Anar al contingut

Teorema de Knaster-Tarski

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La teorema de Knaster-Tarski, que du els noms de Bronisław Knaster i Alfred Tarski, és un teorema matemàtic del àrea de la teoria de retículs.

Enunciat

[editar | editar còdic]

Siguen 𝒜:=A, un retícul complet, f:AA una funció monòtona i P:={xAf(x)=x} el conjunt dels punts fixos de f en A. Llavors P i 𝒫:=P, és també un retícul complet.

Esbós de demostració

[editar | editar còdic]

Sean 𝒜 i 𝒜 les operacions de suprem i ínfim de 𝒜, respectivament.

Els següents passos mostren que per a subconjunts arbitraris de P, 𝒫 tira un ínfim i un suprem en P.

  1. 𝒜{xAxf(x)} és punt fix de f, sent ademés major que qualsevol un atre en A. Per tant es tracta del suprem 𝒫 de P.
  2. Dualmente al pas 1: 𝒜{xAf(x)x} és punt fix de f, sent ademés menor que qualsevol un atre en A.
  3. Per a subconjunts arbitraris YP, es requerix que existixca un suprem 𝒫. Els casos Y=P i Y= ya es varen considerar en els passos 1 i 2. Ara es consideren els demés casos. Per a això s'aprofita el que U, en U:={xA𝒜Yx} és a la seua volta un retícul complet i que f|U és una funció monòtona UU, que d'acort al pas 2 té en U al menor dels seus punts fixos. Est és el suprem 𝒫 de Y. En símbols: 𝒫Y:=𝒜{xA𝒜Yf(x)  x}.
  4. Dualmente al pas 3 es mostra que per a subconjunts arbitraris de P existix un ínfim 𝒫.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Alfred Tarski(1955).Pacific Journal of Mathematics.5:2
285–309.