Anar al contingut

Terremot de Guerrer de 2021

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:2021-09-08 Acapulco, Mexico M7 earthquake shakemap (USGS).jpg
Terremot de Guerrer de 2021

El terremot de Guerrer de 2021 va succeir a les 20:47:46 CST (2021-09-08 01:47:46 UTC) el 7 de setembre del 2021 en una magnitut de 7.0 segons el Servici Geològic d'Estats Units[1] o 7.1Mw segons el Servici Sismológico Nacional.[2] El seu epicentre va ser en l'estat de Guerrero, a 11 km al suroest d'Acapulco de Juárez.[2] Va ser un terremot de falla de cabalgamiento ubicat en o prop del llímit de la zona d'subducción de la placa nortamericana i la placa de Cocos; va ocórrer en l'extensió sur de la Brecha de Guerrero. El terremot va matar a 14 persones i va ferir a lo manco a atres 23. A lo manco 1.6 millons de persones en Mèxic es varen vore afectades pel terremot que va resultar en danys severs localisats. És el terremot més gran des del terremot d'Oaxaca de 2020 que va tindre una magnitut estimada de 7.4Mw[2] i el més mortífero des del terremot d'Oaxaca de 2018 que va matar indirectament a 14 persones.[3]

La prensa i les rets socials varen destacar la coincidència en la data d'este sisme en la del terremot de Chiapas de 2017 que també va ocórrer un 7 de setembre, 4 anys abans; inclús, de la mateixa manera que en aquell sisme, en este es varen presentar llums de terremot. Fòra d'eixes coincidències no existix major relació entre ells per la distància entre els epicentre d'un sisme i l'atre.

Geologia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Geologia de Mèxic.

Ubicat en el cim de tres de les grans plaques tectónicas, Mèxic és una de les regions més sísmicamente actives del món. El moviment relatiu d'estes plaques de la corfa causa terremots freqüents i erupció volcàniques ocasionals. La major part de la massa terrestre mexicana es troba en la placa nortamericana en moviment cap a l'oest. El fondo de l'Oceà Pacífic al sur de Mèxic està sent dut cap al noreste per la placa de Cocos subjacent. Degut a que la corfa oceànica és relativament densa, quan el fondo de l'Oceà Pacífic es troba en la corfa continental més llaugera de la massa continental mexicana, el fondo oceànic es subduce baix de la placa d'Amèrica del Nort creant la profunda trinchera d'América Central a lo llarc de la costa sur de Mèxic. També com a resultat d'esta convergència, la massa terrestre de Mèxic que es mou cap a l'oest es ralentisa i s'arruga creant les cadenes montanyoses del sur de Mèxic i terremots prop de la costa sur de Mèxic.[4]


La Ciutat de Mèxic és vulnerable als terremots. La raó principal d'açò és la geologia de la superfície de la zona, especialment el centre de la ciutat. La ciutat va ser construïda originalment en una illa en el mig del llac Texcoco, i les regles asteques varen construir dics per a previndre inundacions mentres que les regles colonials espanyoles drenaron més alvance els llac en un proyecte hidràulic massiu (conegut com el Desaiguador) en resposta a les inundacions periòdiques importants. La geologia propenca a la superfície d'esta àrea es classifica en tres seccions: l'antic llit del llac, que és argila blana de cendra volcànica en un alt contingut d'aigua, un àrea de piedemonte, gran part de la qual està coberta per 5 a 30 metros de lava de menys de 2.500 anys d'antiguetat, i una antiga zona de la delta del riu.[5]

En el llit del llac històric, la rovina predominant i els sediment d'argila volcànica amplifiquen la sacsada sísmica. El dany a les estructures es veu agravat per la liqüefacció del sol, que causa la pèrdua de soport dels fonaments i contribuïx a l'assentament espectacular de grans edificis.

Tectónica en l'estat de Guerrero

[editar | editar còdic]
Archiu:Tectonica de la republica mexicana.png
Tectónica de la República Mexicana.
Archiu:Registro sísmico de la estación CAPS 8 , CAPS 9 durante el terremoto de Guerrero de 2021.png
Registres sísmics d'acceleració en estacions de banda ampla del Servici Sismológico Nacional de la tremolació del dia 7 de setembre de 2021.

