Llums de terremot

Les llums de terremot (EQL, de l'anglés Earth Quake Light) corresponen a un inusual fenomen aéreu lluminós, similar en apariència a una aurora boreal, que apareix en el cel per damunt o prop d'àrees a on hi ha estrés tectónico, activitat sísmica o erupció volcàniques. Són especialment visibles en la nit. Encara que existixen vàries hipòtesis que tracten d'explicar este fenomen, entre elles la triboluminiscencia i la teoria de Friedemann Freund, encara no hi ha una interpretació totalment convincent que explique este fenomen.

Apariència

Les llums són més evidents durant un terremot, encara que existixen reportes de llums que varen aparéixer despuix o inclús abans, com les que es varen registrar en moltes localitats espanyoles en hores prèvies al gran terremot de 1755, terremot de Tangshan de 1976. Generalment tenen formes similars a les d'una aurora i són de tonalitats entre blanc i blau, pero ocasionalment s'han reportat en un major espectre de color. La lluminositat sol ser visible durant varis segons, pero hi ha hagut casos en els que duren decenes de minuts com durant el gran terremot de Mèxic de 7 de setembre de 2017 aixina com en el Terremot de Mèxic de 2021 en la mateixa data de l'any 2021, en el terremot de L'Aquila en Itàlia en 2009, en Hondures en 2009, en el terremot del centre-sur de Chile en 2010, en el terremot d'Equador de 2016 i en el terremot de Japó de 2011, també científics peruans varen estudiar este fenomen durant el terremot de 2007.

També hi ha hagut casos en els que les ones electromagnètiques causades per un terremot varen interferir en les transmissions d'ones de radi, com durant el terremot de Valdivia de 1960

Hipòtesis propostes

Segons investigadors de la Universitat Rutgers dels Estats Units, estos centelleigs/centellejos lumínicos es produïxen degut a que les esmonyides del sol prop de les falles geològiques de la Terra podrien generar una càrrega elèctrica.

Si be les roques són aïllants, s'ha demostrat en experiments de laboratori que estes són bones conductores d'electricitat en la seua superfície. Este fenomen va ser descobert pel físic mineralogista Friedemann Freund. Ell es va donar conte de que els grans minerals en les roques estan plens d'imperfeccions, puix presenten àtoms d'oxigen en estats imperfectamente ionizados, en la qual cosa es varen formar els cridats buits d'electró, els quals duen una càrrega similar a la d'un electró, pero oposta, és dir, no negativa, sino positiva.

En proves de laboratori es va comprovar que en les roques a l'aire lliure, els buits-p tendixen a moure's i a fixar-se en la superfície d'estes, en lo que es genera conductivitat. Davant la presència d'un esforç, els buits d'electró s'activen i poden moure's a través d'alguns tipos de roques (ígneas i metamòrfiques).

Durant un terremot, es pot lliberar en la corfa un núvol de clots-p, per l'esforç sísmic, els quals ascendixen a través de les roques i es manifesten sorgint de la terra com plasma en estat sòlit, els efectes del qual inclouen llums de terremot, emissions infrarrojas detectades de l'espai, soroll d'ones de radi, destorbament en la alta atmòsfera, i inclús un comportament estrany en els animals.

Crítiques

Segons l'escritor escèptic i divulgador científic Brian Dunning, els investigadors deurien preocupar-se pel fet de que a l'any 2016 "no hi ha observacions confirmades ben documentades". Dunning diu que açò és sintomàtic de la falta d'acort sobre quin conte com a llum de terremot, quàn ocorren i on. Li preocupa que els suposts albiraments de llums de terremot tinguen orígens diversos; alguns ficticis, i que per lo tant no tinga sentit parlar del fenomen com si ya estiguera confirmat. No obstant el material videogràfic relacionat en les

llums de terremot seguix creixent. Ademés senyala que:

"hi ha un volum sorprenent de lliteratura en la matèria... i els estudis no es posen d'acort en pràcticament res... forçant-me a qüestionar-me quànts d'estos investigadors estan familiarizados en l'imperatiu categòric de Ray Hyman: 'No intentes explicar alguna cosa fins que estigues segur de que hi ha alguna cosa que necessite ser explicat'".

D'igual manera Robert Sheaffer diu estar sorprés per la cantitat d'escèptics i bloggers de ciència que han acceptat les llums de terremot com un fenomen real. Sheaffer ha comparat eixemples denominats de llums de terremot en fotografies de núvols iridiscents, i diu que són indistinguibles.

A açò afig: "És verdaderament increible cuán mutables són les llums de terremot. A voltes lluïxen com a menuts globos, pujant una montanya. A voltes lluïxen com a centelleigs/centellejos de llampada. Atres voltes són exactament com els núvols iridiscents. Les llums de terremot es poden semblar a lo que siga, sempre i quan estigues ávido per trobar-les."

Sharon Hill ha dit que no hi ha consens científic en tema de llums de terremot, i que no s'ha realisat suficient

investigació. L'escritora senyala que no tots els terremots són iguals i per lo tant és possible que falles geològiques d'extensió i compressió produïxquen "comportaments distints sobre la superfície aixina com baixe el sol". Li sembla comprensible que hi haja escèptics, "donada la falta d'confiabilidad, reproducibilidad i explicacions adequades." Una atra possibilitat és que:

"els terremots més forts trenquen cablejat elèctric i causen explosions en els transformadors, provocant els centelleigs/centellejos"