Teorema de Pickands-Balkema-de Haan
La teorema de Pickands-Balkema-De Haan, freqüentment denominat segona teorema de la teoria de valors extrems, proporciona la distribució asintòtica de la coa d'una variable aleatòria, quan es desconeix la seua verdadera distribució. A sovint se li crida la segona teorema en la teoria de valors extrems. A diferència de la primera teorema (el teorema de Fisher-Tippett-Gnedenko), que es referix al màxim d'una mostra, la teorema de Pickands-Balkema-De Haan descriu els valors per damunt d'un llindar.
La teorema deu el seu nom als matemàtics James Pickands, Guus Balkema i Laurens de Haan.
Funció de distribució condicional de l'excés
[editar | editar còdic]Per a una funció de distribució desconeguda d'una variable aleatòria , la teorema de Pickands-Balkema-De Haan descriu la funció de distribució condicional de la variable per damunt d'un cert llindar . Esta és l'anomenada funció de distribució condicional de l'excés de distribució, definida com
per a , a on és l'extrem dret finito o infinit de la distribució subjacent . La funció descriu la distribució del valor excedent sobre un llindar , ya que se supera el llindar.
Enunciat
[editar | editar còdic]Siga la funció de distribució condicional de l'excés. Pickands,[1] Balkema i De Haan [2] va plantejar que per a una gran classe de funcions de distribució subjacents , i grans , s'aproxima be per la distribució generalisada de Pareto, en el següent sentit. Supongam que existixen funcions , en tals que com convergixen a una distribució no degenerada, llavors dit llímit és igual a la distribució generalisada de Pareto:
On
- , si
- , si
Ací σ > 0, i i ≥ 0 quan k ≥ 0 i 0 ≤ i ≤ &menys; σ /k quan k < 0. Estos casos especials també es coneixen com:
- Distribució exponencial en mija , if k = 0,
- Distribució uniforme en , si k = -1,
- Distribució de Pareto, si k > 0.
La classe de funcions de distribució subjacents estan relacionades en la classe de les funcions de distribució satisfan la teorema de Fisher-Tippett-Gnedenko.[2]
Ya que un cas especial de la distribució generalisada de Pareto és una llei de potències, la teorema de Pickands-Balkema-De Haan s'utilisa a voltes per a justificar l'us d'una llei de potències per a modelar events extrems.
La teorema s'ha estés per a incloure una gama més àmplia de distribucions.[3][4] Mentres que les versions esteses cobrixen, per eixemple, les distribucions normal i log-normal, les distribucions seguixen sent contínues existixen que no estan coberts.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Iii, James Pickands. “Statistical Inference Using Extreme Order Statistics”. The Annals of Statistics 3 (1). doi:. ISSN 0090-5364.
- ↑ 2,0 2,1 “Residual Life Clave at Great Age” . The Annals of Probability 2 (5). doi:. ISSN 0091-1798.
- ↑ “Estendre Generalised Pareto Models for Tail Estimation” . Journal of Statistical Planning and Inference 143 (1): 131–143. doi:.
- ↑ “Exponentiated generalized Pareto distribution: Properties and applications towards extreme value theory” . Communications in Statistics - Theory and Methods 48 (8): 2014–2038. doi:. ISSN 0361-0926.
- ↑ Extreme Values, draft 2/27/2020 edició.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Balkema, A.; de Haan, Laurens (1974). "Residual life clave at great age", Annals of Probability, 2, 792–804.
- Pickands, J. (1975). "Statistical inference using extreme order statistics", Annals of Statistics, 3, 119–131.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Pickands-Balkema-de Haan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.