Anar al contingut

Teloneo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El teloneo (grec antic: τελωνεῖον o τελώνιον; llatí: teloneum) és l'impost indirecte que gravava el trànsit i venda de mercaderias,[1] i s'identificava en el portazgo i en la lezda.

Va nàixer en l'Antiga Grècia com a terme per a indicar genèricament un impost; despuix el nom es va utilisar en la Roma imperial per a senyalar un impost indirecte sobre mercéés o bens de consum en trànsit, i successivament va ser usat en el Medioevo sempre en la mateixa accepció i es va mantindre en part de l'Edat Moderna.[2]

El repartiment del teloneo en la Roma antiga era establit pels procònsuls d'any en any. En l'Alta Edat Mija l'impost anava dirigit directament al rei o als seus representants a nivell local. Es referia generalment tant als drets sobre les mercaderies, com els drets fronteriços o portuaris. En la Baixa Edat Mija es va escomençar a repartir entre l'Iglésia i el regne, destinant-se un terç al bisbe local i dos terços al regne.

Referències

[editar | editar còdic]