Localisat junt al llímit entre les plaques tectónicas de Cocos i Norteamérica en la Costa del Pacífic mexicà, l'estat de Guerrero és un dels més actius sísmicamente del país. En esta regió, la placa de Cocos s'està ficant per baix de la placa de Norteamérica en un fenomen que es coneix com a subducción. La trinchera Mesoamericana és la traça geomorfològic que delimita el contacte entre eixes dos plaques tectónicas. Guerrero és un estat que registra al voltant del 25% de la sismicidad que es presenta en Mèxic. Açò es deu a l'entrada de la placa de Cocos (placa oceànica) per baix de la placa de Norteamérica (placa continental). El punt de trobada entre estes dos plaques ocorre front a les costes del Pacífic, des de l'estat de Jalisco, fins al de Chiapas. Sismes importants en Guerrero, per mencionar alguns, són el sisme de l'Ángel del 28 de juliol de 1957 de magnitut 7.5, i el sisme de Petatlán del 14 de març de 1979 en magnitut de 7.6.[2] Abdós varen generar danys importants en regions propenques a l'epicentre i en la Ciutat de Mèxic. A mida que passa el temps en una regió en a on no ha ocorregut un sisme, major és la provabilitat de que ahí ocórrega un. Esta situació es presenta entre Acapulco i Petatlán en la Costa Gran de Guerrero, esta regió és coneguda pels sismólogos com la Brecha de Guerrero. En la Brecha de Guerrero, entre 1899 i 1911, varen ocórrer quatre sismes les magnituts dels quals varen oscilar entre 7.5 i 7.8. Han passat 108 anys des de l'últim sisme en este lloc, per lo que es considera un lloc en alta provabilitat d'ocurrència per a un sisme en magnituts similars a les mencionades. Estudis en el camp de sismologia realisats per investigadors, tant nacionals com a estrangers, han determinat que la Brecha de Guerrero és la regió en a on s'esperaria que ocorreguera un sisme de magnitut considerable.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Terremot

[editar | editar còdic]

El terremot va ocórrer com a resultat de falles d'espente poc profundes en o prop del llímit de la placa entre les plaques de Cocos i Amèrica del Nort. Les solucions de profunditat i mecanisme focal de l'event són consistents en el terremot que ocorre en l'interfaç de la zona d'subducción (aproximadament 20 km de profunditat) entre estes plaques. El terremot va ocórrer aproximadament a 60 km al noreste de la Fossa d'Amèrica Mija, a on la placa de Cocos comença el seu descens cap al mant baix de Mèxic. En la regió d'este terremot, la placa de Cocos es mou aproximadament cap al noreste a una velocitat de 65 mm / any.[6]

Impacte

[editar | editar còdic]

A lo manco 8.700 estructures en 40 municipis de Guerrero varen sofrir danys[7] lo que va afectar a 15.000 persones i a 3.060 d'ells en comunitats rurals.[8][9]

Intensitat Mercalli Modificada en diferents estats de Mèxic[10]
MMI Estats
Plantilla:MMI Guerrero
Plantilla:MMI Ciutat de Mèxic
Plantilla:MMI Estat de Mèxic, Morelos, Pobla
Plantilla:MMI Oaxaca, Michoacán, Veracruz,

Hidalgo i Tlaxcala

Plantilla:MMI Jalisco, Colima, Chiapas, Querétaro i Guanajuato

Segons la Secretaria de Protecció Civil de Guerrero, més d'1,801 estructures entre vivendes, escoles, hotels, hospitals i oficines varen resultar danyades. Es varen reportar aproximadament 70 incidents de solsides vials, 58 d'ells entre les ciutats de Acapulco i Chilpancingo. Onze informes de solsides de carreteres varen ocórrer en la Carretera Federal Mexicana 95 d'Iguala a Chilpancingo. També es varen reportar a lo manco 56 fugues de gas en Acapulco.[11]


En Acapulco una edificació es va balancejar i va resultar danyada, també va haver corts d'energia elèctrica i es varen reportar fugues de gas.[12][13] Postes de servicis públics i algunes vivendes varen resultar en danys, de la mateixa manera que varis autos.[14] Es varen produir esmonyides de roques en la ciutat que varen bloquejar carreteres i varen interrompre el tràfic. Les carreteres també varen ser bloquejades per esmonyides de terra i solsides de roques.[15] El terremot va generar pànic en la ciutat i va expulsar a moltes persones dels hotels. Es varen descobrir danys menors en els edificis terminals del Aeroport Internacional de Acapulco, lo que va motivar la suspensió d'operacions fins a les 11:30 hora local del dia següent.[16] No obstant, la torre de control del tràfic aéreu de l'aeroport va resultar greument danyada quan les teixixques del sostre i les enrunes varen caure a la sala de control.[17]


