Teorema de la funció oberta
En matemàtiques, hi ha dos teoremas en el nom "Teorema de la funció oberta".
Anàlisis funcional
[editar | editar còdic]En anàlisis funcional, la teorema de la funció oberta, també conegut com la teorema de Banach-Schauder, és un resultat fonamental que establix: si A: X → I és un operador llineal continu sobreyectivo entre els espais de Banach X i I, llavors A és una funció oberta (és dir si O és un conjunt obert en X, llavors A(O) és obert en I).
La prova utilisa el Teorema de categories de Baire.
La teorema de la funció oberta té dos conseqüències importants:
- Si A: X → I és un operador llineal continu biyectivo entre els espais de Banach X i I, llavors l'operador invers A-1: I → X és continu també (açò es diu la teorema de la funció inversa).
- Si A: X → I és un operador llineal entre els espais de Banach X i I, i si per a cada successió (xn) en X en xn → 0 i Axn → i se seguix que i = 0, llavors A és continu (teorema de la gràfica tancada).
Anàlisis complex
[editar | editar còdic]En anàlisis complex, la teorema de la funció oberta establix que si O és un subconjunt obert conexo del pla complex C i f: O → C és una funció holomorfa no-constant, llavors f és una funció oberta (és dir envia subconjunts oberts de O als subconjunts oberts de C).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de la función abierta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.