Telescopi gregoriano
El telescopi gregoriano és un tipo de telescopi reflector dissenyat pel matemàtic i astrònom escocés James Gregory en el XVII, i construït per volta primera en 1673 per Robert Hooke. El disseny, publicat en 1663, és anterior al primer telescopi pràctic reflector, el telescopi newtoniano construït per sir Isaac Newton[1] en 1668,[2] i no va ser construït en èxit fins a cinc anys despuix del primer telescopi reflector de Newton.
Història
[editar | editar còdic]El telescopi gregoriano, nomenat segons el disseny de James Gregory, va aparéixer en la seua publicació de 1663 Optica Promota (L'alvanç de l'òptica). Similars dissenys teòrics s'han trobat en els escrits de Bonaventura Cavalieri (Lo Specchio Ustorio (Sobre els espills incendiaris), 1632[3]) i Marin Mersenne (l"Harmonie universalle, 1636[4]). Els primers intents de Gregory de construir el telescopi varen fallar, ya que ell mateixa no tenia aptituts pràctiques i no va poder trobar un òptic capaç de construir-li un.[5] Fins a dèu anys despuix de la publicació de Gregory, gràcies a l'interés d'experimentació del científic Robert Hooke, es va conseguir fabricar un instrument que funcionara.
Disseny
[editar | editar còdic]El telescopi gregoriano consistix de dos espills cóncaus, l'espill primari (una paraboloide cóncava) arreplega la llum i la du a un enfocament abans de que l'espill secundari (un elipsoide cóncau), en a on es reflectix a través d'un forat en el centre de la primària i per lo tant a través de l'extrem inferior de l'instrument a on es pot vore en l'ajuda del ocular. Com l'elipse té dos focs, en un dels focs es fa coincidir el foc de la paràbola, i l'image final queda en el segon foc.
El disseny gregoriano va resoldre el problema de vore l'image en un reflector, en permetre que l'observador estiga de peu darrere de l'espill primari. Este disseny del telescopi produïx una image vertical per lo que és útil per a observacions terrestres. També funciona com un teleobjetivo que el tubo és molt més brot que la llongitut focal real del sistema.
El disseny va ser en gran part substituït pel telescopi Cassegrain. Encara s'utilisa per a alguns catalejos, perque este disseny crea una image empinada sense necessitat de prismes. El laboratori de l'espill del Observatori Steward ha estat fent els espills dels telescopis grans gregorianos, a lo manco des de 1985.
En el disseny gregoriano, l'espill primari crea una image real abans de l'espill secundari. Açò permet una parada de camp en ser colocat en esta ubicació, per a que la llum provinent de l'el exterior del camp de visió no alcance l'espill secundari. Esta és una gran ventaja per als telescopis solars, a on una parada de camp (tancament gregoriano) pot reduir la cantitat de calor que aplega a l'espill secundari i els posteriors components òptics. El Telescopi Solar Òptic en el satèlit Hinode és un eixemple d'este disseny.
Per als fabricants de telescopis aficionats el gregoriano pot ser menys difícil de fabricar que un Cassegrain perque la secundària cóncava és testable a través del método de Foucault com el primari, que no és el cas de la convexa del secundari Cassegrain.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Valerie Illingworth, redactor, The Facts on File Dictionary of Astronomy, 3a edició, 1994, Facts on File, Nova York, p.
194:
"Gregorian telescope The first compound reflecting telescope, designed by the Scottish mathematician James Gregory...The design, published in 1663"
("Telescopi gregoriano El primer telescopi reflector compost, dissenyat pel matemàtic escocés James Gregory...El disseny, publicat en 1663") - ↑ Isaac Newton: adventurer in thought, by Alfred Rupert Hall, page 67
- ↑ Stargazer, the Life and Claves of the Telescope, by Fred Watson, p. 134
- ↑ Stargazer, p. 115.
- ↑ A Biographical Dictionary of Eminent Scotsmen By Robert Chambers, Thomas - Page 175
- Este artícul conté una traducció derivada de «Telescopio gregoriano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.