Anar al contingut

Tell Abqain

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tell Abqain (àrap: تل الأبقعين, Tall al-Abqaʿain, Tell al-Abqain) és un tell que conté, principalment, els restants d'una antiga fortalea egipcíaca de Ramsés II en el delta occidental del Nilo, a 5 km de la localitat d'Hosh Isa, governació de Behera, a uns 75 km al surest d'Aleixandria (Egipte).

Història

[editar | editar còdic]

Els primers indicis d'assentaments en la zona es remonten a l'época del Imperi Nou d'Egipte (1550-1070 a. C.) i es datarien aproximadament d'al voltant del 1500 a. C.[1] La construcció de la fortalea està relacionada en l'edificació de toda una serie de fortalees en la frontera nort-occidental d'Egipte. Este cinturó de fortalees s'estenia des de la delta occidental del Nilo a lo llarc de la costa mediterrànea fins a Zauiyet Umm el-Rajam, 300 quilómetros a l'oest d'Aleixandria. L'objectiu d'estes fortalees era, presumiblement, defendre's dels libios o dels pobles de la mar, que s'adinsaven en Egipte en aquella época.

Tell Abqain va ser identificat per primera volta en dos montículs com a jaciment ramésida per Daressy en 1903 i posteriorment per Habachi en 1941. Des de 1996 ha estat excavant l'Universitat de Liverpool com a part d'un proyecte que investigava l'ocupació militar ramésida en Marmarica i la Delta Occidental.[2]

Fortalea

[editar | editar còdic]

La fortalea té una base d'uns 150 × 130 metros. En tres dels seus costats es conserven importants restants de mampostería de rajoles de fanc del Nilo sense còure. cal destacar que s'han descobert tres pous de l'época de Ramsés II en la zona suroest i que alguns blocs dispersos fan supondre que pot haver un quart pou en la fortalea.

En 2019 es varen descobrir, dins dels seus murs, torres de vigilància, un fals pati per a confondre a possibles assaltants i dos cambres que varen servir d'almagasens de cerealés, carn i peix. Els almagasens tenien forma de colmena, en chicotetes celes a on se separaven els aliments. Es varen descobrir vasijas en restants d'aliments, rajoletes i amulets. També forns de fanc a on s'han trobat grans torrats que indica que aixina podien netejar-ho d'insectes i eliminar l'humitat[3] i l'efecte de la calor abans d'almagasenar-ho en estos sijas per a garantisar la seua conservació.

Seguint en les excavacions, en 2024, coordinades en el Consell Suprem d'Antiguetats s'han trobat almagasens d'armament utilisat en batallas o per a la caça, en varis objectes de la vida quotidiana dels soldats, com una espasa de bronze decorada en el cartuig de Ramsés II, aixina com dos blocs de pedra calcàrea en jeroglífics dedicats també al faraó i a un oficial egipcíac.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Berta Erill Soto. National Geographic (ed.): «Troben una espasa en el cartuig de Ramsés II en els restants de lo que seria un poderós fort militar». Consultat el 7 de setembre de 2024.
  2. Susanna Thomas (dir.). University of Liverpool (ed.): «Tell Abqa'in. History of the Site» (en en). Consultat el 7 de setembre de 2024.
  3. Carme Mayans. National Geographic (ed.): «Trobades dos rebosts de menjar de Ramsés II». Consultat el 7 de setembre de 2024.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Georges Daressy: Rapport sur Kom el-Abq'ain. En: Annales du service dones antiquités de l'Égypte. vol. 5, 1904, ISSN 1687-1510, p. 129–130.
  • Susanna Thomas: Tell Abqa'in: a Fortified Settlement in the Western Delta. Preliminary Report of the 1997 Season. En: Mitteilungen dones Deutschen Archäologischen Instituts, Abteilung Kairo. vol. 56, 2000, ISSN 0342-1279, p. 371–376.
  • Henning Franzmeier: Ein Brunnen Ramses' II in Samana. Untersuchungen zu Typologie und Funktion von Brunnenbauwerken im ramessidischen Ägypten. Unveröffentlichte Magisterarbeit, Göttingen 2006.


Referències

[editar | editar còdic]