Marmarica

Archiu:Cyrenaica Marmarica.jpg

 Cirenaica

 Marmarica

en l'época romana.

Marmarica en la geografia antiga es referix a la part costera del nort d'Àfrica entre Cirenaica i Egipte. Correspon a lo que hui és la regió de frontera entre Líbia i Egipte, incloent les ciutats de Sidi Barrani (antiga Zygra) o Bomba (antiga Phthia). Es va estendre cap al sur a una distància considerable, fins a incloure l'Oasis de Siwa, en el moment conegut pel seu santuari d'Amón. La part oriental de Marmarica, per alguns geógrafos considerada un districte separat entre Marmarica i Egipte, era coneguda com Libycus Nomus. En l'Antiguetat tardana, Marmarica també era coneguda com Líbia Inferior, mentres que Cirenaica era Líbia Superior.

Líbia era considerada la part d'Àfrica a l'oest del Nilo, més precisament a l'oest de la desembocadura del Nilo en Canopo. El periple d'Escílax de Carianda nomena als Adyrmachidae com els primers habitants de Líbia (Àfrica). Marmarica estava delimitada cap a l'est per l'escarpa de Catabathmus Magnus, ara conegut com Akabah el-Kebir, en Salum.

Els geógrafos del periodo helenístico incloïen Egipte en el continent asiàtic, senyalant la frontera entre Àsia i Àfrica (Líbia) en este punt. Baixe l'Imperi Romà, la definició de Marmarica es va ampliar per a incloure la Libycus Nomus, entre el Catabathmus i la Baïa de Plinthine (Sinus Plinthinetes) que anteriorment s'havia considerat part d'Egipte. La ciutat de Paraetonium (també Ammonia, moderna Mersa Matruh) era la ciutat més occidental d'Egipte, per lo que junt en Pelusio eren conegudes com els "banyes d'Egipte". Prop de 10 estadis a l'oest de Paraetonium estava Apis, que marca la frontera del Lybicus Nomus. Menelaus Portus (prop de l'actual Zawiyat Umm Rukbah), segons la tradició va ser fundada per Menelao i era coneguda com el lloc de la mort d'Agesilao II.

Els habitants de Marmarica eren coneguts genèricament com Marmaridae, pero se'ls donava els noms especials de Adyrmachidae i Giligammae en els districtes costers, i de Nasamones i Augilae en l'interior. El Adyrmachidae es diu que diferien considerablement de les tribus nómades del país, que s'assemblaven fortament als egipcíacs. El territori al sur del Nomo de Jamahiriya va ser habitat pels Ammonii, centrats en l'oasis célebre i fèrtil de Amón (Siwa)

Tant Cirenaica com Marmarica es varen incloure en el diòcesis d'Egipte en el IV, dins de la més gran de la prefectura pretoriana de l'Est (mentres que Tripolitania va ser part de la prefectura pretoriana d'Itàlia).

Sèus episcopals

Antigues sèus episcopals de la província romana de Marmarica o Líbia Inferior, segons apareixen en el Annuario Pontifici com sèus titulars: