Anar al contingut

Terna pitagórico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pythagorean tiling based on 5 and 12.svg
Terna pitagórico
Archiu:Trigonometria 01a.svg
Triàngul rectàngul en els seus tres costats i ànguls nomenats. El triàngul rectàngul les llongituts del qual dels seus tres costats siguen número entero positius, estos formen una terna pitagórico, i evidentment a2+b2=c2

Una terna pitagórico és un conjunt ordenat de tres números sancers positius a, b, c, i són solució de l'equació diofántica quadràtica a2+b2=c2.[1] La nomenclatura es lliga al teorema de Pitágoras, el qual afirma que en qualsevol triàngul rectàngul, es complix que r2+s2=t2 (a on t és la llongitut de la hipotenusa; i les atres variables, llongituts de catetos, en número entero). En sentit recíproc també es complix, o siga, qualsevol terna pitagórico es pot associar en les llongituts dels dos catetos i de l'hipotenusa corresponent, formant un triàngul rectàngul.

Definició

[editar | editar còdic]
Archiu:Pythagorean theorem - Ani.gif
Animació demostrant la terna pitagórico més simple, 32 + 42 = 52

Als número entero u,v,w, que satisfan l'equació diofantina de segon grau u2+v2=w2, se'ls crida números pitagórico.[2]

Ternes pitagórico primitives

[editar | editar còdic]

Les ternes pitagórico solen representar-se com (abc). Les ternes que els seus tres números són primers relatius són denominats ternes pitagórico primitives o números pitagórico. Les 16 primeres ternes pitagórico primitives, en c ≤ 100 són:

( 3 , 4 , 5 ) ( 5, 12, 13) ( 8, 15, 17) ( 7, 24, 25)
( 9, 40, 41) (11, 60, 61) (12, 35, 37) (13, 84, 85)
(16, 63, 65) (20, 21, 29) (28, 45, 53) (33, 56, 65)
(36, 77, 85) (39, 80, 89) (48, 55, 73) (65, 72, 97)

Història

[editar | editar còdic]

Des d'un punt de vista històric, Pitágoras (570-490 a. C.) va ser qui va plantejar el problema lligat a la construcció de triànguls rectànguls, els costats dels quals foren llongituts sanceres. En qualsevol cas, es proponia resoldre l'equació:

a2+b2=c2

per a valors sancers de a,b,c. Pitágoras va trobar infinites solucions al problema en la forma de tres equacions

{a=j21b=2jc=j2+1

dependents del paràmetro sancer positiu j,[3] com pot ser l'eixemple 152+82=172.


L'estudi de les ternes pitagórico va començar abans de l'época de Pitágoras (VI a. C.). Mil anys abans del naiximent d'este filòsof i matemàtic grec, en l'Antiga Babilonia ya es traçaven triànguls i ternes pitagórico per a delimitar les terres. S'han trobat taules babilòniques que contenen algunes d'estes ternes, i que sugerixen que els babilonios tenien algun método per a generar-les. També existix evidència del seu us en l'antic Egipte per a generar ànguls rectes, els quals eren utilisats en chicotetes construccions.[4] És dir que s'atribuïx als babilonios ser els primers en trobar ternes pitagórico, les quals estan registrades en la tablilla Plimpton 322, alguns investigadors suponen que per a generar dites ternes varen utilisar la fòrmula:[5]

{a=m2n2b=2mnc=m2+n2

com a m>n, la qual també apareix en el llibre dècim de Els Elements de Euclides.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Beskin Divisió inexacta, Editorial Mir, Moscou
  2. Burton W. Jones, Teoria dels números, Editorial F. Trillas, Mèxic/ 1969
  3. Ribnikov. Història de la matemàtica
  4. «Una tablilla babilònica mostra l'eixemple de geometria aplicada més antic del món».


Referències

[editar | editar còdic]