Terremot de Guatemala de 2012

Archiu:Eartquake Guatemala 2012.jpg

Terremot de Guatemala de 2012

El terremot de Guatemala de 2012 va ser un moviment telúric en una magnitut de 7,4 M_w, ocorregut el dimecres 7 de novembre de 2012 a les 10:35:47 hora local (16:35:47 UTC). El epicentre del sisme es va situar en el oceà Pacífic a 35 km al sur de Champerico, Guatemala. El sisme va poder percebre's en gran part de Centroamérica, aixina com el centre i suroest de Mèxic.

El Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic va emetre un avís sobre la possibilitat d'un tsunami dins d'un àrea des de 160 a 320 km de l'epicentre (des de Mèxic fins a Colòmbia). Esta alerta va ser cancelada posteriorment.

Est és el sisme més fort que s'haja registrat en Guatemala despuix de 36 anys, quan el terremot del 4 de febrer de 1976, en una magnitut 7.5 M_w, va sacsar el país, deixant més de 23,000 morts.

Senyes sísmiques

El sisme va ser causat per les tensions acumulades en una falla inversa en la zona d'subducción que es troba a lo llarc de la costa del Pacífic de Guatemala. Es tracta d'una zona en una alta sismicidad causada per la placa de Cocos que espenta contra la placa del Carib i la placa Nortamericana i esta subducida baix d'elles, formant una zona de subducción marcada per la fossa Mesoamericana situada a uns 50 quilómetros de la costa del Pacífic de Guatemala. En la latitut de l'epicentre del sisme, ubicat prop d'esta triple confluència tectónica, la placa de Cocos es mou a una velocitat d'aproximadament 70-80 milímetros per any cap al nornoreste sobre les plaques del Carib i Nortamericana.

Segons senyes de INSIVUMEH i del USGS, es varen produir més de 180 rèpliques en una magnitut d'entre 3,5 i 6,5 M_w, de les quals 5 varen ser sentides en el país, posant en risc les obres de rescat.

Víctimes i danys materials

Archiu:Terremoto 2012 en San Marcos, Guatemala. 13. CAPS 12

El mateix dia del terremot, els marquenses solidaris, comencen la reconstrucció de les seues vivendes i les dels seus amics i veïns.

Guatemala

En Guatemala els departaments afectats varen ser Sant Marcos, Quetzaltenango, Sololá, Retalhuleu, Totonicapán, Quiché, Huehuetenango i Suchitepéquez. Pel moment s'ha confirmat un total de 44 morts i 175 ferits en Guatemala, mentres que USGS dona a 139 la cantitat de morts pel sisme. En el departament de Sant Marcos es varen registrar 30 morts, aixina com edificis colapsats o en danys severs. Dèu de les víctimes, tots d'una sola família, varen fallir soterrats per una esmonyida que va ocórrer en el municipi de Sant Cristóbal Cucho.

En el departament de Quetzaltenango es varen registrar onze morts en els municipis de Zunil, Concepció Chiquirichapa, Huitán i Quetzaltenango. Un dia despuix del sisme, es va registrar un total de 2966 evacuats i 5251 damnificats d'una població afectada d'1,3 milló. Sèt dies despuix del terremot, estes sifres varen incrementar a 25.941 evacuats i 26.010 damnificats.

Els danys materials varen ser considerables en els 8 departaments afectats. Mils de vivendes varen sofrir danys severs o varen ser destruïdes, carreteres varen ser bloquejades per esmonyides i es varen produir corts d'electricitat i de comunicació. Segons informació preliminar de la Coordinadora Nacional per a la Reducció de Desastres (CONRED), 12.376 vivendes varen ser afectades, de les quals 2637 han segut declarades inhabitables. Brigades d'evaluació de danys —compostes de 800 tècnics de CONRED, militars, i voluntaris capacitats— varen ser creades per a evaluar la totalitat dels danys en els departaments afectats. Més de 25.000 persones varen ser evacuats, de les quals més de 9000 estan ateses en 61 albercs en els departaments de Sant Marcos, Quiché i Quetzaltenango.

En la Ciutat de Guatemala, l'edifici del Palau Nacional de la Cultura—sèu del govern fins a 2001— va presentar fissures a causa del sisme de 1976. Segons informes de les autoritats del Palau i del Museu, els danys varen ser lleus, encara que es varen registrar separacions en les columnes que dividixen els tres blocs de l'edifici. També es varen reportar llànties trencades i la caiguda d'algunes peces decoratives de fusta. La principal preocupació va ser la solsida parcial dels murals de l'artiste Alfredo Gálvez Suárez, ubicats entre el primer i segon pis, per la separació del material sobre el que varen ser pintats (celotex) de les parets.

Mèxic

En Mèxic no va haver víctimes ni danys materials de consideració. En l'estat de Chiapas, es varen registrar danys lleus o moderats. Edificis públics varen ser evacuats i els servicis telefònics i d'Internet varen sofrir interrupcions. En més d'una dotzena d'edificis es varen produir fissures menors, incloent l'ajuntament de Tapachula i una escola en Ciutat Hidalgo, pero es varen descartar víctimes. En la ciutat fronteriça de Tapachula solament va haver danys menors en l'infraestructura urbana, com la caiguda de semàfors, llànties, plafons, trencament de cristals, fissures i solsides menudes de repello. Durant el sisme molta gent va sofrir atacs d'histerisme per l'intensitat i duració del moviment. Despuix del terremot es varen suspendre les activitats educatives.

Segons un mig de prensa mexicà va haver 17 morts en Sant Cristóbal de les Cases en Chiapas, pero esta notícia no ha segut confirmada per les autoritats mexicanes, ni per atres mijos de prensa.^{cita requerida}

En Oaxaca, es va declarar zona de desastre al municipi de Sant Baltazar Yatzachi el Baix, pels danys que va deixar en eixa zona, que va ser una de les més afectades en Mèxic pel sisme.