ya en l'any 1616.[3] Newton va poder haver llegit el llibre de James Gregory Òptica Promota, publicat en 1663, en el qual es descriu el disseny del telescopi reflector usant espills parabòlics[4] (un telescopi que Gregory havia estat intentant fabricar sense èxit).[5]
Newton va fabricar el seu telescopi reflector ya que sospitava que podria provar la seua teoria de que la llum blanca està composta del espectre de colors.[7] La distorsió del color (aberració cromàtica) va ser el principal fallo dels telescopis refractors en l'época de Newton, i existixen vàries teories per a explicar la seua causa. A mitan de la década de 1660, mentres treballava en la teoria del color, Newton va concloure que este fallo era causat per les lents dels telescopis refractors comportant-se com els prismes en els que estava experimentant, dividint la llum blanca en un arc iris de colors al voltant de lluents objectes astronòmics.[8][9] Si açò era cert, llavors l'aberració cromàtica podia ser eliminada fabricant un telescopi que no usara una lent – un telescopi reflector.
A finals de 1668, Isaac Newton va fabricar el seu primer telescopi reflector. Va elegir una aleació (espéculo de metal) d'estany i coure com els materials més adequats per al seu espill objectiu. Despuix va idear un método per a donar forma a l'espill i va poder haver segut el primer en usar un pitch lap[10] per a polir la superfície òptica. Va elegir una forma esfèrica per al seu espill en lloc d'una parabòlica per a simplificar la construcció, encara que introduiria aberració esfèrica, pero seguiria corregint l'aberració cromàtica. Va afegir al seu reflector lo que és el sagell del disseny d'un telescopi newtoniano, és dir, un espill secundari diagonal montat prop de foc de l'espill primari per a reflectir l'image en un àngul de 90 ° a un ocular montat en el lateral del telescopi. Este afegitó únic va permetre que l'image poguera ser vista en mínima obstrucció de l'espill objectiu. També va fer el tubo, ensellament, i accessoris. La primera versió de Newton tenia un espill primari de 33,02 mm de diàmetro i una relació focal de f/5.[11] Va descobrir que el telescopi treballava sense distorsionar el color i que podia vore les quatre llunes de Galileo de Júpiter i la fase creixent de Venus en dit telescopi. Isaac Barrow, amic de Newton, va mostrar un segon telescopi a un chicotet grup de la Royal Society a finals de 1671. Varen quedar tan impressionats en ell que li'l varen ensenyar a Carlos II d'Anglaterra en giner de 1672. Newton va ser admés com a seguidor de la societat eixe mateix any.
Com Gregory abans que ell, Newton va trobar difícil construir un reflector efectiu. Era difícil moldre el espéculo de metal per a una curvatura regular. La superfície també es deslustraba ràpidament; la consegüent baixa reflectividad de l'espill i també el seu chicotet tamany feya que la visió a través del telescopi fora molt tènue en comparació a telescopis refractors contemporàneus. Per estes dificultats en la construcció, el telescopi reflector newtoniano inicialment no va tindre gran acceptació. No va ser fins a cinquanta anys despuix, en 1721, que John Hadley va mostrar un model molt millorat a la Royal Society.[12] Hadley havia resolt molts dels problemes en la construcció de l'espill parabòlic. El seu telescopi newtoniano en un espill de 150 mm de diàmetro era comparable en els grans telescopis aéreus d'aquella época.[13] El tamany dels telescopis reflectores va créixer ràpidament, en dissenys que duplicaven el diàmetro de l'espill primari cada 50 anys més o menys.[14]
Ventages
[editar | editar còdic]No sofrix aberració cromàtica, a diferència del telescopi refractor.
És normalment més barat, per a un objectiu donat de qualsevol diàmetro (obertura), que un telescopi d'un atre tipo de calitat comparable.
Només tenen una superfície que necessita ser polida per a crear una forma complexa, per lo que el procés de fabricació resulta més senzill que en atres dissenys (Els telescopis gregoriano, Cassegrain i els primers reflectores tenien dos superfícies que necessitaven ser polides, mentres que els objectius dels reflectores acromàtics posteriors disponien de quatre superfícies que tenien que ser polides).
Permet obtindre un raó focal chicoteta de forma fàcil, lo que supon un major camp de visió.
L'ocular està situat en la part superior del telescopi que, junt a raons f menudes, permet un sistema de montage molt més compacte, reduint el cost i afegint portabilitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Isaac Newton: adventurer in thought, by Alfred Rupert Hall, page 67
- ↑ Stargazer - By Fred Watson, Inc NetLibrary, Page 108
- ↑ The Galileo Project > Science > Zucchi, Niccolo
- ↑ Derek Gjertsen, The Newton handbook, page 562
- ↑ Isaac Newton By Michael White Page 169
- ↑ The History of the Telescope By Henry C. King, Page 74
- ↑ Isaac Newton By Michael White Page 170
- ↑ Newton va pensar que poc es podia fer per a corregir esta aberració cromàtica llevat fabricar lents que tingueren un raó focal de f/50 o més." la lent de qualsevol telescopi no pot arreplegar tots els rajos que vénen d'un punt d'un objecte, aixina que per a fer-los convergir en el seu foc en menys espai que en un espai circular, el seu diàmetro deu ser la 50ª part del diàmetro de la seua obertura”
- ↑ Treatise on Optics, p. 112
- ↑ Reflecting Telescope Optics: Basic Design Theory and Its Historical Development By Ray N. Wilson Published by Springer, 2004 ISBN 3-540-40106-7, ISBN 978-3-540-40106-3.
- ↑ telescope-optics.net REFLECTING TELESCOPES: Newtonian, two- and three-mirror systems
- ↑ amazing-space.stsci.edu - Hadley’s Reflector
- ↑ The complete Amateur Astronomer - John Hadley's Reflector
- ↑ http://adsabs.harvard.edu/abs/2004PASP..116...77R
- Este artícul conté una traducció derivada de «Telescopio newtoniano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.