Anar al contingut

Teorema del coseno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Law of cosines with acute angles.svg
Teorema del coseno

Artícul bo

La teorema del coseno, denominat també com a llei de cosenos [1] o teorema del-Kashi,[2] és una generalisació del teorema de Pitágoras en els triànguls rectànguls en trigonometria.

La teorema relaciona un costat d'un triàngul qualsevol en els atres dos i en el coseno del àngul format per estos dos costats:


Donada un triàngul ABC qualsevol, sent α, β, γ, els ànguls, i a, b, c, els costats respectivament oposts a estos ànguls llavors:

c2=a2+b22abcosγ

En la majoria dels idiomes, esta teorema és coneguda en el nom de teorema del coseno, denominació no obstant relativament tardana. En francés, no obstant, du el nom del matemàtic persa Ghiyath al-Kashi que va unificar els resultats dels seus predecessors.

Archiu:Triangle with notations 2.svg
Fig. 1 - Notació més habitual d'un triàngul.

Història

[editar | editar còdic]

Els Elements d'Euclides, que daten de el III, contenen ya una aproximació geomètrica de la generalisació del teorema de Pitágoras: les proposicions 12 i 13 del llibre II, tracten separadament el cas d'un triàngul obtusàngul i el d'un triàngul acutángulo. La formulació de l'época és arcaica ya que l'absència de funcions trigonométricas i del àlgebra va obligar a raonar en térmens de diferències d'àrees.[3] Per això, la proposició 12 utilisa estos térmens:

En els triànguls obtusànguls, el quadrat del costat opost a l'àngul obtús és major que els quadrats dels costats que comprenen l'àngul obtús en dos voltes el rectàngul comprés per un costat dels de l'àngul obtús sobre el que cau la perpendicular i la recta exterior tallada per la perpendicular, fins a l'àngul obtús.
Euclides, Elements.[4]

Sent ABC el triàngul, l'àngul obtús del qual està en C, i BH l'altura respecte del vèrtiç B (cf. Fig. 2 contigua), la notació moderna permet formular l'enunciat aixina:

Archiu:Obtuse-triangle-with-altitude.png
Fig. 2 - Triàngul ABC en altura BH.

AB2=CA2+CB2+2 CA CH


Faltava esperar la trigonometria àrap-musulmana de l'Edat Mija per a vore la teorema evolucionar a la seua forma i en el seu alcanç: l'astrònom i matemàtic al-Battani[5] va generalisar el resultat de Euclides en la geometria esfèrica a principis de el X, lo que va permetre efectuar els càlculs de la distància angular entre el Sol i la Terra.[6][7] Va ser durant el mateix periodo quan es varen establir les primeres taules trigonométricas, per a les funcions sen i coseno. Això va permetre a Ghiyath al-Kashi,[2] matemàtic de l'escola de Samarcanda, de posar la teorema baixa una forma utilisable per a la triangulació durant el XV. La propietat va ser popularisada en occident per François Viète qui, segons pareix, ho redescubrió independentment.[8]

Va ser a finals de el XVII quan la notació algebraica moderna, aünada a la notació moderna de les funcions trigonométricas introduïda per Euler en el seu llibre Introductio in analysin infinitorum, varen permetre escriure la teorema baixa la seua forma actual, estenent-se el nom de teorema (o llei) del coseno.[9]

La teorema i les seues aplicacions

[editar | editar còdic]

La teorema del coseno és també conegut pel nom de teorema de Pitágoras generalisat, ya que el teorema de Pitágoras és un cas particular: quan l'àngul

γ

és recte o, dit d'un atre modo, quan

cosγ=0

, la teorema del coseno es reduïx a:

Archiu:Triángulo con un ángulo o un lado desconocido.svg
Fig. 3 - Utilisació de la teorema del coseno: àngul o costat desconegut.

c2=a2+b2

que és precisament la formulació de la teorema de Pitágoras.

La teorema s'utilisa en triangulació (vore Fig. 3) per a resoldre un triàngul, i saber determinar:

  • el tercer costat d'un triàngul quan coneixem un àngul i els costats adjacents:

c=a2+b22abcosγ.

  • els ànguls d'un triàngul quan coneixem els tres costats:

γ=arccosa2+b2c22ab.

Archiu:Demostración del Teorema del Coseno.gif
Fig. 3b - Variació de l'hipotenusa d'acort en l'àngul opost, mantenint catetos fixos.

Estes fòrmules són difícils d'aplicar en el cas de medicions de triànguls molt aguts utilisant métodos simples, és dir, quan el costat c és molt chicotet respecte els costats a i b —o el seu equivalent, quan l'àngul γ és molt menut.

Existix un corolari de la teorema del coseno per al cas de dos triànguls semblants ABC i A'B'C'

cc=aa+bb(ab+ab)cosγ.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Granville-Smith-Mikesh. Trigonometria plana i esfèrica. UTeha, Mèxic D.F.(1982) ISBN 968-438-774-1
  2. 2,0 2,1 «Al-Kashi, Gamshid ibn Messaoud» (en francés).
  3. Heath, Sir Thomas (1921). A History of Greek Mathematics, vol. 1 (en anglés), Londres, Anglaterra: Oxford University Press.
  4. «Proposició 12 del llibre II dels Elements de Euclides». Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2012. Consultat el 8 d'abril de 2008.
  5. «Esquema del desenroll històric de la matemàtica». Universitat Nacional del Nordest. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2013. Consultat el 28 d'abril de 2010.
  6. Plantilla:Obra citada/núcleo.
  7. «La trigonometria àrab, Al-Battani, Abu’l-Wafa, Ibn Yunus, Nasir al-Tusi» (en català) (html). Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2008. Consultat el 8 de juny de 2008.
  8. Viète, François (1579). Cànon mathematicus seu ad triangula, Lutetia Mettayer.
  9. Boyer, Carl B. (1968). A History of Mathematics, Nova York: Estats Units: John Wiley & Sons, pp. 439-445. ISBN 0-471-54397-7.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]