Anar al contingut

Teorema de la funció oberta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, hi ha dos teoremas en el nom "Teorema de la funció oberta".

Anàlisis funcional

[editar | editar còdic]

En anàlisis funcional, la teorema de la funció oberta, també conegut com la teorema de Banach-Schauder, és un resultat fonamental que establix: si A: XI és un operador llineal continu sobreyectivo entre els espais de Banach X i I, llavors A és una funció oberta (és dir si O és un conjunt obert en X, llavors A(O) és obert en I).

La prova utilisa el Teorema de categories de Baire.

La teorema de la funció oberta té dos conseqüències importants:

  • Si A: XI és un operador llineal continu biyectivo entre els espais de Banach X i I, llavors l'operador invers A-1: IX és continu també (açò es diu la teorema de la funció inversa).
  • Si A: XI és un operador llineal entre els espais de Banach X i I, i si per a cada successió (xn) en X en xn → 0 i Axni se seguix que i = 0, llavors A és continu (teorema de la gràfica tancada).

Anàlisis complex

[editar | editar còdic]

En anàlisis complex, la teorema de la funció oberta establix que si O és un subconjunt obert conexo del pla complex C i f: OC és una funció holomorfa no-constant, llavors f és una funció oberta (és dir envia subconjunts oberts de O als subconjunts oberts de C).