Anar al contingut

Teorema de Pickands-Balkema-de Haan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La teorema de Pickands-Balkema-De Haan, freqüentment denominat segona teorema de la teoria de valors extrems, proporciona la distribució asintòtica de la coa d'una variable aleatòria, quan es desconeix la seua verdadera distribució. A sovint se li crida la segona teorema en la teoria de valors extrems. A diferència de la primera teorema (el teorema de Fisher-Tippett-Gnedenko), que es referix al màxim d'una mostra, la teorema de Pickands-Balkema-De Haan descriu els valors per damunt d'un llindar.

La teorema deu el seu nom als matemàtics James Pickands, Guus Balkema i Laurens de Haan.

Funció de distribució condicional de l'excés

[editar | editar còdic]

Per a una funció de distribució desconeguda F d'una variable aleatòria X, la teorema de Pickands-Balkema-De Haan descriu la funció de distribució condicional Fu de la variable X per damunt d'un cert llindar u. Esta és l'anomenada funció de distribució condicional de l'excés de distribució, definida com


per a 0yxFu, a on xF és l'extrem dret finito o infinit de la distribució subjacent F. La funció Fu descriu la distribució del valor excedent sobre un llindar u, ya que se supera el llindar.

Enunciat

[editar | editar còdic]

Siga Fu la funció de distribució condicional de l'excés. Pickands,[1] Balkema i De Haan [2] va plantejar que per a una gran classe de funcions de distribució subjacents F, i grans u, Fu s'aproxima be per la distribució generalisada de Pareto, en el següent sentit. Supongam que existixen funcions a(u),b(u), en a(u)>0 tals que Fu(a(u)y+b(u)) com u convergixen a una distribució no degenerada, llavors dit llímit és igual a la distribució generalisada de Pareto:


On

  • GK,σ(Y)=1(1+ky/σ)1/k, si K0
  • GK,σ(Y)=1ey/σ, si K=0.

Ací σ   >  0, i i  ≥  0 quan k  ≥  0 i 0  ≤  i  ≤  &menys; σ /k quan k  < 0. Estos casos especials també es coneixen com:

La classe de funcions de distribució subjacents F estan relacionades en la classe de les funcions de distribució F satisfan la teorema de Fisher-Tippett-Gnedenko.[2]

Ya que un cas especial de la distribució generalisada de Pareto és una llei de potències, la teorema de Pickands-Balkema-De Haan s'utilisa a voltes per a justificar l'us d'una llei de potències per a modelar events extrems.


La teorema s'ha estés per a incloure una gama més àmplia de distribucions.[3][4] Mentres que les versions esteses cobrixen, per eixemple, les distribucions normal i log-normal, les distribucions seguixen sent contínues existixen que no estan coberts.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Iii, James Pickands. “Statistical Inference Using Extreme Order Statistics”. The Annals of Statistics 3 (1). doi:10.1214/aos/1176343003. ISSN 0090-5364.
  2. 2,0 2,1 Residual Life Clave at Great Age” . The Annals of Probability 2 (5). doi:10.1214/aop/1176996548. ISSN 0091-1798.
  3. “Estendre Generalised Pareto Models for Tail Estimation” . Journal of Statistical Planning and Inference 143 (1): 131–143. doi:10.1016/j.jspi.2012.07.001.
  4. Exponentiated generalized Pareto distribution: Properties and applications towards extreme value theory” . Communications in Statistics - Theory and Methods 48 (8): 2014–2038. doi:10.1080/03610926.2018.1441418. ISSN 0361-0926.
  5. Extreme Values, draft 2/27/2020 edició.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Balkema, A.; de Haan, Laurens (1974). "Residual life clave at great age", Annals of Probability, 2, 792–804.
  • Pickands, J. (1975). "Statistical inference using extreme order statistics", Annals of Statistics, 3, 119–131.


Referències

[editar | editar còdic]