Més de 200 unitats en un edifici d'apartaments en Diamant, Acapulco varen ser abandonades pels residents per la magnitut dels danys i al temor de que no fora segur per a la seua ocupació. Atres 26 edificis de la ciutat varen ser abandonats per veïns, que varen passar la nit dormint en els carrers.[18] Els murs de contenció d'una escola en el barri Primer de Maig varen colapsar, deixant al descobert els seus fonaments i posant l'estructura en risc de colapse total.[19] Assentaments rurals com Xaltianguis, Xolapa, Les Tortolitas, El Playón, La Sierrita, Sant Josep, Pablo Galeana, Les Marías, Aigua Zarca i La Calera varen ser afectats pel terremot, tots varen reportar danys en vivendes i ferits.[20] Una luxosa casa de tres pisos en les zones de Punta Brava de la ciutat es va derrocar per complet durant la tremolació.[21]

El terremot va derribar el gran arbre Enterolobium cyclocarpum de 50 anys en el carrer José María Iglésies, una atracció turística icònica en Acapulco. El colapse de l'arbre va interrompre el fluix de tràfic quan va caure al carrer. A lo manco 10 treballadors del servici públic varen retirar els restants de l'arbre a les 08:00 hora local del 8 de setembre.[22]

La Casona De Benito Juárez va ser un atre centre patrimonial i atractiu turístic que es va vore severament afectat pel terremot. L'edifici construït en la década de 1950 va sofrir el colapse complet d'una paret d'atobó i tenia alguns clavills grans. Els fragments de teixixca, fanc i pedra que es varen utilisar per a construir l'edifici varen quedar escampats pel sol despuix del terremot.[23]


En el municipi de Acatepec, el sisme va danyar 824 vivendes, nou escoles i una iglésia.[24]

A lo manco 1,6 millons de persones en la Ciutat de Mèxic i atres quatre estats mexicans varen sofrir corts d'electricitat.[25] Es va reportar que el 99% de les alarmes sísmiques instalades en la Ciutat de Mèxic varen funcionar i varen alertar a la ciutadania del sinistre en la deguda anticipació.[26] En l'alcaldia Iztapalapa de la Ciutat de Mèxic, alguns usuaris del sistema Cablebús de la llínea 2 varen quedar varats en els seus viages dins de les cabines; els mateixos varen poder completar els seus viages passats uns minuts.[27]

Damnificats

[editar | editar còdic]
Archiu:Deslave en el Cerro del Chiquihuite (16313410905186558).jpg
Rescatistas atenent el lloc d'una esmonyida de terra en Cerro del Chiquihuite.

Héctor Astudillo, governador de Guerrero, va confirmar que una persona va fallir en el municipi de Coyuca de Benítez per la caiguda d'un poste i una atra persona també va morir d'un infart en Pobla.[28][29] Es va informar d'una tercera mort en Xaltianguis, Guerrero, una vella va morir quan es va derrocar una prop en una clínica que estava visitant.[30] En Acapulco es varen informar tres morts adicionals atribuïdes a atacs cardíacs.[31]


A lo manco 20 persones varen resultar ferides en pobles rurals que rodegen l'àrea de Acapulco durant el terremot.[20] Dos persones varen resultar ferides en Sant Gaspar dels Reis, Metepec quan un mur es va derrocar sobre elles mentres anaven en una motocicleta. La parella lesionada va ser traslladada a un hospital de Metepec a on varen rebre tractament.[32] En Orizaba, Veracruz, tres persones varen sofrir crisis nervioses en quedar atrapades en un ascensor de l'Hospital General Regional.[33]

Dos dies despuix del terremot, un home va morir en un choc vehicular en la carretera federal Acapulco-Pinotepa prop de Acapulco, afectat pel terremot.[34][35]

El 10 de setembre, a les 13:30 hora local, va ocórrer una esmonyida de terra en el cerro del Chiquihuite en Tlalnepantla de Baz, Estat de Mèxic, matant a dos persones i causant una ferida. A lo manco 10 persones; sis adults i quatre chiquets estaven entre els desapareguts.[36] L'esmonyida de terra va dur grans roques que varen destruir quatre cases i varen enterrar a vàries prop de l'ala. A lo manco 80 residents varen ser evacuats. Segons el governador de l'Estat de Mèxic, Alfredo del Mall Maza, les fortes pluges en la ciutat, aixina com el terremot, varen debilitar les condicions del sol en el cerro, desencadenant l'esmonyida de terra.[37][38]

