Anar al contingut

Terremot de Sagaing de 2025

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Terremot de Sagaing de 2025

El terremot de Sagaing de 2025 va ocórrer a les 12:50:52 MMT (06:20:52 UTC) del divendres 28 de març en la regió de Sagaing (Myanmar), en epicentre prop de Mandalay, la segona major ciutat del país. El sisme va tindre una magnitut de 7,7 Mw; el choc de falla de rumbo va alcançar una intensitat màxima de Mercalli modificada de X (Extrem). Va ser el terremot més potent que va afectar a Myanmar des del terremot de 1912, de 7,9, i el segon més mortífero en l'història moderna de Myanmar, superat solament per les estimacions superiors del terremot de 1930.

El terremot va causar danys importants en Myanmar i Tailàndia. S'han reportat 5352 morts en Myanmar, 103 en Tailàndia i 1 en Vietnam per shock.[1][2][3] Es varen reportar 11400 ferits i centenars de persones han segut reportades com desaparegudes, incloent aquelles que es trobaven en una obra derrocada en la regió de Bangkok, que, per la seua composició geològica, és més vulnerable a les ones sísmiques lluntanes i a la falta de concienciació, lo que aumenta la susceptibilitat de la ciutat als impactes sísmics.[4][5]


El 28 de març, les autoritats varen declarar l'estat d'emergència i preveuen que el número de morts aument.[6][7] La guerra civil en curs en Myanmar ha agravat la dificultat de l'ajuda despuix del desastre.[8] És el terremot més mortífero a nivell mundial des dels terremots de Turquia i Síria de 2023.[9]

Context tectónico

[editar | editar còdic]
La Falla de Sagaing es pot dividir en segments.

Myanmar es troba entre quatre plaques tectónicas (Índica, Euroasiàtica, de la Sonda i Birmània) que interactuen per processos geològics actius. A lo llarc de la costa oest de les illes Cocos, front a la costa de Rakáin i cap a Bangladés, es troba un llímit convergent molt oblicuo conegut com la megaembocadura de la Sonda. Esta gran falla marca el llímit entre les plaques Índica i Birmana. La megaembocadura emergix del llit marí en Bangladés, a on discorre paralel i a l'est dels monts Chin. Este llímit continua cap al nort de Myanmar, a on termina en el Himalaya oriental.[10]

Una falla transformante d'1.400 km (870 el meu) travessa Myanmar i conecta el centre d'expansió de Andamán en una zona de colisió en el nort. Denominada falla de Sagaing, constituïx un llímit entre les plaques de Birmània i la de la Sonda, ya que s'esgolen una sobre l'atra a un ritme de 18 a 49 mm (0,71 a 1,93 polzades) a l'any. És la font de terremots més gran i activa de Myanmar, i travessa o es troba prop d'importants ciutats com Yangón, Naipyidó i Mandalay. Es varen produir terremots de gran magnitut i gran impacte a lo llarc de la falla en 1931 (Ms 7,5), 1946 (Mw 7,3 i 7,7), 1956 (Ms 7,0), 1991 (Mw 6,9) i 2012 (Mw 6,9).[11] La magnitut dels terremots en la falla de Sagaing varia a lo llarc de la zona, des de Mw 7,0 fins a 8,0. L'interval de recurrencia també varia segons l'ubicació a lo llarc de la falla; els seus segments meridionals, que es varen trencar en 1930, tenen periodos de tornada de 100 a 150 anys, segons estudis paleosismológicos.[10]


Els terremots destructius han afectat la zona durant sigles, pero l'investigació acadèmica ha segut llimitada. La majoria dels terremots en Myanmar, inclosos els grans terremots de ruptura superficial, no es comprenen be. Un gran terremot de magnitut 8,5 a 8,8 en 1762 va trencar una secció del megaembocadura de Sonda front a la costa de Rakáin. Este terremot va poder haver segut causat per la subducción de la placa índia baix la placa de Birmània a lo llarc de la megaembocadura. Els restants de la placa índia subducida baix el centre de Myanmar també causen terremots intraplaca. El terremot de Bagan de 1975 va ser causat per una falla inversa dins de la placa índia a una profunditat intermija de 120 km (75 el meu).[10]

