Telescopium
Telescopium o el Telescopi és una chicoteta constelació del hemisferi celest austral, una de les dotze conformades en el sigle XVIII per l'astrònom francés Nicolas-Louis de Lacaille i nomenades en instruments científics.
Telescopium és una chicoteta constelació rodejada al nort per Sagitario i la Corona Austral, a l'oest per l'Altar, al sur pel Pavo i a l'est per l'Indi; el cantó noroest apunta a la constelació del Microscopi. L'abreviatura de tres lletres adoptada per l'Unió Astronòmica Internacional (UAI) en 1922 és «Tel».[1] Els llímits oficials establits per Eugène Delporte en 1930 determinen un quadrilàter. En el sistema de coordenades celests, les ascensions rectes dels llímits d'eixe quadrilàter són 18 h 09,1 m i 20 h 29,5 m, mentres que les declinació llímit són −45,09° i −56,98°.[2] La constelació és completament visible per a observadors al sur de la latitut 33° N, encara que parts de la constelació poden aplegar a ser visibles fins a la latidud 44° N.[3]
Història
[editar | editar còdic]Telescopium va ser introduïda en 1751-1752 per Lacaille en el nom francés de Li Telescope,[4] representant un telescopi aéreu,[5] despuix de haver observat i catalogat 10 000 estreles del cel meridional durant la seua estància de dos anys en la veta de Bona Esperança. En total, va idear catorze constelacions en les regions inexploradas del hemisferi sur celest que no són visibles des d'Europa i els va donar els noms d'instruments científics que representaven a l'Ilustració.[6] El telescopi s'obri entre Sagitari i el Escorpión cobrint 40 graus celests de sur a nort.[4][5] Lacaille latinizó el nom en 1763.[4]
La constelació ya era coneguda anteriorment en atres noms. Es dia Tubus Astronomicus en el sigle XVIII, durant el qual atres dos constelacions varen dur noms relacionats en el telescopi: Tubus Herschelii Maior, entre Gémini i Auriga, i Tubus Herschelii Minor, entre Taurus i Orión, abdós en desús en el sigle XIX.[7] Johann Bode la va cridar Astronimische Fernrohr en 1805, mantenint el seu tamany, pero astrònoms posteriors com Francis Baily o Benjamin Gould varen reduir els seus llímits.[8] La molt reduïda constelació va perdre vàries de les estreles més lluentes que varen acabar en les constelacions veïnes: Beta Telescopii, colocada en esta constelació per Lacaille, es va convertir en Eta Sagittarii; Gamma Telescopii va ser duta al Escorpión i rebatejada G Scorpii per Gould; Zeta Telescopii va recuperar el seu antic nom de D Ophiuchi; i Sigma Telescopii es va colocar en Corona Australis (inicialment sense catalogar, actualment és conegut com HR 6875). L'objecte que Lacaille havia nomenat Eta Telescopii (el cúmul obert M7) està ara en el Escorpión. Gould va usar la designació Bayer per a denominar una estrela de la quinta magnitut, lo que va justificar en una carta.[9]
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
La estrela més lluenta de la constelació és α Telescopii, una subgigante blancoazulada de tipo espectral B3IV i 16 700 K de temperatura que la seua lluminositat és 794 voltes major que la lluminositat solar.[10] Li seguix en lluentor ζ Telescopii, jaganta taronja de tipo K3III-IV en un radi 8,3 voltes més gran que el del Sol.[11]
η Telescopii és una jove estrela blanca de la seqüència principal de tipo A0V acompanyada per una nana marró de tipo M7/M8. El seu excés d'emissió en el infrarrojo sugerix la presència d'un disc circunestelar de pols a 24 ua i un cinturó d'asteroides més intern.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
També PZ Telescopii —estrela presecuencia principal que encara no ha aplegat a la «ZAMS» o edat zero de la seqüència principal— està rodejada d'un disc d'enrunes i igualment es troba acompanyada d'una nana marró de tipo M6 que orbita a 16 ua d'ella.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
ρ Telescopii és una estrela de tipo F6V —més calent i massiva que el Sol— la lluminositat del qual és 25,6 voltes major que la de la nostra estrela;[12] es pensa que és una estrela binaria, pero res se sap sobre la seua possible companyera estelar.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
μ Telescopii és una estrela de tipo F5V similar a ρ Telescopii pero 9 voltes menys lluminosa que esta.[12]
Més evolucionada i calent —en una temperatura de 7132 K—, QQ Telescopii és una variable Delta ScutiErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut de tipo espectral F2IV.[12]
Entre les variables de la constelació està el sistema estelar QV Telescopii: encara que en el passat es va pensar que este sistema albergava un forat negre, actualment es creu que és una binaria que conté dos estreles de tipo B, una d'elles Be.[13]
Esta constelació també alberga dos estreles inusuals, en baix contingut en hidrogen, que poden ser el resultat de la fusió de dos nanes blanques. Aixina, PV Telescopii és una estrela extrema de heli en una atmòsfera molt processada,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut mentres que RS Telescopii és una estrela de carbono i variable R Coronae Borealis —variabilitat descoberta per Evelyn Leland en 1910—Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut també rica en heli.
