Terremot de Luhuo de 1973
El terremot de Luhuo de 1973 es va produir prop de la ciutat de Zhaggo en la prefectura autònoma tibetano de Garzê de la província de Sichuan, China, a les 18:37 hora local del 6 de febrer de 1973, en una magnitut de 7,6. El terremot va tindre una intensitat màxima de X en la escala d'intensitat Modificada de Mercalli. El resultat va ser de 2.204 morts i 2.743 ferits.[1]En el comtat de Luhuo es va produir una destrucció greu i generalisada.
Entorn tectónico
[editar | editar còdic]L'oest de Sichuan està situat en la vora de la replanell tibetà, en una vasta zona de complexa deformació continental causada per la colisió de la placa índia en la placa euroasiàtica. A mida que continua l'espente de la placa índia baix de la placa euroasiàtica a lo llarc del Himalaya, la corfa continental dins de la placa Euroasiàtica s'eleva i engrossa activament, formant el replanell tibetà. Com no hi ha estructures d'espente actives dins del replanell, la compressió s'acomoda per mig d'un moviment de rumbo a lo llarc de grans estructures, incloses la falla Altyn Tagh, la falla Kunlun, la falla Haiyuan i el sistema de falles de Xianshuihe. El moviment d'esmonyida lateral esquerra pressiona els blocs de la corfa terrestre del replanell tibetà cap a fòra, obligant-la a moure's cap a l'est. Mentrestant, el moviment de rumbo també dona com resultat la extensió d'est a oest del replanell, lo que provoca que les falles normals es trenquen dins de la corfa engrossada.[2][3]
Terremot
[editar | editar còdic]
El sistema de falles de Xianshuihe és una falla de rumbo lateral esquerra activa d'1.400 quilómetros de llarc que s'adapta al moviment de rumbo en el replanell tibetà. La falla és una de les estructures geològiques intracontinentales actives més grans del món. Des de 1893, a lo manco 350 quilómetros de llongitut de la falla s'han trencat en grans terremots successius en magnituts de 6,5 o més.[4]Des de 1700 fins a l'actualitat, la falla s'ha trencat en tota la seua llongitut durant grans terremots.[5]
El terremot va medir 7,9 en l'escala de magnitut d'ones superficials de China, pero un anàlisis i un nou càlcul posteriors indiquen una magnitut de 7,6. Este event va ser el resultat d'una esmonyida lateral esquerra pur en el segment Luhuo del sistema de falles de Xianshuihe. Una secció de la falla de Xianshuihe es va trencar a lo llarc de 90 quilómetros i va produir una esmonyida màxima de 3,8 metros en la secció poc profunda de 0 a 5 quilómetros de la zona de ruptura.[6][7]Prop del municipi de Dandu, un camp agrícola va quedar desplaçat 7,2 metros, pero els estudis varen indicar que també es tractava de l'acumulació de desplaçaments de terremots anteriors, inclós el de 1816.[8]Els científics varen documentar be les ruptures de la superfície a lo llarc dels 90 quilómetros de llongitut que s'estenen des de Renda fins a Kasu. El segment de 10 quilómetros del surest de la ruptura del terremot es va superpondre al del terremot de Renda de 1923,[9]un atre terremot de 7,3 en la falla de Xianshuihe.[8][6]
El segment de Luhuo del sistema de falles de Xianshuihe també va ser la font d'un terremot de magnitut 7,5 en 1816. No obstant, l'investigació de camp per mig d'excavacions en el segment Luhuo va revelar un registre de l'història dels terremots en la falla en els últims 3.000 anys. El primer event identificat en les capes d'estrats exposts va correspondre a l'any 769 a. C. També es varen identificar cinc events adicionals que varen ocórrer en els anys 318 a 545 d. C., 677 a 833 d. C. i 1008 a 1444 d. C. S'ha calculat un interval de recurrencia d'entre 157 i 1.200 anys per als terremots del 769 a. C. al 1973 d. C.[10]
Dos dies despuix es va produir una rèplica de 6,3, provablement provocada per la transferència d'esforços de Coulomb del terremot principal.[11]L'evidència geomòrfica del terremot estava ben conservada perque el terremot va ocórrer a mitan d'hivern.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Significant Earthquake Information» (en anglés). NOAA. Consultat el 2023-11-30.
- ↑ «Extension on the Tibetan plateau: recent normal faulting measured by InSAR and body wave seismology» (en anglés). OXFORD ACADEMIC. Consultat el 2023-11-30.
- ↑ «Present-day crustal motion within the Tibetan Plateau inferred from GPS measurements» (en anglés). AGU. Consultat el 2023-11-30.
- ↑ «Earthquake Triggering along the Xianshuihe Fault Zone of Western Sichuan, China» (en anglés). SPRINGER LINK. Consultat el 2023-11-30.
- ↑ «Southeastward increase of the clapix Quaternary slip-rate of the Xianshuihe fault, eastern Tibet. Geodynamic and seismic hazard implications» (en anglés). ScienceDirect. Consultat el 2023-11-30.
- ↑ 6,0 6,1 «Study on Rupture Models and Triggering Relationships of the 1923 Renda Earthquake and the 1973 Luhuo Earthquake» (en anglés). Consultat el 2023-11-30.
- ↑ «Rupture complexity of the 1970 Tonghai and 1973 Luhuo earthquakes, China, from P-wave inversion, and relationship to surface faulting» (en anglés). GeoScienceWorld. Consultat el 2023-11-30.
- ↑ 8,0 8,1 «Field study of a highly active fault zone: The Xianshuihe fault of southwestern China» (en anglés). GeoScienceWorld. Consultat el 2023-11-30.
- ↑ «M 7.0 - 184 km NW of Kangding, China» (en anglés). USGS. Consultat el 2023-11-30.
- ↑ «Abnormal Accelerating Stress Release Behavior on the Luhuo Segment of the Xianshuihe Fault, Southeastern Margin of the Tibetan Plateau, During the Past 3000 Years» (en anglés). frontiers. Consultat el 2023-11-30.
- ↑ «M 5.8 - 227 km NW of Kangding, China» (en anglés). USGS. Consultat el 2023-11-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Luhuo de 1973» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.