Este terremot també va afectar a Tailàndia, concentrant-se el desastre principalment en la regió de Bangkok. En 2014, el Dr. Pennung Warnitchai, de l'Institut Asiàtic de Tecnologia (AIT), va començar a estudiar la gravetat del problema en Bangkok. Les investigacions indiquen que, si es produïra un terremot potent en la zona, molts edificis sofririen danys significatius i les estructures en fonaments més dèbils podrien colapsar per l'estructura del sol.[12]

Terremot

[editar | editar còdic]

El terremot va ocórrer a les 12:50 MMT en epicentre prop de Mandalay, en la regió fronteriça entre Sagaing i Mandalay. Segons el Servici Geològic d'Estats Units, la seua magnitut va ser de 7,7 en l'escala de moment, mentres que el Departament Meteorològic de Tailàndia la va calcular en 8,2.[13] És el major terremot en epicentre en Myanmar des del terremot de Maymyo de 1912 (Mw 7,9).[14] La solució del mecanisme focal va indicar que es va produir per una falla de rumbo a una profunditat de 10 km (6,2 el meu). El tipo de falla és consistent en una ruptura en la falla de Sagaing. Segons un model de falla finita publicat per el USGS, la ruptura del terremot es va estendre uns 200 km per 35 km des del municipi de Khin-O en Sagaing fins al municipi de Letpadan en la regió de Bago, en una esmonyida màxima de 5 088 m registrat al noroest de Tada-O, al sur del hipocentro.[15] El terremot va ser seguit per a lo manco 12 rèpliques, la major de Mw 6.7 en una intensitat de IX (Violent) i va ocórrer 12 minuts despuix del sisme principal.

Una multitut de persones evacuades d'un centre comercial en Bangkok durant el terremot.

Varis terremots de menor magnitut varen assotar el país durant març, previ a este terremot.[16] Solament en la primera semana de març, huit terremots varen afectar Yangón, la regió de Ayeyarwaddy i l'estat de Shan, lo que va generar preocupació pública.

El 31 de març, una tremolació de Mw 4,5 va provocar la solsida de més edificis en Mandalay.[17] El 5 d'abril, els corts d'electricitat seguien afectant a la majoria dels residents de Yagon, Mandalay i Naipyidó.[18] El 13 d'abril, una tremolació de Mw 5,5 va provocar la solsida d'un assut en el municipi de Tatkon,[19] aixina com un edifici d'apartaments en Mandalay.[20]

Intensitat

[editar | editar còdic]
Archiu:Map alert Nr3 Myanmar CAPS 18 damage 01.png
Mapa que mostra del grau estimat de dany (de negre a groc) en els assentaments marcats com a punts.

Una instalació sísmica de el USGS en Naipyidó va registrar 0,6231 g d'acceleració del sol (pga) i 161,42 cm/s de velocitat del sol; les senyes de l'estació varen correspondre a una intensitat de Mercalli modificada de X (extrema). Segons una simulació de el USGS, 12 000 persones en les àrees de Mandalay i Sagaing varen estar expostes a MMI X. Les àrees de Bago i Naipyidó propenques a l'àrea de ruptura varen registrar tremolació que varen excedir el MMI IX (violent), al que varen estar expostes aproximadament 4,73 millons de persones. El MMI també va alcançar VIII (greu) en els estats de Shan i Kayin, VII (molt fort) en Kayah, Magway i Yangon, i VI (forta) en les divisions administratives de Rakáin, Kachin, Mon i Ayeyarwady. Es va registrar una intensitat de tremolació moderada (IMM V) en Bangkok i Chiang Mai (Tailàndia), la prefectura autònoma de Jingpo en Dehong (China) i Imfal (Índia). En total, es va estimar que 32,95 millons de persones, més del 60 % de la població de Myanmar, varen estar expostes a nivells de tremolació superiors a la IMM VI en 13 de les 15 divisions administratives. En Tailàndia, es varen sentir tremolació en 63 de les 77 províncies del país.


