Temple de Artemisa (Corfú)
El Temple de Artemisa és un temple grec del periodo arcaic en Corfú, Grècia, construït al voltant de l'any 580 a. C. en l'antiga ciutat de Corquira, en lo que hui es coneix com el suburbi de Garitsa. El temple va ser dedicat a Artemisa. És conegut com el primer temple dòric construït exclusivament en pedra.[1] També es considera el primer edifici que incorpora tots els elements del estil arquitectònic dòric. Molt pocs relleus de temples grecs del periodo arcaic han sobrevixcut, i els grans fragments del grup del frontón són les primeres supervivència significatives.[2]
El temple era un edifici períptero en una configuració seudodipteral. El seu perímetro era rectangular, en un ample de 23,46 m i una llongitut de 49 m, en orientació cap a l'est per a que la llum poguera entrar en l'interior del temple en amanecer.[1] Va ser un dels temples més grans de la seua época.[3]
La metopa del temple provablement estava decorada, ya que en les antigues ruïnes es varen trobar restants de relleus que mostraven a Aquiles i Memnon.[1] El temple ha segut descrit com una fita de l'arquitectura grega antiga i una de les 150 obres mestres de la arquitectura occidental.[2] L'arquitectura del temple de Corfú pot haver influït en el disseny d'una estructura de santuari arcaic que es troba en St. Omobono en Itàlia, prop del Tíber en l'Antiga Roma, en l'época dels etruscs, que incorpora elements de disseny similars.[4] Si encara haguera estat en us en el IV, el temple hauria segut tancat durant la persecució dels pagans en l'Imperi Romà, quan els emperadors cristians varen emetre edictes que prohibien el cult no cristià. Guillermo II d'Alemània va participar en les excavacions en el lloc de l'antic temple mentres estava de vacacions en el seu palau d'estiu d'Achilleion en Corfú i mentres Europa es preparava per a la guerra.
Excavacions
[editar | editar còdic]
Les ruïnes varen ser trobades durant les Guerres Napoleòniques per soldats del general francés François-Xavier Donzelot mentres cavaven, preparant-se para la guerra de trincheres.[5]
El kaiser Guillermo II va tindre una "obsessió de per vida" en l'escultura de la Gorgona, atribuïda a la seua assistència a seminaris sobre arqueologia grega en l'Universitat de Bonn. Els seminaris varen ser impartits per l'arqueòlec Reinhard Kekulé von Stradonitz, qui més vesprada es va convertir en l'assessor del Kaiser.[6] El propi Kaiser, mentres residia en el seu palau d'estiu d'Achilleion en Corfú i mentres Europa es preparava per a la guerra, va participar en les excavacions en el lloc de l'antic temple.[7]
En 1911, el Kaiser, junt en l'arqueòlec grec Federiko Versakis en nom de la Societat Arqueològica Grega i el famós arqueòlec alemà Wilhelm Dörpfeld en nom del Institut Arqueològic Alemà, varen iniciar les excavacions en el temple de Artemisa de Corfú. Les activitats del Kaiser en Corfú en eixe moment es relacionaven en assunts polítics i arqueològics. Les excavacions es varen vore envoltes en maniobres polítiques pel antagonisme que s'havia desenrollat entre els dos principals arqueòlecs en l'excavació del temple de Corfú.[8]
Poc queda hui en el lloc, solament queda la base del temple i alguns atres fragments. No obstant, les ruïnes existents han proporcionat informació suficient per a una reconstrucció completa dels detalls arquitectònics del temple.[1]
Arquitectura del temple
[editar | editar còdic]
L'edifici estava recolzat al voltant del seu perímetro en columnates que consistien en dos files de huit columnes per a la part davantera i per a la part atrassera de l'edifici, mentres que els costats estaven recolzats en dos files de dèsset columnes cada una.[1]
En el centre del temple hi havia una cambra interior rectangular o cella de 9,4 m d'ample i 34,4 m de llarc, subdividida en tres espais per dos columnates que constaven de dèu columnes cada una. El temple de Artemisa en Corfú i el Partenón són els únics temples grecs en huit columnes entre les antas.[9]
La columnata externa de huit per dèsset columnes, també cridada peristilo, tenia una separació suficient de la cambra interna per a poder agregar una segona columnata en l'interior. El temple de Corfú, no obstant, no té esta columnata interna per raons econòmiques. Esta configuració d'una sola columnata, en un espai que permet una segona, es diu seudodipteral. El temple de Artemisa en Corfú és el primer eixemple conegut d'este estil arquitectònic.[3]
La part davantera i atrassera del temple presentava dos frontones, dels quals solament l'occidental sobreviu en bones condicions, mentres que el frontón oriental es troba en fragments.[10] Els frontones varen ser decorats en figures mítiques, esculpidas en alt relleu. Est és el primer eixemple conegut d'un frontón decorat en Grècia.[1] Abdós frontones semblen estar decorats de manera idèntica i conten en un gran relleu de la Gorgona Medusa, de més de 9 peus d'altura. El frontón medix 9 peus, 4 polzades d'alt en el centre. Les escultures incorporades en estos frontones es consideren els primers eixemplars substancials d'escultura grega d'un edifici dòric.[11] El frontón occidental junt en atres fragments arquitectònics s'exhibixen en el Museu Arqueològic de Corfú.[1] El frontón ha segut descrit per The New York Claves com el "millor eixemple existent de l'escultura d'un temple arcaic ".[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Raaflaub & van Wees 2009, Chapter 10: Sanne Houby-Nielsen, "Attica: A View from the Siga", p. 203.
- ↑ 2,0 2,1 Robertson 1981, pàg. 16–17.
- ↑ 3,0 3,1 Segal 1998, pàg. 90–91.
- ↑ Gates 2003, pàg. 211–213.
- ↑ Tataki 1985, p. 43.
- ↑ Darling 2004, pàg. 184–186.
- ↑ Cruickshank 2000, Chapter One: "Temple of Artemis, Corcyra", p. 18: "The island of Corfu, to the northwest of present-day Greece, off the coast of Albània, was an early colony of the city of Corinth and was under Corinthian control when its Temple of Artemis was constructed. A milestone in Greek architecture, this was the first building that was truly Doric. Many if not all of its Doric characteristics had appeared in earlier structures but here they were used for the first clave as an ensemble."
- ↑ Kleiner 2012, p. 118.
- ↑ Gantz 1996, p. 450.
- ↑ Janson & Janson 2004, "Temple of Artemis, Corfu"
- ↑ Merten 2004, pp. 105–106: "...der Räume und Kunstwerke dones Achilleions hat, von entsprechendem dokumentarischem Filmmaterial begleitet."
- ↑ Frommer's Review 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Artemisa (Corfú)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.