Una chiqueta de 14 anys de Tortolitas es va convertir en la dècima víctima mortal del terremot després de sucumbir a les ferides que va sofrir en derrocar-se un mur.[39]


El 15 de setembre, la Procuraduría General de la República de Mèxic va confirmar la recuperació del cos d'un desaparegut baix l'esmonyida de terra en Cerro del Chiquihuite. La víctima va ser identificada com una chiqueta de tres anys pels seus familiars.[40]

Els cossos en descomposició de dos persones; una mare (també mare del chiquet recuperat el 15 de setembre) i el seu fill inicialment desapareguts varen ser trobats baix l'esmonyida de terra el 22 de setembre.[41]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «M 7.0 - Acapulco, Mèxic» (en anglés). Servici Geològic d'Estats Units. Consultat el 2021-10-16.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Sismes grans.». Servici Sismológico Nacional (Mèxic). «Buscar en la llista fins a la data del sisme per a verificar senyes.»
  3. ↑ «[1]». Consultat el 2021-10-16 (en en-US).
  4. ↑ «Seismicity of the Earth 1900–2010 Mexico and Vicinity» (en anglés). Servici Geològic d'Estats Units.
  5. ↑ (1995).Universitat Nacional de Colòmbia.Santafe de Bogota D.C.(3)
    5-19.Consultat el 15 d'octubre de 2021.
  6. ↑ «M 7.0 - Acapulco, Mèxic». earthquake.usgs.gov. Consultat el 2021-10-16.
  7. ↑ «Incrementen danys per sisme a més de 8 mil 700 vivendes: Astudillo» (en és-es). Enfocament Informatiu. Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2021. Consultat el 2021-09-19.
  8. ↑ «Governe estatal va enganyar al president sobre danys en Acapulco: Adela» (en és). El Sol de Acapulco | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Guerrero i el Món. Consultat el 2021-09-12.
  9. ↑ «Danys per sisme regloten capacitat financera i operativa, afirma Adela Román» (en és-mx). Periòdic Novetats. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2021. Consultat el 2021-09-12.
  10. ↑ «M 7.0 - Acapulco, Mexico - Impact». earthquake.usgs.gov. Consultat el 2021-10-30.
  11. ↑ «Van mil 80 immobles en danys considerables en Guerrer per sisme» (en és-mx). Quadratín Guerrer. Consultat el 2021-09-09.
  12. ↑ «Powerful earthquake hits southern Mexico» (en en-us). BNO News. Consultat el 2021-09-08.
  13. ↑ «Shaking felt in Mexico City as 7.0 magnitude earthquake hits near Acapulco» (en en-us). KTLA. Consultat el 2021-09-08.
  14. ↑ «la-tremolació-en-epicentre-en-acapulco-del-dimarts-7-de-setembre-cdmx-ciutat-de-mexico-mx-terremot-fotos-i-notícia/ Sisme en Mèxic de magnitut 7,1 EN VIVO hui última hora de la tremolació en epicentre en Acapulco del dimarts 7 de setembre CDMX | Ciutat de Mèxic | MX | Terremot | FOTOS I | MUNDO» (en és). El Comerç Perú. Consultat el 2021-09-08.
  15. ↑ «El seisme que ha sacsat Mèxic, en imàgens». elpais.com. Consultat el 2021-09-08.
  16. ↑ «Aeroport de Acapulco suspén operacions per revisió despuix de sisme» (en és-mx). www.milenio.com. Consultat el 2021-09-08.
  17. ↑ «de-sisme-afectació-proteccion-civil-7187148.html Suspén operacions l'aeroport de Acapulco» (en és). El Sol de Acapulco | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Guerrero i el Món. Consultat el 2021-09-09.
  18. ↑ «Inhabitables departaments de l'Unitat Vicente Guerrero 200» (en és). El Sol de Acapulco | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Guerrero i el Món. Consultat el 2021-09-09.
  19. ↑ «Secundària a punt de colapsar per caiguda de mur de contenció» (en és). El Sol de Acapulco | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Guerrero i el Món. Consultat el 2021-09-09.
