Tell Halaf

Tell Halaf

Excavacions de la zona nort de Tell Halaf.

Ceràmica de la cultura Halaf.

Figurillas de la cultura Halaf.

Escena de caça, relleu en basalt trobat en Tell Halaf, 850-830 a. C.

Tell Halaf (en arameo: ܬܠ ܚܠܦ, Tell Halaf, en acadio: Guzana, en àrap: تل حلف) és un jaciment arqueològic, propenc a la ciutat Ra's al-'Ayn, en la fèrtil vall del riu Jabur, en la província d'Al Hasakah del noreste de Síria, prop de la frontera turca, front a Ceylanpınar. L'assentament es data en el VI mileni a. C. Uns cinc milenis despuix, en el lloc s'establiria la ciutat-estat aramea de Guzana o Gozán, en l'I mileni a. C.

Ceràmica i vivenda

Va ser el primer descobriment que es va tindre d'una cultura neolítica, posteriorment denominada cultura Halaf, que es caracterisa principalment per la ceràmica pintada en dissenys geomètrics i d'animals.

En la zona va florir la ceràmica pintada, en recipients que mostren motius decoratius, tant figuratius com a geomètrics, que possiblement tindrien un contingut religiós: sers humans, bucráneos, reptils, escorpiones, panteres, aus, pintats en negre i roig.

En la fase més recent de Tell Halaf, va anar el centre més important de ceràmica polícroma i de calitat, en tons rojos, marrons i blancs sobre fondo clar, en un gust més pronunciat pels motius florals i geomètrics.

S'han trobat figurillas de terracota d'animals, preferentment de bóvidos, caps de moltó, dobles astrals i figures femenines polícromas, que tindrien una concepció religiosa, provablement, deeses-mare, preferentment en posició sedente, en amplis pits i cuixes.

El tipo de construccions trobades estan constituïdes per casas en estàncies rectangulars i també redones a les que, freqüentment, se'ls afig una antecámara rectangular, un pis superior obert i un sòtol com a rebost. El pati, dedicat a activitats d'oci i religioses constituïa la major part de les construccions.

Cultura Halaf

Artícul principal → Cultura Halaf.

Tell Halaf és el jaciment tipo de la cultura Halaf, que es va desenrollar, sense ruptures importants, des del Neolític III. El lloc, va florir entre el 6100 a. C. i el 5400 a. C., temps que es coneix com "periodo de Halaf". La cultura Halaf va ser succeïda en Mesopotamia per la cultura del Obeid. El lloc seria abandonat posteriorment per un llarc periodo.

Bibliografia

• E. Cassin, J. Bottéro i J. Vercoutter (1983): Els imperis de l'Antic Orient. En Història Universal del sigle XXI (volum II). Madrit: Sigle XXI d'Espanya Editors, ISBN 84-323-0039-X.
• Hijara, Ismail. The Halaf Period in Northern Mesopotamia London: Nabu, 1997.
• Winfried Orthmann: Die aramäisch-assyrische Stadt Guzana. Ein Rückblick auf die Ausgrabungen Max von Oppenheims in Tell Halaf. Schriften der Max Freiherr von Oppenheim-Stiftung. H. 15. Harrassowitz, Wiesbaden 2005. ISBN 3-447-05106-X.
• U. Dubiel – L. Martin, Stier aus Aleppo in Berlin. Bildwerke vom Tell Halaf (Syrien) werden restauriert, Antike Welt 3/2004, 40–43.
• Gabriele Elsen, Mirko Novak, Der Tall Halāf und dones Tall Halāf-Museum, in: Dones Altertum 40 (1994) 115–126.
• Alain Gaulon, "Réalité et importance de la chasse dans els communautés halafiennes en Mésopotamie du Nord et au Levant Nord au VIe millénaire avant J.-C.", Antic Oriente 5 (2007): 137–166.

• Mirko Novak, Die Religionspolitik der aramäischen Fürstentümer im 1. Jt. v. Chr., in: M. Hutter, S. Hutter-Braunsar (ed.), Offizielle Religion, lokale Kulte und individuelle Religion, Alter Orient und Altes Testament 318. 319–346. Munster 2004.