l'Administració de Terremots de China va estimar una intensitat màxima de X en l'escala d'intensitat sísmica de China a lo llarc de la ruptura de 400 km (250 el meu), o un àrea d'aproximadament 11.596 km² (4.477 el meu²). L'intensitat IX va rodejar la zona de màxima intensitat, comprenent un àrea de 30.364 km² (11.724 el meu²). Esta zona estava rodejada per un àrea de 64.003 km² (24.712 el meu²) que va experimentar una intensitat VIII. Les intensitat VII i VI varen formar les bandes isosísmicas interna i externa, segons l'evaluació de l'agència, en àrees de 16.254 km² (6.276 el meu²) i 149.829 km² (57.849 el meu²), respectivament.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ ငလျင်ဘေးသင့်ဒေသခံများ ယာယီနေထိုင်သည့်နေရာများတွင် အိမ်သာ မလုံလောက်မှုနှင့် ရင်ဆိုင်နေရ (in (my)), Mizzima.
  2. ↑ อัปเดต ตึกถล่ม เร่งเปิดทาง 3 จุดต้องสงสัยค้นหา 11 ร่าง - ยอดดับ 89 ราย [Update: Building collapse, urgently clearing 3 suspicious areas to search for 11 bodies - Total deaths 89] (in (th)), Bangkok Biz News.
  3. ↑ Mỹ Quỳnh. vore-anh-huong-dong-dat-o-myanmar-mot-nguoi-o-tphcm-el teu-vong-192250404182351442.htm Sơ tán vì ảnh hưởng động đất ở Myanmar, một người ở TP.HCM tử vong [Evacuating due to earthquake in Myanmar, one person in Ho Chi Minh City died] (in (vaig vore)), Báo Giao Thông.
  4. ↑ «Earthquakes in Thailand—Is Bangkok at Risk?».
  5. ↑ «Seismic hazard in Bangkok due to long-distance earthquakes».
  6. ↑ «[1]», CNN-News18. Consultat el 28 de març de 2025.
  7. ↑ «Myanmar's military junta makes rare plea for help after powerful earthquake kills scores» (en en). Consultat el 2025-03-28.
  8. ↑ «Myanmar at a glance: Embroiled in civil war, now facing more devastation after powerful earthquake» (en en). Consultat el 2025-03-28.
  9. ↑ Satellite images reveal scope of destruction from Burma’s devastating earthquake, Fox Weather.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  11. ↑ Wang, 2013, pp. 27–29.
  12. ↑ «New study led by AIT's Dr. Pennung Warnitchai indicates threat to Bangkok's tall buildings from distant large earthquakes». Consultat el 28 de març de 2025.
  13. ↑ Massive Bangkok Quake Leaves City Reeling, Building Crumbles.
  14. ↑ မြန်မာတွင် နှစ်ပေါင်း ၁၀၀ ကျော်အတွင်း အပြင်းထန်ဆုံးငလျင် စစ်ကိုင်းကိုဗဟိုပြု လှုပ်ရှား [Myanmar's strongest earthquake in over 100 years hits Sagaing], Mizzima News.
  15. ↑ «Thailand feels 12 aftershocks after Myanmar quake». The Nation.
  16. ↑ (2022) 由地表破裂與震度紀錄重建1839緬甸阿瓦地震之規模, Department of Geosciences, College of Sciences, National Taiwan University. doi:10.6342/ntu202203906.
  17. ↑ ငလျင်ဘေး ၄ ရက်ကျော်ကြာ ပိတ်မိ ပျောက်ဆုံးနေသူများအတွက် ပိုမိုစိုးရိမ်လာရ [Fears grow for those trapped and missing after more than 4 days of earthquake] (in (my)), Myanmar Now.
  18. ↑ မြန်မာ့ဆက်သွယ်ရေးပြတ်တောက်မှုက ငလျင်အလွန် ဆင်းရဲဒုက္ခများနှင့် မသေချာမရေရာမှုများကို ပိုမိုဆိုးရွား (in (my)), Mizzima News.
  19. ↑ နောက်ဆက်တွဲငလျင်ကြောင့် နေပြည်တော်ရှိ ဆင်သေရေလွှဲဆည် ထပ်ကျိုးပေါက် (in (my)), Democratic Voice of Burma.
  20. ↑ Aftershock triggers collapse of high-rise building in Mandalay (in (en)), The Nation.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terremot_de_Sagaing_de_2025&oldid=821133»