Anar al contingut

Teoria S

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Teoria S (S Theory) és una teoria quàntica de la gravetat introduïda per Itzhak Bars en 1997,[1] com una extensió de la Teoria M en 13 dimensions (13D).

És una teoria que representa una super-àlgebra máximamente estesa en 32 generadors fermiónicos i 528 bosónicos, i l'objectiu dels quals és investigar les propietats no perturbativas de la teoria secreta que està darrere de les cuerdo i atres p-branas. L'estructura de simetria d'esta àlgebra implica l'existència d'a lo manco 13 dimensions, algunes de les quals permaneixen amagades des del punt de vista dels enfocaments perturbativos que involucren p-branas. Implica una teoria de supergravedad covariant SO(10,2) com el llímit de la teoria secreta que està darrere de les teories de supercuerdas.

Panorama general

[editar | editar còdic]

Les dualidades de cordes i p-branas descansen en la noció de que hi ha una teoria supersimétrica secreta, fascinant i misteriosa, la qual pot ser la Teoria M, la Teoria F, la Teoria S o una atra més complexa. Inclouen totes les possibles p-branas obertes i tancades, tals com cuerdo, membranes, 5-branas, etc. Aixina com les extensions centrals singulars de Lorentz estan darrere del tractament de les propietats no perturbativas de la Teoria M i la Teoria F, les extensions centrals no singulars de Lorentz estan darrere del tractament de les propietats no perturbativas de la Teoria S. La seua presència és requerida per a vore l'alcanç complet de les dimensions amagades i de les simetria de dualitat presents en la teoria secreta de supercuerdas. La superalgebra de la Teoria S serà més difícil pero més interessant, ya que deuria permetre trobar relacions entre els resultats de les Teories M, F i S.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. I. Bars, (1997). S Theory. Physical Review D, 55(4): 2373-2381


Referències

[editar | editar còdic]