Finalment, no cal oblidar a RR Telescopii, una de les variables cataclísmicas millor estudiades. Consta d'una variable Mira de tipo M5III i una nana blanca calenta d'uns 154 000 K de temperatura efectiva.[14] Va esclatar gradualment com nova en 1944, alcançant la seua màxima lluentor (magnitut 6,5) en 1948.
L'estrela més propenca a nosatres en Telescopium és la nana roja Gliese 754. De tipo espectral M4V, té una massa equivalent al 17,3 % de la massa solar.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Estreles notables
[editar | editar còdic].jpg)
| DB | Nom de l'estrela | Mag. | Distància (al) | Comentaris |
|---|---|---|---|---|
| α | Alfa Telescopii | 3,49 | 249 |
Estrela rica en heli |
| ζ | Zeta Telescopii | 4,10 | 127 |
Jaganta taronja |
| ε | Epsilon Telescopii | 4,52 | 409 | |
| λ | Lambda Telescopii | 4,85 | 531 | |
| ι | Iota Telescopii | 4.88 | 398 | |
| δ¹ | Delta1 Telescopii | 4,92 | 706 |
Subgigante blanc-azulada |
| ξ | Xi Telescopii | 4,93 | 1250 |
Jaganta taronja |
| η | Eta Telescopii | 5,03 | 155 |
Sistema binario compost per una estrela blanca i una nana marró |
| δ² | Delta-2 Telescopii | 5,07 | 1100 |
No té relació física en δ¹ Telescopii |
| ρ | Rho Telescopii | 5,17 | 171 |
Nana groga font emissora de rajos X |
| κ | Kappa Telescopii | 5,18 | 293 | |
| ν | Nu Telescopii | 5,33 | 170 | |
| QV Telescopii | 5,33 | 752 |
Estrela binaria que conté una estrela Be | |
| PW Telescopii | 5,61 | 436 |
Variable Alfa2 Canum Venaticorum | |
| QQ Telescopii | 6,25 | 324 |
Subgigante i variable Delta Scuti | |
| μ | Mu Telescopii | 6,29 | 120 |
Estrela blanc-groga |
| PZ Telescopii | 8,41 | 168 |
Estrela presecuencia principal acompanyada d'una nana marró | |
| PV Telescopii | 9,30 | 23 000 |
Estrela extrema de heli | |
| RS Telescopii | 9,96 | 19 000 |
Variable R Coronae Borealis | |
| RR Telescopii | 10,81 | 8800 |
Estrela simbiòtica prototip de les cridades novas simbiòtiques | |
| Gliese 754 | 12,23 | 19,4 |
L'estrela més propenca en esta constelació |
Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200, RECONS, The One Hundred Nearest Star Systems.
Objectes de cel profunt
[editar | editar còdic]NGC 6584, cúmul globular de magnitut 9,2. Galàxia NGC 6861.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Russell, Henry Norris (1922). The new international symbols for the constellations. Popular Astronomy 30: p. 471.
- ↑ The Constellations (UAI). iau.org.
- ↑ Ridpath, Ian. Lacerta-Vulpecula. ianridpath.com.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Ridpath, Ian. Telescopium. ianridpath.com.
- ↑ 5,0 5,1 Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others. The McDonald & Woodward Publishing Company: 299 ISBN 9780939923786.
- ↑ Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others. The McDonald & Woodward Publishing Company: 6-7 ISBN 9780939923786.
- ↑ Ellis, Edward (1997). «Impressions of Cape skies - April 1995». Journal of the British Astronomical Association 107 (1): pp. 31-33.
- ↑ Allen, Richard Hinckley (1963) [1899]. Star Names: Their Lore and Meaning. New York City. Dover Publications: p. 414 ISBN 9780486210797.
- ↑ Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others. The McDonald & Woodward Publishing Company: 300 ISBN 9780939923786.
- ↑ «New magnetic field measurements of β Cephei stars and slowly pulsating B stars».Astronomische Nachrichten.330(4)doi:10.1002/asna.200811187.
- ↑ “CORALIE radial-velocity search for companions around evolved stars (CASCADES). I. Sample definition and first results: Three new planets orbiting giant stars” . Astronomy and Astrophysics 657: A87. doi:. ISSN 0004-6361. Bibcode: 2022A&A...657A..87O.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaMcDonald - ↑ “HR 6819 is a binary system with no black hole” (2022). Astronomy and Astrophysics 659: L3. doi:. Bibcode: 2022A&A...659L...3F.
- ↑ “Shocked gas in RR Telescopii” (2012). Memorie della Societa Astronomica Italiana 83: 806. Bibcode: 2012MmSAI..83..806G.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Telescopium.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Telescopium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.