  20. ↑ 20,0 20,1 «de-sisme-terremot-guerrer-solsides-7189629.html A lo manco 20 ferits en zona rural de Acapulco despuix de sisme» (en és). El Sol de Acapulco | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Guerrero i el Món. Consultat el 2021-09-09.
  21. ↑ «Sisme colapsa casa en el punt conegut com La Solsida» (en és). El Sol de Acapulco | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Guerrero i el Món. Consultat el 2021-09-09.
  22. ↑ «de-fort-sisme-dona-nos-afectació-tremolació-7188020.html Cau gran arbre de parota en més de 50 anys despuix de fort sisme» (en és). El Sol de Acapulco | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Guerrero i el Món. Consultat el 2021-09-09.
  23. ↑ «Provoca sisme severs danys en la "Casona de Benito Juárez"» (en és). El Sol de Acapulco | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Guerrero i el Món. Consultat el 2021-09-09.
  24. ↑ «Van 2 mil 73 construccions danyades pel sisme en l'estat; 2 mil 6 són vivendes» (en és-mx). El Sur Acapulco suracapulco I Notícies Acapulco Guerrer. Consultat el 2021-09-10.
  25. ↑ «CFE: Sense llum milló 600 mil usuaris en CDMX i 4 estats per sisme» (en és). Asteca Notícies. Consultat el 2021-09-08.
  26. ↑ «Powerful earthquake strikes southwest Mexico». CNN. Consultat el 2021-09-08.
  27. ↑ «Passengers Stuck in Swaying Cable Car as Powerful Earthquake Felt in Mexico City» (en en-sg). Yahoo TV. Consultat el 2021-09-10.
  28. ↑ «de-sisme-de-7-1 Guerrer reporta un decés despuix de sisme de 7.1». Expansió.
  29. ↑ «Despuix de sisme del 7 de setembre, reporten un mort en Pobla» (en és-mx). www.milenio.com. Consultat el 2021-09-08.
  30. ↑ «Reporten segon decés per sisme en Acapulco» (en és-mx). Quadratín Guerrer. Consultat el 2021-09-09.
  31. ↑ «de-el-sisme-tremolació-mort-dona-nos-afectació-7193864.html Moren tres prestadors de servicis turístics despuix del sisme» (en és). El Sol de Acapulco | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Guerrero i el Món. Consultat el 2021-09-10.
  32. ↑ «colapsar-una-barda-per-el-sisme-en-metepec-030171/ Dos lesionats en Metepec en colapsar una barda pel sisme d'esta nit» (en és). Agència de Notícies MVT. Consultat el 2021-09-10.
  33. ↑ «3 persones atrapades en elevador d'Hospital, esglai i crisis nervioses per sisme» (en és). El Sol de Orizaba | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Veracruz i el Món. Consultat el 2021-09-10.
  34. ↑ «Mor atropellat sobre la carretera en la zona rural de Acapulco» (en és-mx). Quadratín Guerrer. Consultat el 2021-09-10.
  35. ↑ «Atropellen i maten a comerciant en la carretera Acapulco-Pinotepa» (en és-mx). AHORA Guerrer. Consultat el 2021-09-10.
  36. ↑ «A lo manco dos morts i 10 desapareguts en Tlalnepantla despuix d'una solsida en el cerro Chiquihuite» (en és-mx). EL PAÍS. Consultat el 2021-09-11.
  37. ↑ «At least 1 dead, 10 missing in landslide near Mexico City» (en en). AP NEWS. Consultat el 2021-09-11.
  38. ↑ «Quatre desapareguts en deslave de Cerro del Chiquihuite en Tlalnepantla» (en espanyol). Còdic Sant Luis - Periòdic en llínea. Consultat el 2021-09-11.
  39. ↑ «atra-vida-en-Acapulco-mor-jove-que-sobrevivio-a-la-caida-de-un-mur-20210911-0297.html Sisme cobra una atra vida en Acapulco; mor jove que va sobreviure a la caiguda d'un mur» (en és-mx). EL DEBATE. Consultat el 2021-09-12.
  40. ↑ «[2]». Consultat el 2021-09-19 (en és-MX).
  41. ↑ «Cerro del Chiquihuite: velen a dos victimar; desestajaran més cases» (en és). chilango. Consultat el 2021-09-28.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terremot_de_Guerrer_de_2021&oldid=642175»